}

Antropoceno, èpica humana

2008/02/09 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

Un total de 21 científics de la Societat Geològica de Londres han proposat cridar a l'Antropoceno a l'època en la qual vivim, en un article publicat en la revista de l'Associació Geològica dels Estats Units. La proposta no és nova. En 2002, en la revista Nature, el premi Nobel de Química, Paul Crutzen, va afirmar que l'home s'havia convertit en un agent geològic, equivalent a l'erosió i a les erupcions, i que per la seva incidència en el medi ambient, estàvem en una nova epócula, l'Antropoceno.
Diversos geòlegs han proposat que l'Holocè ha acabat i que ara vivim en l'Antropoceno.

Les èpoques que es caracteritzen en la història geològica de la Terra es denominen mitjançant una classificació. El temps més curt és – com l'Edat de Pedra o l'Edat mitjana” i el major és l'eon. En tota la història de la Terra només s'han distingit dos eons, i l'actual va començar fa 560 milions d'anys. Es diu Fanerozoikoa. En el seu interior hi ha tres formes, la Paleozoica, la Mesozoica i la Cenozoica, i cadascuna té els seus períodes. Per exemple, els períodes del Mesozoic són: Triàsic, Juràsic i Cretàcic. Aquesta forma va acabar amb els dinosaures (fa 65 milions d'anys), quan va començar el període Terciari de l'era del Cenozoico.

En l'actualitat estem en el següent període d'aquest tipus, el Quaternari, en el qual es distingeixen dos epódicas, el Plistocè i l'Holocè (des de fa 11.500 anys). El Plistocè va començar fa 1,64 milions d'anys, quan gran part de la superfície terrestre estava coberta de gel i glaceres. Va haver-hi glaciacions i períodes interglaciares, en els quals va aparèixer una nova espècie en la superfície terrestre: Homo sapiens.

Al final de l'última glaciació comença una nova epoka, l'Holocè. En aquesta època, aquesta nova espècie ha augmentat i estès considerablement. Amb el temps, va desenvolupar l'agricultura i, fa uns 5.000 anys, va començar el que anomenem "història", ja que d'aquella època són els primers documents escrits.

Deixant a un costat els eons, les formes i els períodes, ha acabat l'Holocè? Per a Paul Crutzen, sí, va acabar en la revolució industrial. I és de la mateixa opinió l'equip de científics de la Societat Geològica de Londres. En l'article que acaben de publicar parteixen de les declaracions de Paul Crutzen i, a més d'analitzar els canvis que s'han produït des de la revolució industrial, han tractat de delimitar la frontera entre els epoks Holocè-Antropozeno.

Canvis significatius

L'home ha transformat el medi ambient.

Segons ells, durant l'Holocè, fins i tot abans de la revolució industrial, els homes i dones van deixar petjada en el seu entorn, però no van alterar el medi ambient a escala global. Per contra, des de la revolució industrial fins a l'actualitat, la població humana ha passat de 1.000 milions a 6.500 milions, i totes aquestes persones han generat importants impactes ambientals.

Per a començar, han canviat la superfície terrestre. D'una banda, l'erosió i la desforestació han influït directament en ella l'agricultura i la construcció. D'altra banda, la instal·lació de preses en els principals rius ha suposat una acumulació enorme de sediments.

A més d'en la superfície terrestre, en l'atmosfera es percep fàcilment la influència de l'activitat humana. Les emissions de diòxid de carboni són un terç majors que en èpoques anteriors de la revolució industrial i els experts preveuen créixer encara més. La concentració de metà s'ha duplicat des de llavors. Tant l'una com l'altra són causants de l'efecte d'hivernacle, per la qual cosa el clima està canviant.

També s'observen canvis en els oceans. El diòxid de carboni atmosfèric està sent acidificat per l'aigua dels oceans, la qual cosa provocarà efectes físics i biològics. A més, es preveu un augment del nivell de la mar.

Finalment, els éssers humans han eliminat moltes espècies d'animals i plantes. Això s'està produint des del Plistocè, sobretot per la caça de grans animals, però avui dia és molt més evident. Les espècies estan desapareixent no sols per la caça, sinó també pels desequilibris en els sistemes ecològics, la pèrdua d'hàbitats i l'agricultura intensiva. Els científics no tenen dubte que això tindrà el seu reflex en el registre fòssil.

On està el límit?

Els isòtops radioactius alliberats en proves nuclears estan distribuïts per tot el món.

Per tot això, els científics han arribat a la conclusió que l'Holocè, encara que no hagi acabat, s'acabarà en breu. Reconeixen que no és fàcil determinar quan ha començat l'Antropoceno. En països com la Xina i l'Índia, per exemple, la revolució industrial ha començat més tard que en l'oest d'Europa, i encara que alguns proposen basar-se en la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera, els científics consideren que el canvi ha estat massa gradual, per la qual cosa no és un bon indicador per a determinar el canvi d'epódico.

Des del punt de vista pràctic, la millor solució pot ser basar-se en isòtops radioactius alliberats en proves nuclears. En la dècada de 1960 es van realitzar bastantes proves i els isòtops radioactius que van ser alliberats es poden detectar a tot el món. A més, el diòxid de carboni i el metà també poden tenir origen natural, però no hi ha dubte que aquests isòtops són creats per l'ésser humà.

També s'han esmentat més opcions, però la clau del debat no és quins indicadors utilitzaran per a definir el límit Holocè-Antropozeno, sinó si l'associació encarregada d'assignar els temps acceptarà la proposta. En qualsevol cas, s'ha plantejat un tema de reflexió.

Publicat en Gara

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia