“Encara que s'hagi aconseguit el mínim, hi ha alguna cosa”
Acaba de finalitzar la Cimera sobre el Clima COP29. Al final, i encara que fora de termini, han aconseguit tancar el debat sobre el finançament: els països industrialitzats aportaran 300.000 milions de dòlars per a fer front a l'emergència climàtica. No ha estat, no obstant això, l'únic nus. La investigadora de la UPV/EHU i BC3 Elisa Sainz de Murieta Zugadi ha seguit amb atenció totes les vicissituds del congrés.
Quina és la seva conclusió general sobre el COP29? El pacte d'última hora s'ha considerat insuficient per part de molts dels signants d'aquest.
És cert que els avanços que s'han donat han estat menors del necessari. Però això no vol dir que el congrés no hagi servit per a res. Tots els anys, al final de la reunió, haig de sentir-los i és bastant decebedora. Aquest és l'únic fòrum que aglutina a tots els països, i tots tenen la necessitat de fer-ho perquè tots han de reduir les seves emissions, sobretot els que més emissions tenen. Per tant, em sembla preocupant deslegitimar el congrés.
Encara que s'hagi aconseguit el mínim, hi ha alguna cosa. són uns 300.000 milions d'euros menys que els 1,3 bilions que se sol·licitaven, però suposa tres vegades més del que fins ara es tenia. A més, cal tenir en compte que la situació geopolítica és molt complicada: La victòria de Trump, la guerra entre Ucraïna i Rússia, els atacs d'Israel… No és una situació fàcil per a prendre decisions.
A més, hi ha hagut algun debat més?
Sí, hi ha hagut altres decisions. L'any passat, en la cimera de Dubai es va acordar iniciar un diàleg per a evitar els combustibles fòssils (transitioning away from fossil fuels). Aquí hi ha hagut grans debats i no hi ha hagut consens, i això queda per al pròxim cim. No és d'estranyar, perquè l'Aràbia Saudita i altres països tenen una dependència total dels combustibles fòssils, per la qual cosa la seva prioritat és ajornar les decisions en la mesura que sigui possible
Sembla que ha estat especialment complicat el paper que ha jugat Aràbia Saudita en aquest congrés, en el qual ha participat Obama. l'Azerbaidjan ha estat el país que ha ostentat la presidència i, en principi, ha d'enviar a tots els països els esborranys dels documents al mateix temps. No obstant això, han constatat que l'Aràbia Saudita ja havia rebut abans els esborranys dels comptes del Consell de Seguretat. Pel que sembla, s'han comès errors diplomàtics que, en la resta dels països, generen desconfiança i malestar.
El context no ha afavorit la presa de decisions.
Ha estat complex. El focus més important d'enguany ha estat el finançament, ja que en el cim de l'any que ve, al Brasil, tots han de presentar els seus objectius renovats.
En el Conveni de París es va acordar que, al final del segle, l'augment de les temperatures es quedés per sota dels 2 °C i, si és possible, a 1,5 °C. Per a aconseguir-ho a la fi de segle, cada cinc anys van quedar arracades de renovar els compromisos, que a més han de ser cada vegada majors. En la cimera del Brasil faran això, però, per descomptat, els països en desenvolupament volen saber quins recursos tindran per a dur a terme els seus objectius. Si no tenen recursos, no podran actualitzar els seus objectius al seu gust.
Per tant, la decisió d'enguany condiciona els objectius del pròxim any.
Això és. I és molt complex: 192 països, cadascun amb la seva situació socioeconòmica, la seva situació de desenvolupament diferent, els seus costums diferents, les seves cultures diferents, les seves preferències... Clar que no és fàcil posar-les d'acord.
Malgrat això, és cert que tenim damunt de la taula una greu crisi climàtica. Cada vegada s'observen més impactes, especialment als països vulnerables, en desenvolupament.
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) considera que per a mantenir l'objectiu de 1,5 °C, per a 2030 l'emissió global ha de reduir-se un 45%. Però en aquest 2024 encara han augmentat les emissions. Alguns experts creuen que podrien anar pel TRAVESSER en 2025, però la situació no és optimista. Llavors, aquí està el conflicte: sabem que hem de ser més valents, que necessitem objectius més exigents, però, per descomptat, tot és una situació geopolítica.
I, per exemple, què estem fent i quins compromisos tenim?
Nosaltres, com a poble industrialitzat, tenim un deute. Encara que l'aportació d'Euskal Herria sigui molt petita, hauríem d'assumir la nostra responsabilitat, perquè tenim responsabilitat.
Jo crec que estem fent un esforç i les dades el demostren. Ihobe saca anualment l'inventari de gasos d'efecte d'hivernacle i s'observa que les emissions han disminuït respecte a 1990. Però també tenim marge per a fer-ho més gran.
Dos són, sobretot, els sectors que més emissions generen. Una és l'energia i la segona és el transport. La indústria és la tercera, però les seves emissions han anat disminuint en els últims 20-30 anys. Però en l'energia, i sobretot en el transport, les emissions han anat augmentant. És important pensar com enfocarem aquest tema. Es tracta d'un tema d'actualitat, si tenim en compte la transformació del sector del transport que pot influir en la nostra indústria. Miri quins problemes està tenint Volkswagen a Alemanya. També hem d'insistir en el tema de la transició justa.
Encara tenim molta feina domèstica...
Això és. I jo destacaria aquí, des del punt de vista científic, que els que treballem en l'economia del canvi climàtic ho sabem des de fa temps i hem demostrat en les recerques que resulta molt més barat afrontar el canvi climàtic que recollir i respondre als seus impactes.
El que passa és que, encara que els impactes estan sent cada vegada més freqüents, són una cosa de futur. Les retallades, en canvi, els hem de tramitar avui. Gestionar aquest conflicte del temps no és fàcil, però, sens dubte, cal afrontar-lo. I en aquesta transició m'agradaria subratllar que al gener d'enguany es va aprovar la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic en el Parlament Basc, i jo crec que és un exemple molt bo, en el qual diferents partits es van unir per a donar una resposta a aquesta qüestió.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
