Eines de futur
la nova política científica. Per a començar, veurem quina notícia té el nou projecte.
Eines de futur
Eneko Oregi, Viceconsejero d'Educació del Govern Basc, és en concret el responsable de coordinació interdepartamental. Interlocutor vàlid, en absolut, per a analitzar els detalls del nou projecte. En el programa “Norteko Ferrokarrilla” d'Euskadi Irratia ens va donar els següents detalls. Resumint, hem portat a les següents línies la paraula avorrida d'aquest dia.
ZETIAZ-ELHUYAR: Els nous projectes s'han centrat en l'Educació i la Indústria. Algú dirà entre ells “ja era hora!” ...
Eneko Oregi: I sens dubte té raó. La col·laboració ha estat fonamental per a tirar endavant el nou projecte, però hi ha més que això. Els diferents departaments treballem junts en moltes coses. El Departament d'Educació, per exemple, té programes comuns amb molts altres departaments; departament de cultura, departament d'indústria, departament d'ordenació del territori i medi ambient, etc. El nou Pla de Ciència i Tecnologia per als anys 1997 a 2000 és de summa importància per la seva contribució i vinculació entre l'educació i la indústria, i per la seva vocació a tot el sistema científic i tecnològic basc. Quan dic sistema tinc en compte a la universitat, als centres tecnològics i a totes les empreses que estan treballant en recerca i desenvolupament. Comparant amb el que fins ara es feia en la Comunitat Autònoma del País Basc, considero que aquest pla és un pas important.
N-D: La iniciativa pública i privada s'agrupa en un mateix projecte i, a més, no es limita a l'aportació econòmica, sinó que el pla comptarà amb la participació directa de totes dues àrees. Quina opinió li mereix?
R. Oregi: Es pretén crear un sistema científic i tecnològic complet de la Comunitat Autònoma del País Basc. Fins al moment, és cert que el Govern Basc, a través de beques del Departament d'Educació i ajudes del Departament d'Indústria, ha fet costat a empreses i centres tecnològics, amb l'objectiu d'impulsar la iniciativa privada. Però crec que és la primera vegada que empreses de recerca, desenvolupament i tecnologia, la universitat i el Govern Basc treballen en el mateix pla. Aquest pla s'està desenvolupant en diferents punts. Quant als diners, per descomptat, el Govern Basc destina una important quantitat. Les empreses i la Unió Europea també contribuiran. Amb tot això s'ha posat en marxa un pla complet.
N-D: Quins són els principals objectius d'aquest projecte?
R. Oregi: L'important, sens dubte, és articular un sistema integral que potenciï la ciència i la tecnologia. Per a això, el pla impulsarà iniciatives de formació a través del sistema de beques, principalment mitjançant l'organització d'estades d'investigadors en centres tecnològics i empreses. A més, es posarà en marxa un pla de mobilitat de l'investigador que reforci les relacions entre la recerca i l'empresa. Buscarem l'equilibri. S'impulsarà la realització de recerques per part del professorat universitari en empreses i/o centres, i de centres de recerca i empreses en la universitat. Es pretén completar la comunitat científica i tecnològica de la Comunitat Autònoma del País Basc. A més de la formació, se secundaran i finançaran projectes de recerca, donant prioritat a aquelles àrees considerades estratègiques com el medi ambient, la telemàtica, la llengua o la biologia. D'acord amb l'esperit del projecte, aquests projectes es desenvoluparan conjuntament entre centres tecnològics, universitats i empreses. La tercera àrea principal és la infraestructura o equipament. Ajudes especials d'equipament a empreses, centres de recerca i universitats.
N-D: Aquest pla pretén dur a terme la integració de la ciència política. Serà el Consell Basc de Ciència i Tecnologia un instrument vertebrador en el futur?
R. Oregi: El Consell Basc de Ciència i Tecnologia serà l'organisme encarregat d'analitzar, elaborar i assessorar la política científica basca. D'altra banda, un grup de treball més reduït seguirà el desenvolupament del pla i entre tots dos s'executarà el desenvolupament d'aquest. El Pla, com ja s'ha indicat, es desenvoluparà entre els anys 1997 i 2000, recollint les accions a realitzar en aquests quatre anys.
N-D: Durant la presentació del projecte es va posar l'accent en la demanda percebuda per part de l'educació i de la indústria. En quina direcció es mou la comunicació entre empresa i recerca? De qui ha estat fins ara la iniciativa per a posar en marxa aquesta comunicació?
