Cristall que guarda la llum
2002/01/08 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
Aquest cristall és d'itri silicat i conté diversos àtoms de l'element praseodimi, estructura que li permet emmagatzemar la llum i alliberar-la posteriorment. Segons Philip Hemmer, director de l'equip investigador, el cristall es pot utilitzar en ordinadors quàntics per a emmagatzemar informació.
Els ordinadors convencionals es basen en dispositius electrònics i magnètics. La informació es transmet a través de polsos electromagnètics, les pujades i baixades brusques de la diferència de potencial es llegeixen 0 o 1 i la informació s'emmagatzema en el sistema binari.
La llum es mou al buit a una velocitat aproximada de 300.000 quilòmetres per segon i, si es pot acumular i alliberar, es podria utilitzar per a emmagatzemar informació. L'any passat van aconseguir per primera vegada parar la llum en un experiment. Per a frenar el raig de llum, en l'experiment es va utilitzar el vapor dels àtoms de metall refredats en gairebé zero absolut. No obstant això, el cristall és molt més útil que el gas fred i és més fàcil penetrar entre els components dels nous ordinadors.
La llum, en passar del buit a qualsevol altre tema, sempre es lenta una mica; com més gran és l'índex de refracció del material, més lent passa. Per a reduir la velocitat del raig làser, els científics han buscat materials amb índexs de refracció enormes.
La llum excita els àtoms i els fa passar a un altre estat energètic. Així, es pot dir que la llum passa d'uns àtoms a uns altres. L'equip dirigit per Hemmer ha tractat d'evitar aquest procés i ha dificultat el pas d'un àtom a un altre. Per a aconseguir-ho, amb un raig làser, el pols de llum s'acobla amb els àtoms, la qual cosa fa que el pols s'alenteixi. Si la unió és prou fort, el pols es deté i tota l'energia es transfereix als àtoms. El procés és reversible i en variar la intensitat del raig làser, els àtoms tornen a emetre polsos de llum.
Segons el resultat d'aquest estudi, el cristall pot tenir interessants aplicacions. Ara falta provar.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia