Premis CAF-ELHUYAR 2022: ciència i imaginació, les claus del futur

2022/04/28 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Sariak

Els treballs premiats de CAF-ELHUYAR l'any 2022 han estat:

“La mort de la libido? de les? dones : la? època? de el? judici ”,? de Ane Portillo Blanco . Premi a l'article divulgatiu general.

“Perquè segueixi la? dansa en la? pau frenètica? de la? nit ”,? de Amaiur Esnaola Illarreta. Premi a l'article divulgatiu basat en tesi doctoral.

“Què diuen les pomes? a el? iogurt ? ”? de Fàtima Vila González . Premi Neiker .

“El pou? de Etxerre i els? tresors? de Sud -Uribe ”,? de Jon Villapun Arbide, Maider Ibañez Espinosa i Jon Goikouria Larrabeiti, publicat en la revista Geuria. Premi al Periodisme de la Ciència.

“Paisatges Sostrets . Restes? de el? Antropoceno en la? costa basca”, d'Arantzazu Luzarraga Iturrioz. Creació.

Els autors? de els? Elhuyar han rebut els berenadors de CAF – Elhuyar: Iñaki Azkune Mendia, Felix Azpiroz Arrillaga, Juanjo Gabiña Carrera, Jesús Mari Goñi Zabala, Andoni Sagarna Izagirre i Mikel Zalbide Elustondo.

 

Proposta de viatge

Ahir a la tarda es va celebrar en la Plaça de Cultura Kutxa de Tabakalera (Donostia) l'acte de lliurament dels premis CAF-ELHUYAR. Com enguany Elhuyar compleix 50 anys, l'acte ha estat molt especial: per començar, quatre joves científics viatgen al futur de la ciència per anunciar com serà la ciència dins de 50 anys. Itziar Irakulis Loitxat, de la mà dels seus satèl·lits, ha analitzat l'àmbit mediambiental i les possibilitats que suposarà la xarxa dels satèl·lits públics del futur; Maia García Vergniory, dels materials i la física, i recordant el protagonisme dels materials en les grans revolucions de la història, dels materials revolucionaris dels pròxims anys; Gorka Azkune Galparsoro, dels ingredients necessaris per una ciència forta en Salut i Salut, no en Santa Salut.

Tabakalera ha tornat a viatjar en el temps i ha recordat, entre l'aplaudiment, l'època i els protagonistes de la creació d'Elhuyar fa 50 anys i de la divulgació científica en basca.

El lema d'aquest any del lliurament de premis ha estat “Ciència i imaginació, les claus del futur”. De fet, la nostra societat s'enfronta al problema del clima pel futur, l'eliminació de les desigualtats socials, el reconeixement de la diversitat… Per això, la ciència i la imaginació seran eines imprescindibles. Els premiats d'enguany estan ben equipats amb dos components:

La mort de la libido femení: el judici

La guanyadora? de el? premi? a el? article divulgatiu general ha estat la? berangoztarra Ane Portillo Blanco , amb el? article titulat La? mort? de el? libido femení: el judici. Portillo parla de desig sexual. I posa damunt de la mesa que els anticonceptius hormonals poden impedir-ho. Atès que la ciència encara no ha pogut demostrar plenament la seva relació, fa la forma d'un judici a l'article. En la seva mà, reconeix que és difícil parlar amb el metge sobre la pèrdua del desig sexual, que li ha portat a escriure l'article.

Per que segueixi ballant en la? pau frenètica? de la? nit

L'article divulgatiu, basat en la tesi doctoral, ha estat premiat per la donostiarra Amaiur Esnaola Illarreta, per la seva labor? de seguir ballant en la? Pau frenètica nocturna. Comenta que en el País Basc tenim un petit tresor, l'excés dels Pirineus, que viu en els ràpids dels rierols nets, però confessa amb pena que és absolutament desconegut. Ha orientat la recerca a la generació de coneixement sobre aquest petit animal i ara ha assenyalat que que sap d'ell és compartir-lo amb la societat perquè la societat basca sàpiga quines pedres precioses perdrà si no en cuida.

Pou d'Etxerre i tresors d'aigües de Sud-Uribe

En la categoria de Periodisme? de Ciència? es ha premiat la? obra El? pou? de Etxerre i els tresors de les aigües de Sud-Uribe, publicada en la revista Geuria de Bizkaia. Els autors han estat tres: Jon Villapun Arbide, Jon Goikouria Larrabeiti i Maider Ibañez Espinosa. El premi consisteix en un exemplar especial sobre el pou d'Etxerre, que, segons el parer del Jurat, pot servir d'exemple a altres llocs per la seva qualitat i per les seves dades científiques i testimonials. Aquesta mena de treballs ajuden a despertar el desig de conservar els tresors ecològics del nostre entorn.