R. Oregi: Empreses, centres tecnològics i investigadors (universitaris i resta) han realitzat dues demandes principals. D'una banda, requereixen una recerca bàsica, és a dir, una recerca sense eficàcia immediata. D'altra banda, veuen la necessitat d'una recerca de desenvolupament o aplicada, que és la que necessiten les empreses per a desenvolupar el producte. Entre el que les empreses demanden i necessiten, els projectes que tenen els investigadors i les iniciatives sorgides des de la universitat ha existit fins avui una bretxa que pretén superar aquest pla. Perquè la recerca sigui el més eficaç possible, perquè puguem utilitzar els recursos de la millor manera possible, és necessari conjuminar aquests àmbits. La telemàtica, la indústria de les llengües, etc. poden jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la nostra economia. Aquestes àrees no són industrials en sentit estricte, però són indústries en sentit ampli.
N-D: No totes les competències en matèria de recerca corresponen al Govern Basc. Fins a quin punt aquesta situació limitarà el desenvolupament del pla?
R. Oregi: L'Estatut estableix que la recerca és funció o competència de la Comunitat Autònoma Basca. No obstant això, en aquest moment no s'ha adquirit aquesta competència, la qual cosa significa que en lloc de descomptar-la a l'Estat, els diferents departaments del Govern Basc han de treure diners d'altres coses si es vol realitzar la recerca. Nosaltres, per descomptat, estem en contra, i això ho hem denunciat. El Govern Basc ha insistit que aquesta transferència suposaria un increment de 7.000 milions de pessetes per a impulsar la recerca si es dugués a terme. Els que no té en l'actualitat i els que utilitza l'Estat per als seus projectes fora d'aquí. No obstant això, la Comunitat Autònoma del País Basc no pot estar sense realitzar estudis. Per això, l'administració, les empreses i els centres tecnològics estan treballant en això i creiem que aquest esforç és necessari i fructífer.
N-D: És sabut que l'educació ha fet esforços per a normalitzar l'ús del basc en molts àmbits. No obstant això, moltes vegades els investigadors que es formen en basc han de submergir-se en un món laboral totalment castellà. Què pot fer l'Educació? En què pot contribuir la indústria, el món laboral, perquè sigui més euskaldun?
R. Oregi: El Pla de Promoció de la Ciència i la Tecnologia pretén donar un impuls important a la recerca en basca i en noves tecnologies. Es procurarà que el basc s'integri en els àmbits de treball més recents i que sigui capdavanter en el progrés tecnològic. S'està fent i continuarem fent-ho. En definitiva, el basc no pot quedar-se fora de l'àmbit tecnològic i del sistema de treball. El basc no pot quedar fora del desenvolupament tecnològic de la telemàtica, de la multimèdia. Si el basc entra en aquesta ona, se submergeix en aquests nous camps de la ciència i la tecnologia, per la qual cosa serà una part important de la vida econòmica. Quina empresa no utilitzarà en breu, o ara mateix, aquests nous mitjans telemàtics, multimèdia o informàtics? Cada vegada s'utilitzen més i cada vegada es treballarà més en basc.
N-D: Què diries als empresaris que creuen que els investigadors viuen aïllats en els seus laboratoris?
R. Oregi: Que estan equivocats. Molts investigadors treballen en empreses. Molts altres estan disposats a treballar amb empreses i a dur a terme projectes. En el marc d'aquest Pla es preveu la possibilitat de conjuminar esforços i projectes tant de les parts com de les altres.
N-D: I a l'inrevés, què diries als investigadors que creuen que la necessitat de competir de les empreses és perjudicial per a la ciència?
R. Oregi: El mateix. A través del Pla podran veure, a través d'estades, beques i projectes de recerca, que totes dues realitats són en definitiva una.
El projecte preveu una inversió de 112.000 milions de pessetes per als pròxims quatre anys. El Departament d'Educació i Indústria del Govern Basc aportarà prop de 42.000 milions d'iniciatives privades, com a empreses, centres de recerca, etc., 54.000 milions i, finalment, el Ministeri d'Indústria i Energia i els Fons de la Unió Europea. Un dels objectius d'aquest projecte és enfortir la xarxa tecnològica de la Comunitat Autònoma del País Basc. Per a aconseguir-ho es farà un gran esforç per millorar la qualificació del personal. A més es crearan nous llocs de treball. Les previsions apunten a la creació de 800 nous llocs de treball durant el període de vigència del projecte fins a començaments del nou segle. |
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian