Ezio Andreta: "en el futur l'economia i la ciència aniran units"
Ezio Andreta: "en el futur l'economia i la ciència aniran units"
Podria definir-nos quina serà l'obligació de l'espai "europeu de recerca"?
L'objectiu de l'Espai "Europeu de Recerca" és conjuminar l'activitat i les polítiques de recerca de tots els països. Amb aquesta col·laboració es pretén aconseguir una major repercussió de les recerques europees. És clar que la recerca científica té una gran importància en la nostra vida quotidiana i afortunadament els polítics s'han adonat d'això.
No obstant això, les febleses estructurals europees encara no han desaparegut i continuem gastant molt menys diners que als Estats Units i el Japó. Només destinem a la recerca el 1,8% del producte interior brut, mentre que els altres dos països gasten el 2,7% i el 3,1% respectivament. Conjuminant forces públiques i privades volem omplir aquest buit i encuriosir per la ciència en la societat.
Quins haurien de ser les línies principals de la recerca europea?
Les recerques europees han de respondre a problemes i necessitats a nivell mundial. Per exemple, caldria estudiar tractaments contra les grans malalties i dirigir recerques sobre temes com la nanotecnologia o la informàtica que facilitin la vida diària i assegurin el seu desenvolupament. D'altra banda, per problemes econòmics i de recursos, les recerques que no poden dur-se a terme per un sol poble o empresa haurien de realitzar-se de manera conjunta. Per exemple, cal aconseguir canalitzar recerques aeronàutiques o espacials.
Ha dit que la nanotecnologia és un tema ampli i de múltiples aplicacions. Hem passat d'investigar tot el que era “micro” a investigar el que era “nano”. Sembla que la curiositat per investigar la petitesa mai acaba.
Crec que amb la recerca de la nanotecnologia s'acabarà el treball que estem realitzant per a investigar la "petitesa", i amb això s'acabarà la tercera revolució industrial. Ens endinsarem en una nova era que ens ensenyarà que la recerca i l'economia dels pobles van. De fet, l'economia actual està lligada als recursos naturals i humans, però aquests dos factors substituiran al coneixement. Gràcies a la nanotecnologia serem capaces de generar nous materials, substituint progressivament els recursos naturals que ara necessitem.
Creus que estem en el llindar d'aquests canvis?
No diria que estiguem en el llindar, però crec que arribarem dins de 20, 30 o 50 anys. De moment, només estem en l'inici del coneixement esmentat. Gràcies a la informàtica i la microelectrònica sabem distribuir informació, però ens queda la més difícil: aprendre a crear nous materials millorant la nostra capacitat de manipular àtoms.
L'interès i la raó de totes aquestes recerques és, en definitiva, solucionar els problemes de macro a través de recerques de nivell micro i nano i aconseguir un alt grau de desenvolupament per a les noves generacions.
Perquè tornem als nostres dies sense perdre de vista el futur. Com veu la recerca a nivell europeu?
Abans t'he dit que Europa inverteix molt pocs diners en recerca, però tenim clar que abans d'invertir més, Europa ha de fer una força per a racionalitzar les infraestructures i capacitats que tenim. Es tracta de superar les fronteres i barreres entre els pobles d'Europa, de manera que la recerca d'un país es converteixi en una recerca de tots els europeus i unificar tots els treballs. Encara estem molt lluny d'aquest objectiu, però la línia de treball marcada pel comissari europeu de Recerca, el Sr. Busquin, va en aquesta línia. El nostre camí és difícil i llarg, perquè per a superar els obstacles és necessari conjuminar molts debats i punts de vista diferents.
És més ràpida la recerca als Estats Units per no haver de superar totes aquestes barreres?
Les realitats dels Estats Units i Europa són completament diferents. D'una banda, inverteixen molt més diners i, a més, a Europa s'uneixen moltes històries i llengües, i encara que acceptem aquesta mescla com a riquesa, pot convertir-se en un obstacle de comunicació per a la recerca. No estic a favor que totes les recerques es realitzin en anglès, però d'alguna manera hem de superar els obstacles de l'idioma.
Als Estats Units sembla que el buit entre ciència i societat no és tan gran com aquí. Com s'explica aquesta divisió?
En la Comissió Europea donem especial importància a aquest problema i creiem que aquí també hi ha falta de comunicació. És un gran i molt ràpid vincle entre ciència, coneixement i economia. Entre aquests tres grups la informació passa per alt. El vincle entre ciència, coneixement i societat és molt feble i a penes es transmet informació. Els dos dinamismes són totalment diferents i aquí està la cullera. Hem d'afrontar aquest problema al més aviat possible abans de crear por a la ciència en la societat.
Què fa la Comissió Europea per a tapar aquest forat?
És clar que per a superar aquest problema cal crear un diàleg entre la societat i la ciència. La societat veu la ciència com una cosa estranya i difícil i el nostre treball és canviar aquesta idea. És imprescindible ser capaç d'explicar la ciència d'una manera senzilla. Per exemple, en lloc de publicar la nanotecnologia com una ciència difícil, caldria veure-la com un joc. La comunicació ha de realitzar-se en tots dos sentits. La societat ha d'entendre la ciència, però aquesta ha de conèixer les necessitats de la societat. Per a això, els mitjans de comunicació són la via més directa, ja que són la via per a rebre i transmetre informació.
A pesar que encara queda poc treball d'aquest tipus, la Comissió ha pres noves decisions. Entre altres coses, a partir d'ara, hem decidit obrir les portes de les conferències dirigides a experts mundials, a diferència del que ocorria anteriorment, a periodistes i aquesta conferència sobre nanotecnologia ha estat la primera. D'altra banda, les grans exposicions com el SITEF que se celebra cada any a Tolosa són encara estranyes i volem omplir aquest buit.
Per a acabar, cal treballar moltes recerques a nivell mundial. Quins són els acords de cooperació entre els Estats Units i la Comissió Europea?
El Govern dels Estats Units i la Comissió Europea van signar en 1997 un acord per a fomentar la cooperació entre les dues parts de l'Atlàntic. Aquest acord faculta a les Direccions de la Comissió per a establir normes de col·laboració específiques. La Direcció General de Recerca i desenvolupament va signar al desembre de 1999 un conveni més detallat per al desenvolupament de la cooperació científica i tecnològica. L'objectiu és accelerar el treball i les recerques a llarg termini sumant coneixements. La conferència sobre nanotecnologia que hem organitzat a Tolosa s'emmarca en aquesta col·laboració.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian