Daniel Zulaika: “La societat ha canviat la mentalitat sobre la sida”
Daniel Zulaika: “La societat ha canviat la mentalitat sobre la sida”
Les dades mostren que a Euskal Herria la incidència de la sida està disminuint. Ja no és una malaltia que ha de fer por?
Crec que la realitat de la sida és bastant complexa. Es compleixen 20 anys de l'aparició dels primers casos de la SIDA, i en aquest temps la SIDA ha canviat el món. Aquí, avui dia, el tema més important entorn de la sida és el de la prevenció, ja que si es fa bé s'evita la dispersió del virus de la sida. Això serà molt important fins que aconseguim una vacuna eficaç, si alguna vegada l'aconseguim. Per tant, pel que fa a la prevenció, jo crec que durant tot aquest temps hi ha hagut aspectes positius i negatius, com en altres àmbits.
Si mirem els avantatges…
Si ens fixem en els actuals, els de fa poc, caldria parlar de presons. En aquest moment s'ha posat en marxa el programa d'intercanvi de xeringues de Nanclares, que es va posar en marxa en Basauri en 1997 i que s'ha desenvolupat en Martutene. El primer a implantar aquest tipus de programes ha estat la Comunitat Autònoma del País Basc, però també han estat uns altres com la distribució d'anticonceptius o els programes de metadona. La pròpia SIDA ha revolucionat les presons. Encara queda molt per fer, no sóc triomfalista, perquè en aquest tema no pot ser.
Un altre canvi important ha estat impedir el naixement de nens infectats pel virus de la sida. En 1984, un de cada cinc nens que partien de les seropositives naixia infectat, molts morien i els que quedaven orfes tampoc van ser pocs. Actualment la probabilitat que el bebè neixi infectat pel virus és del 0,1%. Per a mi això ha estat enorme, veure com hem aconseguit acabar amb una de les vies de transmissió del VIH.
Tot això és degut al tractament?
D'una banda, pel tractament TR –retrovirals- que es dóna a les dones embarassades i per un altre, per la realització de parts per cesària. De fet, ja sabem que el virus de la sida entra en el fetus la majoria de les vegades en el moment del part, ja que s'infecta en el canal del part, però la cesària obre el budell i saca al nen sense risc d'infecció. Per a mi ha estat un gran avanç simbòlic en la lluita contra la sida, i l'intercanvi de xeringues en les presons. El programa de Xiring es realitza únicament aquí i en l'estat espanyol. En la resta del món la situació de les presons és catastròfica.
I tan important és l'intercanvi de xeringues?
Sí, però crec que hem arribat una mica tard, amb el que havíem de començar abans. Però la posada en marxa de programes d'intercanvi de xeringues també al carrer ens ha donat bastant treball, no ha estat fàcil. Les organitzacions no governamentals van començar en 1987 amb aquesta mena de programes, sent el primer el de Bilbao. Posteriorment, per a la implantació dels programes en els medicaments era necessària una evolució del conjunt de la societat. Ara ho considerem normal, però quan comencem i els nostres propis companys, metges i infermeres, deien que no volien donar metadona als drogodependents, que no podien ser traficants de luxe… calia escoltar-ho, i la pròpia societat deia que “ells han volgut…”; la mentalitat ha canviat a poc a poc.
Parla de presons, de drogoaddictes… la sida continua sent marginal?
I el col·lectiu gai també és aquí. La sida va ser al principi marginal, però després va afectar a tota la societat; ja a les escoles es parla d'educació sexual, d'afectivitat… La sida ha normalitzat l'educació sexual. Quan va començar la sida, parlar de sexe i anticonceptius era tabú. En la dècada dels 80 es parlava molt poc de la sexualitat i la SIDA va aconseguir introduir-se en el sistema educatiu.
Com viuen avui els malalts la sida a Euskal Herria?
Jo li diria que independentment dels problemes que puguin tenir amb la droga, com els judicis, la necessitat d'estar en la presó, la necessitat de prendre la metadona, la vida de la resta dels pacients és bona. Diria que la introducció d'antiretrovirals en la història de la medicina només és comparable a l'invent de la penicil·lina. La SIDA moria cada any a milers de persones i, de sobte, troben alguna cosa semblança al miraculós medicament que buscaven els metges de fa anys. Crec que només es pot comparar amb la invenció d'antibiòtics de Fleming. En la història de la medicina no hi ha hagut un altre tipus de successos que hagin provocat la resurrecció de les persones que sofrien. Els pacients ho diuen clarament: “Jo estava mal, havia d'ingressar-me sis vegades a l'any… vaig començar amb tractament retroviral i viu bé, tinc ganes de viure, vull tenir fills…”. En l'actualitat, les principals demandes seropositives, igual que moltes altres, són l'habitatge i el treball.
I continua sent una cosa marginal per a la societat?
En el tema de la marginació crec que hem millorat molt. En 1987 escolaritzem al primer nen seropositiu en una escola. El professor estava tremolant, no dormia, es va estressar, va haver de posar-lo en tractament… avui dia no ocorre. En el tema de la marginació s'ha avançat molt, però hi ha més del que s'ha avançat.
El pla de prevenció i control de la sida es va posar en marxa fa catorze anys. Què diries per a una breu valoració?
Que hem recorregut molt de camí, que hi ha moltes coses positives, però que no podem ser triomfalistes, que si baixem el pistó no hi ha res a fer. Quan la sida ha deixat de ser mortal, la gent ha tornat a entrar en situacions perilloses. Això està ocorrent amb nous addictes i també amb joves homosexuals. Aquestes persones no veuen morir als seus amics per la sida, per la qual cosa prenen menys mesures preventives. Crec que en l'actualitat tenim nous reptes, com la pròpia internet. Hem de posar a la disposició de les generacions joves una bona informació perquè estiguin informades. I el tema de la immigració, sobretot en Bizkaia, és un tema de portes obertes, com per exemple els que comencen a prostituir-se. Si transformem als immigrants en col·lectius marginals, com va ocórrer fa 20 anys amb altres col·lectius, estarem cometent el mateix error.
Quan vacunar-se contra la sida?
En 1990 Montagnier va dir que en deu anys tindríem una vacuna anti-sida. Enguany, en un seminari celebrat al març, els periodistes li van fer la mateixa pregunta i va dir que dins de deu anys podia ser una vacuna. El problema no és per a quan. Es tracta de saber si la vacuna és efectiva o no. Canviem la vacuna de la grip tots els anys; el virus de la sida té més mutacions que el virus de la grip. Nosaltres podem trobar una vacuna que protegeixi el 10% dels empelts, però això no serveix per a res; també podem trobar una que protegeixi el 20%… No val. La societat demanda una vacuna que asseguri el 100%. M'assegures que si tinc relacions sexuals amb un seropositiu no em contagio? Sent una exigència social així, no es podrà parlar de vacunes fins a aconseguir una vacuna efectiva del 100%.
Per tant, la resposta a la pregunta és que en l'actualitat tenim vacunació, prevenció. La clau està en la prevenció, hem d'aprendre a viure amb la sida.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian