}

La foca en lloc de triar alguna cosa?

1992/10/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Per què no es tomben les foques a les platges? Un biòleg canadenc afirma que no és per no estar al sol, sinó per protegir-se dels depredadors i reparar la pell

...

Peter Watts, de la universitat britànica de Columbia, acaba de realitzar tres anys de recerca sobre la foca comuna (Phoca vitulina). Un resultat és que el risc que altres foques s'alimentin en la mar fins al primer any oscil·la entre el 50% i el 80%.

Però viure en la mar és una mica més a viure amenaçat, és al mateix temps bo i dolent, segons Watts. Combatre les ones i els corrents marins suposa una gran despesa energètica. L'aigua refreda la pell de la focus i redueix el risc de malaltia.

Estar en terra també té el seu perill. Per exemple, amb un escalfament excessiu poden morir. La capacitat de conducció de calor de l'aire és del 4% de la capacitat de l'aigua i a més té una capa de greix per a no perdre calor en l'aigua. La capa de greix té una amplària de diversos centímetres i dificulta el flux de calor.

El color de la foca és fosc, no té la capacitat de suar i les aletes no expulsen més del 30% de la calor corporal, per la qual cosa la calor s'acumula fàcilment. En dies assolellats poden arribar a escalfar més de 15 °C en mitja hora.

Watts ha descobert que les foques, quan són a les platges, tenen moltes vies per a combatre el sobreescalfament. Va quantificar les foques existents a les illes Puget Sound de Seattle i va calcular per a cada illa el “índex de flux de calor”, una combinació de radiació solar, velocitat de l'aire i temperatura de l'aire.

Va descobrir que les foques evitaven les illes amb major flux de calor. Va descobrir que les hores de desembarqui varien segons l'època de l'any. A la primavera, encara que van a la platja al migdia, a l'estiu solen anar a la tarda.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia