Fusió freda no mortal

1990/01/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Fisika
• Energia

Encara que s'han silenciat els retumentos i ressons inicials, i el problema de la fusió freda ha desaparegut de les pàgines de la premsa, la recerca de la fusió freda, els resultats contradictoris i els debats no han acabat.

D'una banda, els anunciants de la fusió freda, Fleischmann i Pons, han aconseguit una suma de deu milions de dòlars (uns 1.100 milions de pessetes) per a continuar investigant sobre la fusió freda. Els que han aportat diners han estat el govern de l'estat d'Utah ($4,5 milions) i una dotzena de grups industrials privats. No és una quantitat de diners lenta si es té en compte que l'equipament electroquímic per a la fusió freda no és molt car

o

D'altra banda, la fusió freda pot tenir gran importància també en la física teòrica. Segons l'astrofísic Stephen Jones, la gran emissió d'energia del serral de Júpiter pot deure's a la fusió d'àtoms d'hidrogen sotmesos a enormes pressions. Júpiter emet 1,7 vegades l'energia que rep del Sol. En el mateix cas estaria Neptú.

En tercer lloc, al Japó s'ha iniciat la modelització per ordinador de la fusió freda. L'objectiu principal és aconseguir les condicions més adequades per a una fusió freda mitjançant la modificació de diferents paràmetres.

Finalment, els físics de Brookhaven National Laboratory, Robert Beuhler, Gerhart Friedlander i Lewis Friedman dels EUA han posat en marxa un nou mètode de fusió nuclear a temperatura ambiental. Investigadors com l'ionitza deuteri-atamo

Tn

creen núvols de foc fent passar el deuteri gasós i l'aigua pesant per un arc elèctric.

Quan els àtoms estan carregats se'ls dóna una acceleració de 200-325 keV i se'ls fa xocar contra una diana de titani deuteri. L'aparell genera milions de col·lisions d'àtoms cada minut, la qual cosa dóna lloc a reaccions de fusió com indica l'aparició del triti.