Conservació, record o presalición de fruiters antics?

1993/08/01 Grabieres, Ganix Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biografiak

En la zona d'Abbadia es concentren una hectàrea de fruiteres que antigament es van conrear principalment al País Basc Nord i Biarnon. Aquest seminari forma part del Conservatori de Plantes d'Aquitània.

Patrimoni perdut

Responsables dels planters, forestalistas i agricultors han abandonat el cultiu de varietats autòctones i han optat per noves varietats.

Cada província aquitana, fa menys de 20 anys, tenia una producció de fruita orientada a la venda regional i nacional. El mateix passava Itsasun, en el cantó d'Ezpeleta.

Desgraciadament, la majoria de les varietats de pomera recollides i estudiades per l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica entre 1945 i 1960 han desaparegut de les plantacions de manzanales i planters, mentre que d'unes altres només hi ha exemplars aïllats.

Per a combatre l'empobriment del patrimoni rural es va decidir crear un conservatori vegetal.

Abans que fos massa tarda era necessari recollir les varietats més representatives o minoritàries.

Activitats en el Conservatori de Varietats de Fruiteres

* Inventaris i descripcions

Si bé les prospeccions inicials es van fer de tal manera, ara les persones que es posen en contacte amb el Conservatori de Varietats Fruiteres tenen interès o coneixen varietats antigues.

Això ha permès completar un gran nombre de mostres amb descripcions d'espècies i fotografies. Més de 500 fitxes de pomera, per exemple, es troben en els arxius.

No sols es guarden sinó que es coneixen millor.

* Treballs de recerca

Per a descobrir els avantatges i febleses agronòmiques i genètiques d'aquestes varietats, avui desconegudes, s'estan duent a terme nombroses recerques: el comportament de la làmina vegetal fràgil; la granulació; el blanc; el foc vermell; l'estudi de la floració...

Diversos laboratoris participen en aquesta recerca; uns directament, uns altres assessorant i uns altres prestant el seu material

* Activitats pedagògiques

El Conservatori d'Espècies Fruiteres organitza anualment i al públic cursos d'esmentat, poda, abonat o parasitación.

* Difusió de plantes

Al costat de la conservació de les espècies, és molt important la revegetació de les plantes que antigament estaven en els camps de muntanya.

En el Conservatori creixen algunes d'aquestes espècies per a la seva posterior posada a la venda.

Col·leccions actuals

El Conservatori d'Espècies Fruiteres d'Aquitània, des de 1982, està situat en l'ecomuseo de Sabes, en el centre del Parc Natural Regional de Landeta.

En l'actualitat reuneix més de 1.000 varietats, de les quals 600 són pomeres (80% d'origen aquità).

No obstant això, convé duplicar les col·leccions per a evitar la seva desaparició total o parcial (malalties bacterianes, accident per clima, ...) i conèixer millor el valor agronòmic d'aquests clons.

D'aquesta manera, s'ha vist la necessitat que cada espècie d'aquesta col·lecció d'espècies creixi en una parcel·la especialitzada de conservació situada en el seu territori d'origen.

Des de 1988, la col·lecció d'espècies basques i bearneses s'ha duplicat des de la creació del Conservatori Vegetal “Zona d'Abbadia”.

Conservatori Vegetal de la zona d'Abbadia

Aprofitant el cessament de la producció de blat de moro en un terreny ben protegit dels vents del nord-oest (vent fort, salinitat) i amb la finalitat d'enriquir els seus valors biològics i patrimonials, a la fi de 1988 es va crear el Conservatori Vegetal d'Espècies Basques i Biarnoanas. A la fi de 1989 es va estendre el conservatori.

Aquesta nova planta compta en aquest moment amb més de 500 arbres, entre els quals es troben més de cent varietats de pomeres, més de cinquanta tipus de cirerers, pruneres, presseguers, mizpiros i fins i tot vinya.

El sistema de plantació utilitzat és el corresponent a la vegetació amb recobriment de plàstic (només sòl) i abonament verd.

Encara que el recobriment de plàstic no és estètic, cal tenir en compte els seus avantatges: limita el creixement de males herbes, dificulta l'erosió en sòls empinats, escalfa el sòl lentament, impedeix la compactació dels sòls a causa de les pluges, limita l'evaporació en sequeres, afavoreix la microfauna terrestre i la ventilació.

El fertilitzant verd (on queda tota la matèria orgànica i és enterrada regularment) delimita els fenòmens de lisis produïts per certs elements minerals. Per tant, l'enterrament i el pas periòdic són mètodes per a enriquir el sòl. A diferència de la resta de l'àrea, contribueix al creixement de la diversitat botànica.

Els arbres són conduïts per una poda denominada “baixa forma de didal”. Si bé el més habitual a Euskal Herria ha estat la “forma per als quatre vents”, la proximitat a la costa ha obligat a fer front als efectes nocius del vent.

Malgrat la seva recent obertura, el Conservatori Vegetal de la zona d'Abbadia participa en la conservació del seu patrimoni, no sols preservant les varietats antigues i la consciència col·lectiva, sinó també mostrant a un públic ampli.