Franklin, Benjamin

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1706-1790)

Aquest científic i polític nord-americà va néixer el 17 de gener de 1706 a Boston, capital de l'estat de Massachusetts. Era el número quinze dels seus disset germans i durant tota la seva vida va treballar en nombrosos oficis, sent escriptor, impressor, polític, diplomàtic i científic.

Va realitzar una sèrie d'invencions en la millora de les estufes i ulleres bifocals, però els avanços científics més importants els va introduir en l'electricitat. L'electricitat estàtica era un fenomen fascinant, el XVII. En el segle XVIII el físic alemany Otto von Guericke va fabricar la primera màquina elèctrica de fricció. En 1745, en la Universitat de Leyden de Colorado es va inventar un vaixell especial. Era un recipient de vidre folrat interiorment amb metall i amb una barreta de metall en el centre. En el folro metàl·lic intern es recollien moltes càrregues elèctriques generades per la màquina de fricció i si algú tocava la barreta central, no se li oblidava durant uns dies la sacsejada de la descàrrega. Quan al vaixell de Leyden se li acostava algun metall, a més, se saltava una petita espurna, traient un soroll a l'aire.

Molts científics experimentaven amb la nau de Leyden, però a Franklin se li va ocórrer una idea curiosa. Va pensar que aquella espurna i el soroll de l'aire eren només un llamp i un petit tro. L'intercanvi de càrregues elèctriques entre la Terra i els núvols en un enorme vaixell de Leyden no era un llamp i un tro celeste?

Benjamin Franklin va realitzar un assaig especial en 1752, un dia de tempesta. Va deixar anar un cometa i el va mantenir alt en l'aire amb un fil de seda. El cometa tenia en la part superior un filferro de punta i si hi havia electricitat en el cel, atret per aquell filferro, s'anava a carregar el cometa. En l'extrem inferior del fil de seda, el cometa tenia una empunyadura metàl·lica i quan Franklin va acostar la mà se li va saltar l'espurna, com en el vaixell de Leyden.

El cometa de Franklin va sorprendre la gent i el seu assaig va pertànyer a la Royal Society. Altres dos científics van tractar també de cometes durant la tempesta com a Franklin, però desgraciadament tots dos van morir iodats. Franklin va tenir una gran fortuna perquè no sabia que la seva actuació era tan perillosa.

En 1747 Franklin va observar que el vaixell de Leyden es descarregava més fàcilment si s'aproximava la peça punxeguda a la barreta central. Semblava que la punta atreia càrregues elèctriques. Per tant, col·locant barres punxegudes en les teulades de les cases i connectant-les al sòl, es podien emportar fins al sòl càrregues elèctriques (raigs) en els núvols sense que els edificis sofrissin riscos.

Franklin va obtenir bons resultats amb "parallamps" i en 1782 es van instal·lar en els quatre-cents edificis de Philadelphia.

En temps de Franklin sabien que hi havia dos tipus d'electricitat. En fregar dues barretes d'ambar s'electrifiquen i es repel·leixen. El mateix ocorre amb dues barretes de vidre. Però les barretes d'ambar electrificades i de vidre no es repel·leixen, sinó que s'atreuen.

Franklin va explicar aquest fenomen dient que l'electricitat faltava o sobrava d'un fluid. La peça amb excés de fluid podia atreure a la que faltava i les dues electrificacions podien neutralitzar-se.

Franklin va assenyalar que l'excés de fluid havia de denominar-se electricitat positiva i la mancada electricitat negativa. Avui dia l'electricitat s'expressa mitjançant partícules subatòmiques (i sobretot mitjançant electrons) i sabem que l'electricitat positiva de Franklin és la falta d'electrons. L'electricista considera que en els circuits el corrent elèctric va de born positiu a negatiu, però el físic sap que els electrons tenen el camí invers.

Benjamin Franklin també va estudiar les tempestes americanes. el corrent d'aigua calenta del Golf en l'Atlàntic nord, per exemple, va ser la primera que la va estudiar.

Va participar com a polític i diplomàtic en la creació dels Estats Units. En separar-se de Gran Bretanya les colònies nord-americanes, Franklin va contribuir a redactar la Declaració de la Independència. En 1776 va arribar a França com a diplomàtic a demanar ajuda militar i financera a les colònies.

Benjamin Franklin va morir en la Philadelphia de Pennsylvania el 17 d'abril de 1790.