Cerca de fàrmacs específics per a la inflamació

2008/11/01 Álvarez Busca, Lucía - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biokimika
• Farmakologia
• Unibertsitateak

Actualment existeixen dos tipus principals d'antiinflamatoris: els esteroides i els anomenats NSAID (Senar-steroidal anti-inflammatory drugs). Aquests últims s'utilitzen amb més freqüència, amb menys efectes secundaris que els primers, però d'ampli espectre. Per tant, no existeixen fàrmacs específics per a combatre els processos inflamatoris de cada tipus de cèl·lula.

Sota la direcció d'Antonio Gómez-Muñoz, l'equip treballa en la recerca d'alternatives a aquests medicaments creant anàlegs de la molècula de fosfat C1P --cerida 1 fosfat. Aquesta molècula va ser descoberta per primera vegada en 1990 en un cas de leucèmia humana. Després de la seva síntesi en el laboratori, van veure que és un important agent mitogénico --que provoca el creixement de les cèl·lules i bloqueja la seva mort natural-. Després de l'estudi de la molècula s'ha observat que el procés inflamatori tendeix a veure's afectat, és a dir, quan les cèl·lules detecten aquesta molècula alliberen les molècules que produeixen la inflamació, com les prostaglandines i els citocines.

Però això no ocorre amb tota mena de cèl·lules. Encara que sembli contradictori, una mateixa molècula produeix un efecte antiinflamatori en diversos tipus cel·lulars. D'aquí ha partit aquest grup de recerca: L'eliminació de la capacitat de provocar processos inflamatoris en la molècula de C1P permetria el seu ús com a antiinflamatori en determinats tipus de cèl·lules sense afectar la resta de les cèl·lules.

Llevar una de les capacitats

Per a això han creat molècules sintètiques amb una estructura molt similar a la de la molècula C1P, en col·laboració amb un altre grup de recerca de Barcelona. Aquest grup, dirigit pels doctors Josefina Casas de l'IBMB-CSIC de Barcelona i Gemma Fabriás de l'IIQAB-CSIC, està format pel Dr. Antonio Delgado de la Universitat de Barcelona. Són farmacèutics i químics orgànics que obtenen a l'equip de la UPV molècules a mesura.

Fins ara han provat 50 anàlegs de C1P a mesura. Tres d'ells han aconseguit el resultat previst pel grup, és a dir, que funcioni com a antiinflamatori sense provocar processos inflamatoris en altres cèl·lules. Aquests anàlegs no generen prostaglandines --com ho fa la molècula C1P -, per la qual cosa no es produeix un procés inflamatori.

Aquests tres anàlegs han provat amb cèl·lules de múscul llis, macròfags i cèl·lules de càncer de pulmó obtenint els millors resultats amb les dues últimes. S'han seleccionat aquest tipus de cèl·lules per la seva forta resposta a les molècules que provoquen processos inflamatoris.

Inflamació i càncer

Els processos inflamatoris poden tenir diversos orígens, com una infecció. Existeixen malalties inflamatòries cròniques que, per la seva inestabilitat cel·lular, provoquen en molts casos processos de neoplàsia --és a dir, la formació de nous teixits de caràcter tumoral -. Aquest tipus de malalties són la colitis ulcerosa i l'esclerosi múltiple. Això es deu al fet que l'estat d'inflamació contínua té una influència important en les cèl·lules. Això pot inestabilizar les cèl·lules i provocar un creixement incontrolat d'aquestes, així com bloquejar la programació de les cèl·lules per a matar-les per si mateixes.

En l'actualitat són molt pocs els grups que estudien les capacitats antiinflamatòries de la molècula de C1P --a Virgínia (els EUA), en l'empresa farmacèutica Novartis (Àustria) i en determinats grups de recerca-, sent el grup d'Antonio Gómez-Muñoz el primer a estudiar-lo en 1995. De moment, la recerca ha estat provada a nivell cel·lular, és a dir, està en la primera fase de la recerca. A partir d'ara hauran de provar-ho en teixits i òrgans.