Everest, l'abocador més alt del món

2004/06/14 Atxotegi Alegria, Uhaina - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Ingurumena

Les últimes enquestes sobre turisme han posat de manifest que som cada vegada més viatgers. El ‘viatge’ és un producte atractiu i agradable per als viatgers, però perillós per a les zones que visiten. De fet, els viatgers no sempre són nets i, en molts casos, saben transformar les noves zones que visiten en abocadors.

Amant o destructor de la naturalesa?

En boca de molts muntanyencs se sent que les muntanyes més grans del món s'han convertit en enormes abocadors. En 1991 l'associació "Mountain Wilderness" va organitzar una gran expedició de neteja al K2, la segona muntanya més alta del món, 8611 metres. Aquest tipus d'expedicions s'han anat incrementant, sobretot, en conegudes valls com l'Everest, Annapurna i Baltoro (el Pakistan).

Aquests grups de neteja recullen una mitjana d'entre 2 i 3 tones d'escombraries. En cadascun d'aquestes muntanyes es recullen aproximadament 100 tones d'escombraries a l'any. En aquestes campanyes de neteja també han volgut participar els sherpes. L'Everest és un de les muntanyes de l'Himàlaia amb més escombraries; d'una banda, l'ésser el més alt del món l'atreu i cada any milers d'expedicions van allí. D'altra banda, es necessita un munt de material per a pujar-lo i, com és costós portar-ho tot a la volta, es deté una vegada utilitzat.

En aquestes grans muntanyes podem trobar diverses escombraries, però sobretot es recullen entenimentades, ampolles d'oxigen, teles de tendes de campanya, paquets d'aliments, caixes de cartó, envasos de conserves i piles. Malgrat no creure, uns netejadors australians acaben de recollir 56.000 ampolles de cervesa en la muntanya Everest.

Danys per ones turístiques

A les valls de l'Everest i Annapurna hi ha més turistes que habitants. Per exemple, en els moments de major afluència de turistes pot haver-hi quatre viatgers per habitant. Aquesta massificació de turistes té conseqüències en aquest territori exòtic.

Si ens fixem en el turisme alpí europeu, veurem que a poc a poc s'han anat controlant i fitant amb lleis concretes. A més, els serveis de control de qualitat i les mesures de protecció ambiental (escombraries, tractament d'aigües residuals) han estat àmpliament controlats. En canvi, en les muntanyes de Nepal el desenvolupament del turisme ha estat totalment anàrquic i no controlat. A més de la seva transformació en abocador, els paisatges s'han asfixiat enormement; l'elevat nombre de viatgers ha augmentat considerablement el consum de fusta, la qual cosa està provocant el buidatge de diversos boscos; el valor dels habitatges està augmentant; els seus habitants s'allunyen d'aquestes valls i la gran afluència de turistes ha provocat una deterioració dels valors tradicionals.

Mesures per a combatre els muntanyencs contaminants

El Govern de Nepal ha pres mesures davant aquesta greu situació. Ha prohibit l'ús d'ampolles d'oxigen en tota la regió: actualment només admeten llaunes metàl·liques que són reciclades pels veïns de la vall.

A més, cada expedició ha de pagar entre 2.000 i 4.000 dòlars en funció de la pujada. De tornada per la muntanya, si des dels campaments descendeixen tots els seus residus, se'ls retorna els diners íntegres. Si no és així, el govern es fa amb aquests diners. Per contra, el reciclatge d'escombraries és responsabilitat dels seus habitants.

En aquestes campanyes de neteja també han volgut participar els shoerps. Per a això, en el campament basi de l'Everest (5.290 m) se'ls ha ocorregut obrir un cibercafé. D'aquesta manera, els alpinistes no haurien d'utilitzar costosos sistemes telefònics via satèl·lit. Aquest singular bar s'alimenta de panells solars i les connexions a Internet es realitzen mitjançant enllaços satèl·lit bidireccionals. Els guanyadors d'aquesta cafeteria es destinaran a netejar la muntanya Everest.

No obstant això, desgraciadament, les campanyes de neteja i prevenció es realitzen únicament en els cims i muntanyes més prestigioses del món. Uns altres no tenen aquesta sort! És cert que hi ha muntanyes que tenen un accés desfavorable i que necessiten més recursos humans i tècnics que l'Everest per a realitzar les labors de neteja. Es necessitarien equips amb molta motivació i una bona ajuda econòmica per a netejar aquests preciosos cims.

Economia o ecologia?

El que és clar és que si els estrangers desbaraten el port de l'Himàlaia, el govern prohibiria ràpidament totes les expedicions. Però els organitzadors de les expedicions tenen en compte sobretot els moneders dels muntanyencs, no la seva consciència ecològica i/o la seva capacitat física.

Ha passat mig segle des de la seva primera ascensió al cim de l'Everest, i són onze els que han tingut l'oportunitat de conèixer el cim o la muntanya. Cada any 50.000 persones s'acosten a l'Everest i mig milió de muntanyencs a la serralada de l'Himàlaia.

La principal font d'ingressos de Nepal és el turisme. Gana 160 milions de dòlars a l'any i treballa en aquest sector 200.000 habitants. A pesar que aquestes quantitats són elevades, el 40% dels 23 milions d'habitants de Nepal viuen en situació de pobresa. Reparteixen els beneficis econòmics del turisme entre la família reial i la classe alta del regne hindú.

Aquest repartiment de beneficis ha provocat nombroses revoltes maoistes i des de 1996 han mort en hostilitats 7.000 persones. S'ha sol·licitat reiteradament que els 70.000 dòlars que sumen el total de les pujades organitzades a l'Everest es destinin a la construcció d'escoles, ponts i clíniques en zones rurals. No obstant això, cal tenir en compte que el turisme només causa danys.

En alguns municipis s'han posat en marxa diversos programes per a fer front a aquesta situació. Per exemple, gràcies al programa Amatoli, Ghandru d'Annapurna i les dones dels pobles de Chomrong organitzen festes i activitats culturals, sobretot per als estrangers. Els fons recaptats es destinen a la neteja dels pobles o a l'alfabetització dels seus habitants. Desgraciadament, els diners recaptats en aquesta mena d'iniciatives és molt escàs per a fer front a totes les seves necessitats i despeses.

És clar que Nepal viu gràcies al turisme. Aquestes precioses terres que la naturalesa els ha ofert a canvi de petons s'han convertit en font d'ingressos. No obstant això, igual que altres zones turístiques, han fet una forta aposta pels danys que causen els visitants. No controlar el turisme i enlluernar amb els diners pot ser perillós.

Tenim la capacitat de trepitjar d'un moment a un altre les zones que ens són admirables, però ens costa molt tornar a ser admirables i no tot està sobre nosaltres. La naturalesa no se'ns avorrirà dels atacs dels turistes?

Publicat en l'apartat D2 de Deia.