ALAN TURING 100 ANYS: Persona que va donar vida a les màquines

2012/06/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Matematika
• Biografiak
• Teknologia

Els nois practiquen hoquei sobre herba. La majoria d'elles giren al voltant de la pilota, colpejant i colpejant els pals de foc, jugant. Alan està uns metres a part. Ell també té el bastó a la mà, però està parat, gairebé oblidat del joc; ajupit, mira a uns joiers del camp com si volgués veure com creixen.

Aquest moment va ser recollit en un dibuix en 1923 per la mare d'Alan Turing. Amb 11 anys, Turing era una imatge que evidenciava una nova manera de veure el món. Era solitari, no tenia amics, no volia jugar amb els nens de la seva edat. Preferia les seves exploracions i experiments; per exemple, va fer mescles a la seva casa en el laboratori. També li agradaven els números, des de molt petita, com deia la seva mare: res més aprendre els números, en tots els fanals es parava a fixar-se en el seu número de sèrie.

Les queixes eren habituals en els informes del professorat de l'escola. En llatí i anglès era molt dolent. Va escriure molt lentament i, segons el professor d'anglès, la seva lletra era "la pitjor que he vist mai". Es desembolicava millor en les ciències, però, no obstant això, es queixaven que no era ordenat ni metòdic, i que preferia utilitzar les seves pròpies vies per a resoldre problemes que els mètodes ensenyats a l'escola. L'escola era avorrida per a Turing.

Als setze anys coneix a Christopher Morcom. Era un any més antic i a Turing li interessaven tant els temes científics. Per primera vegada tenia amb qui parlar de la relativitat d'Einstein, o a qui va mostrar els decimals del n... Se li va obrir el món i feia tot el possible per a estar amb Morcom. Estava fascinat: "al costat d'ell, qualsevol altre sembla totalment normal", va escriure Turing. Però dos anys després de conèixer-la, la tuberculosi va portar a Morcom de sobte. Va ser un dur cop per a Turing.

Va aconseguir entrar en la Universitat King's College de Cambridge, després de dos intents. Es va llicenciar amb èxit en 1934 i a l'any següent va guanyar un premi per un treball realitzat sobre la teoria de la probabilitat. Però en 1936, amb 24 anys, va demostrar la seva genialitat. Va crear el concepte conegut com a màquina "de turing" (en el qual es basen els ordinadors actuals) i, en essència, va establir les bases de la computació.

Després de dos anys de doctorat en la Universitat de Princeton (els EUA), torna a Anglaterra. Pensava a crear una computadora, però res més arribar li van cridar des del Bletchley Park, des del Codi del Govern i l'Escola de Xifrat, per a ajudar-los a desxifrar els codis que els alemanys creaven amb la màquina Enigma. Quan va esclatar la guerra en 1939, Bletchey va començar a treballar en Park. Entre altres coses, va desenvolupar una màquina anomenada 'Bombe', que a partir de 1940 va ser capaç de desxifrar els codis Enigma alemanys.

En Bletchley Park aviat va rebre la fama de geni excèntric. El seu company Jack Good va contar que "tots els anys, la primera setmana de juny, li atacava l'al·lèrgia al pol·len i vèiem venir amb bicicleta amb màscara de gas. A la seva bicicleta li sortia la cadena diverses vegades, però en lloc d'arreglar-la, va comptar quants cops de pedal podia donar, i abans de treure la cadena baixava de la bicicleta i ajustava a mà (...) lligava la tassa al radiador amb cadenes i cadenats perquè ningú li robés".

Turing va agradar en Bletchley Park. Els seus companys li admiraven. El jove matemàtic Joan Clark també es va enamorar i Turing li va proposar casar-se, però al final li va confessar que era homosexual i encara que a Joan li va anar igual, Turing va retrocedir.

En finalitzar el seu treball al Parc Bletchley, es va incorporar al Laboratori Nacional de Física i va dissenyar la Màquina de Computació Automàtica. Ningú la va valorar. Turing va sentir llavors que no va rebre l'atenció que mereixia el seu treball. A més, tot el treball realitzat en Bletchley Park era també secret i no podia explicar-li-ho a ningú. Frustrat i trist, en 1948, el matemàtic Max Newman va ocupar un lloc en el departament de matemàtiques de la Universitat de Manchester.

L'escriptora Lyn Irvine, esposa de Newman, va conèixer de prop a Turing: "tenia una forma estranya de no mirar als ulls. Era un home silenciós, en parlar amb veu fina i tartamut. O, de sobte, donava les gràcies inconscientment i s'escapava de la porta".

En 1950 va publicar una altra gran feina. "Poden les màquines pensar?" "Computing Machinery and Intelligence". Va predir màquines intel·ligents capaces de fer deduccions lògiques, aprendre i comunicar. Aquestes màquines també serien capaces d'igualar la intel·ligència humana. I va proposar un famós test per a mesurar si una màquina és tan intel·ligent com l'home o no.

També va dissenyar un programa d'escacs al costat del seu antic company David Gawe Champernowne. I en 1952, al no existir ordinador per a executar aquest programa, el propi Turing va simular el joc de l'ordinador, que va trigar mitja hora en cada moviment.

Aquest any coneix al jove Arnold Murray. Van passar una nit junts. Però Murray va ajudar un amic a entrar a casa i a robar en Turing. Turing va denunciar el robatori i li va explicar tot a la policia i va tenir relacions sexuals amb Murray. Encara que Turing estava convençut que no hi havia res dolent en aquesta activitat, les accions homosexuals eren delictes en aquella època.

Va ser condemnat, va ser condemnat a presó o a sotmetre's a una teràpia hormonal per a reduir el seu apetit sexual. Va triar el segon.

I va continuar treballant. Entra en el camp de la biologia, donant una explicació matemàtica al desenvolupament morfològic de l'embrió i explicant que en els gira-sols, pinyes i diverses estructures vegetals apareix la sèrie de Fibonacci.

No obstant això, els danys produïts per les injeccions d'estrògens eren cada vegada majors. El cos atlètic de Turing, brillant runner de marató, s'estava frustrant. Li va comptar a un amic que "m'han donat els pits" i li va dir que el procés va ser "dur" i "humiliant". A més, va sentir que molts dels quals els acompanyava li havien donat l'esquena.

El 7 de juny de 1954 va ser oposat mort a la seva casa, acompanyat d'una poma mossegada. L'autòpsia va revelar que va morir enverinat per cianur. David Leavitt, biògraf de Turing, relaciona la mort amb Edurnezuri. I és que era la pel·lícula favorita de Turing, i en la seva pel·lícula cantava sovint el conjur que canta la bruixa en preparar la poma enverinada:

Dip the apple in the brew Let the Sleeping Death seep through