De Gal·lès a Euskal Herria

Ciència a França demanant política lingüística!

La creixent tendència a convertir-se en una eina internacional de comunicació anglesa de la comunitat científica ha generat preocupació entre els parlants francesos que viuen en una situació més relaxada que la nostra. Aquest no és un tema nou en el món de la francófonía, però un cas recent ha aixecat les bretxes del món científic.

Claude Roux, licenólogo que treballa en l'Institut Mediterrani d'Ecologia i Paleoecologia de la Facultat de Ciència i Tecnologia de Saint-Jerome (Marsella) ha estat el causant de la tempesta. Es presenta durant dos anys com a cap de recerca del CNRS (Centri Nationale de la Recherche Scientifique). Ni en el primer ni en el segon ha obtingut plaça.

Després de la segona negativa d'enguany, un membre del jurat diu: “el teu currículum és molt bo, però no tens opció, no l'has publicat en anglès”.

No ha estat aquesta l'única ocasió en la qual s'ha detectat una pressió a favor de l'ús de l'anglès. El propi Roux ha afirmat que quan al febrer el president de la comissió del CNRS va visitar el seu laboratori li va recomanar “reunir-se amb un investigador anglòfon per a publicacions”, a pesar que la seva aportació era merament traductora.

En 1989 va sorgir una polèmica similar quan l'Institut Pasteur va decidir donar les seves publicacions en anglès. Entre les opinions que van aparèixer llavors, molts ja deien que era massa tarda, ja que en la comunitat científica la tendència era evident a utilitzar l'anglès.

El president del jurat de Roux, Robert Barbault, de la VI Universitat de París, considera raonable la importància que la CNRS atorga a l'anglès. “La labor dels investigadors no és només la recerca, sinó també la difusió dels descobriments”, afirma. “Aquesta difusió és molt més efectiva si es fa a través de revistes de gran difusió en anglès. Amb la publicació en anglès, a més de fomentar la ciència francesa, s'aconsegueix atreure l'interès per altres publicacions en francès. Demanar a un candidat que vulgui ser cap de recerca que intenti publicar en anglès és només una conseqüència lògica.”

El Consell Superior de Frankofonia ha assumit el cas de Roux. En la resposta enviada a la mateixa s'esmenta la “alienació cultural” i s'afegeix: “sens dubte no necessitem l'anglès per a participar en el progrés de la ciència”.

Malgrat el cas de Roux, alguns investigadors francesos consideren que el govern hauria de fer una política clara i coherent a favor de l'ús del francès en la recerca. Així ho va expressar Marcel Barbero, de la Facultat de Ciències de Marsella, al president Mitterand: “no podem permetre que els equips directius de les institucions nacionals de recerca no acceptin al francès com a llengua de comunicació i expressió internacional de la ciència, sense atendre les declaracions dels caps d'estat, governs i ministres”. En paraules de Barber, el CNRS no subvenciona revistes científiques en francès i realitza congressos en anglès a França.

Barbault, per part seva, opina que el CNRS ho fa “per la seva major proximitat a la realitat científica”.

És evident que en l'administració les coses han començat a moure's. Els treballs científics i educatius publicats en francès per decisió del Consell Superior hauran de ser tinguts en compte a l'hora d'avaluar als investigadors. També han explicat la seva intenció de crear una revista europea multilingüe amb referències. En aquesta revista s'espera que el gruix d'articles apareguin en francès i sembla que el projecte compta amb el vistiplau de la Comunitat Europea.

No obstant això, els qui es mostren tan preocupats per la situació del francès a penes es recorden de les llengües dominades pel francès: corsa, bretó, provençal, occità, alsazi, gascó, català o basc, per exemple. Haurien de saber que a França no tenen oficialitat, ni en la recerca, ni en l'administració, ni en l'educació, ni en res, però no parlen d'això. En paraules de Txirrita, “no ens volem l'esperit com nosaltres mateixos.”