El Paleolític Superior analitza les eines fabricades amb os balena en el Golf de Bizkaia i el seu context

2025/05/27 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Eboluzioa
• Arkeologia
• Ekologia

En els jaciments del Golf de Bizkaia, en els últims deu anys, s'han localitzat diversos útils d'os balena. Es tracta del Magdalenià (20.000-14.000 anys), que, segons els investigadors, és el més antic de tots els que s'han localitzat. De fet, les balenes han estat un recurs molt valuós per als éssers humans, tant per a menjar com per a aconseguir altres productes (oli, ossos…). No obstant això, fins fa poc no es van trobar evidències d'aquests usos. En l'estudi realitzat en l'actualitat, s'ha realitzat una cerca, recollida i anàlisi dels útils fabricats amb os ballenero en el Golf de Bizkaia, obtenint així informació valuosa sobre el comportament dels grups humans de fa 20.000-14.000 anys i l'ecologia de les balenes.

La recerca, dirigida per investigadors del Centre de Recerques Científiques de França (CNRS), ha comptat amb la participació de Jesús Tapia Sagarna i Eduardo Berganza Gochi, de la Societat de Ciències Aranzadi. En concret, Tàpia ha explicat que s'han ofert peces obtingudes en els jaciments en els quals s'ha treballat per a la seva anàlisi en laboratori, tant dels útils treballats com dels fragments ossis. El jaciment més ric ha estat Santa Catalina (Lekeitio). Tots els resultats han estat publicats en la revista Nature Communications.

Entre altres coses, han realitzat un estudi taxonòmic dels ossos utilitzant Zooms. Així, s'ha sabut que es van valer dels ossos d'almenys cinc espècies de balenes grans. A més, a través de la prova de radiocarbono, s'ha realitzat una cronologia entre els 20.000-14.000 anys i s'ha observat que la major diversitat i variació es van produir entre els 15.000-16.000 anys. Finalment, l'anàlisi dels isòtops de carboni i nitrogen ha donat informació sobre l'alimentació de les balenes i ha permès contrastar-la amb l'actual. Per exemple, s'han trobat ossos de la balena grisa, espècie que actualment habita en el Pacífic Nord i a l'Àrtic, i s'han modificat les espècies que es menjaven per les balenes, així com la temperatura de l'aigua, la salinitat i altres característiques mediambientals.

Tàpia ha destacat que aquest estudi és molt valuós, ja que fins fa poc no se sabia ni que s'usaven ossos de balena per a fabricar eines. “Quan descobríem eines fetes amb os en els jaciments, les identificàvem pel seu aspecte. Per exemple, les branques dels cérvols i els cérvols tenen dues parts: una més porosa i una altra més densa. Per a la construcció dels instruments utilitzaven una part compacta. Però trobem alguns fragments que, pel seu diàmetre, longitud i forma, havien de pertànyer a una altra cosa. Més tard hem sabut que eren ossos de balena”.

Des que es van conèixer els fets, s'ha estat buscant, i així s'han recollit els utensilis i ossos que s'han analitzat en la recerca. Segons ha assenyalat, la col·lecció més nombrosa és la de Santa Catalina, que compta amb una àmplia representació. “Aquest jaciment va ser excavat per Berganza en els anys 1980-1990”, recorda Tàpia. No obstant això, les peces estan distribuïdes en diversos jaciments. “No hem trobat tallers, ni llocs on es preparaven per a triturar els ossos i portar-los d'un lloc a un altre. Aquest tipus de jaciments se situaran prop de la mar i romandran desapareguts. Però eren caçadors-recol·lectors i, encara que es reunien en petits grups, mantenien una relació mútua. Per tant, si a la vista de les eines, es mostra el mateix tipus d'eines en dos llocs, podem dir que eren de la mateixa cultura o compartien la mateixa cultura”.

Així, s'ha constatat que, des de l'oest d'Astúries fins a Aquitània, en el Paleolític Superior es van utilitzar els ossos balleneros com a matèria primera durant milers d'anys.