Antidepressius més ràpids

2002/12/23 Andonegi Beristain, Garazi - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Medikuntza
• Unibertsitateak

La depressió s'ha convertit en una malaltia comuna en la nostra societat. No obstant això, existeixen dos tipus de depressió que convé diferenciar. Una seria una depressió puntual i una altra una depressió crònica. Qualsevol persona ha sofert una depressió en alguna situació concreta, però es produeix quan la depressió es converteix en una malaltia crònica. Les característiques més importants d'aquesta mena de depressió són dues: d'una banda, les vicissituds que presenta el pacient i per un altre, la impossibilitat de curar completament la malaltia.

Els antidepressius utilitzats anteriorment tenien molts efectes secundaris: assecaven la boca, no podien ser presos en cas de problemes cardíacs i tenien altres problemes. Ara, amb els antidepressius de nova generació, s'ha aconseguit reduir aquests efectes col·laterals, però encara tenen un problema que no s'ha solucionat: es triga molt temps en què els pacients comencen a percebre alguna millora. De fet, l'efecte dels antidepressius triga aproximadament tres setmanes, la qual cosa en alguns casos és massa llarg.

Fonament de la depressió

En la depressió, com en altres malalties, els neurotransmisores tenen gran importància. Segons la teoria més estesa, la serotonina i la noradrenalina són els dos neurotransmisores que més contribueixen a aquesta malaltia. De fet, en els processos depressius disminueix el nivell de serotonina i noradrenalina (a vegades només un dels dos descendeix i altres dos). Per això, l'activitat dels antidepressius es dirigeix a equilibrar els nivells de serotonina i noradrenalina. Per a aconseguir-ho, els antidepressius actuen sobre els receptors cerebrals d'aquests neurotrasmisores.

L'equip de recerca de la UPV ha analitzat els efectes dels antidepressius sobre els receptors de serotonina i els receptors de noradrenalina, els processos que es produeixen en el cervell dels pacients i les substàncies que acceleren l'acció dels antidepressius, entre altres. L'objectiu final de la recerca és aconseguir antidepressius més eficients i ràpids.

Per a aconseguir aquest objectiu és necessari conèixer amb precisió els processos cerebrals que es produeixen en les 2 o 3 setmanes següents a l'inici del tractament. A través de l'anàlisi dels canvis que es produeixen, es pretén trobar substàncies que puguin preaccionar els mateixos.

Fa temps que els investigadors van començar a estudiar una zona del cervell, coneguda com Rafe, en la qual abunden els receptors de serotonina. Després d'analitzar la influència dels antidepressius en aquesta zona, es va dur a terme el mateix procés en la zona de Locus Coeruleus, on es concentra el major nombre de receptors de noradrenalina.

Després d'analitzar la influència dels antidepressius en totes dues zones, les recerques s'han centrat en l'objectiu d'aconseguir antidepressius més ràpids. Per a això s'han tractat de combinar els antidepressius utilitzats fins avui amb altres substàncies. Aquestes substàncies han d'accelerar l'acció dels antidepressius, però en principi no són antidepressius. En l'actualitat són moltes les substàncies acceleradores que s'estan estudiant i en la UPV s'està investigant la influència d'una d'elles.

www.ihobe.net