El director de la revista Geuria subratlla el camí que el periodisme i la ciència poden recórrer junts. El binomi científic- periodístic assenyala que té un gran potencial per millorar les nostres vides i que pot ser clau pel futur.

 

 

 

Què diuen les pomes al iogurt?

El premi Neiker, que té com objectiu premiar els treballs del sector primari, ha estat per enguany Fátima Vila González, Què dius la? poma? de el? iogurt ? gràcies al treball. Vila està en Boston fent una estada de recerca del MIT i agraeix virtualment el premi. La metodologia que Vila proposa pels aliments en el futur es basa en la digitalització. El Tribunal entén que la proposta respon a una necessitat actual. És més, és factible i de gran aplicabilitat. Vila ha tret un valuós estudi.

Paisatges Sostrets. Indicis d'antropoceno en la costa basca

A més dels premis, el certamen CAF-ELHUYAR ha concedit una subvenció de 5.000 euros per secundar projectes que suposin un pont entre la ciència i la societat. Paisatges Sostrets enguany pel bilbaí Arantzazu Luzarraga Iturrioz . La? creació? de un projecte en la? costa basca que impliqui indicis d'antropoceno.

Luzarraga parla de l'Antropoceno, una època geològica coneguda com l'era humana: “Es tracta de fer una cartografia de les petjades que ha deixat aquesta època en el nostre entorn. En la costa biscaïna, en el penya-segat costaner de Puntagalea, s'han anat acumulant restes característiques de l'activitat industrial. Els alts forns de Biscaia van abocar a la mar 30 milions de tones de residus, dels quals 1 milió les ones ens han portat de nou a la costa. Aquests residus s'han anat acumulant en les seves platges transformar en negres cementadas. Negres per l'abundància d'escòries de ferro en els residus. Tant ferro, la sorra que atreu fàcilment un imant”.

“També sobre la seqüència del flishas sedimentat durant milers de milions d'anys, s'han acumulat residus cementados: maons, ferros… Però el nivell de la mar va augmentant i aquesta zona costanera desapareixerà per complet dins de 100 anys. També desapareixeran les restes cementados per la nostra acció humana”, diu Luzarraga. “Abans que sigui tard, volem fer aflorar la influència de l'antropoceno en la costa basca, representant i cartografiant aquesta part invisible de l'imant”. El jurat ha assenyalat que, abordant un tema científic de plena actualitat, Luzarraga proposa una creació apassionant.

Berenadors CAF-ELHUYAR

Finalment, amb motiu del 50 aniversari d'Elhuyar, s'ha fet un emotiu reconeixement als creadors d'Elhuyar. S'esmenta la contribució dels nou estudiants donostiarres a la normalització del basc i a la divulgació de la ciència i la tecnologia feta fa 50 anys. Així, Iñaki Azkune Mendia, Felix Azpiroz Arrillaga, Juanjo Gabiña Carrera, Jesús Mari Goñi Zabala, Andoni Sagarna Izagirre i Mikel Zalbide Elustondo han rebut l'homenatge entre els aplaudiments i Luis Mari Bandres Unanue i Zalustbide.

Azpiroz va recordar passatges de l'època de la censura que condicionaven l'actuació d'Elhuyar. I també ha confessat que els sorprèn veure a l'Elhuyar d'avui dia, veient tot que ha fet la llavor que han posat.

Creació -beca 2021

Finalment, la creació en la mateixa Tabakalera ha suposat l'oportunitat de conèixer els projectes dels guanyadors de les dues beques de l'any anterior. Un ho va recollir Itxaso Navarro Celestino, pel seu projecte Sonata 00001011 -Spam , concert? de transducciones sonores, que el públic ha pogut escoltar i veure en directe. Navarro ha volgut imaginar com els futurs científics interpretarien la nostra societat si trobem restes que són el reflex de la nostra societat. Els futurs científics es trobaran amb les escombraries virtuals, que ha decodificado el codi binari d'aquestes restes de spam i els ha convertit en música. Les cares de recepció dels oïdors han estat visibles des del punt de vista de la “música” que genera les nostres escombraries.

Una altra beca va ser per Ander Gortazar Balerdi i Jac per Markusiewicz. Ciutat? de 15 minuts , 45 minuts? de territori . Cartografia basca contemporània? per treball. El guardó obtingut ha permès generar una visió diferent de la cartografia del País Basc que han mostrat durant l'acte. Avui mateix arrenca l'exposició que s'exhibirà en la UPV/EHU. La cartografia i la música original han culminat l'acte, al mateix temps que el públic ha quedat ansiós per veure que serà la creació d'aquesta edició.