Mestissatge entre ciència i literatura
Encara que la ciència i la literatura semblen camps extrems, es poden aprendre molt els uns dels altres. La trobada Mestissatges, que se celebra aquesta setmana en Donostia-Sant Sebastià, pretén superar la frontera entre l'art i la ciència i crear un espai propici per a la generació de noves idees.
Donostia International Physic Center i JAKINDEK, Ciència, Lletres i Arts
Ha estat una iniciativa de l'Acadèmia. S'han reunit nombrosos rostres importants de l'escena basca i internacional per a reflexionar sobre la situació actual del fenomen.
Luis Sáez Rueda, filòsof: El mestissatge, la relació... és necessari, ja que les àrees de coneixement no estan diferenciades.
Gustavo Swchartz; Centre de Materials Físics: Els problemes que tindrem en les pròximes dècades no poden ser abordats des d'un únic camp de coneixement, el físic, el químic, el filosòfic o el literari. Cal analitzar-les des de diferents camps de coneixement, o des d'una perspectiva interdisciplinària, i això ens ha portat, d'alguna manera, a organitzar aquest tipus de mestissatges, trobades.
INTERACTUANT
Luisa Etxenike, escriptora: Els avanços científics, sobretot dels segles XIX i XX, van afectar profundament la literatura i van modificar la manera de representar-la.
Alberto Rojo; físic i músic: En el fons, l'univers és molt difús, és una idea molt vaga, i moltes vegades per a descriure'l científicament es necessiten idees gairebé fantàstiques: que l'espai pot ser lleig, que les deboras poden ser canviants, que hi ha molt de temps... avui no les considerem fictícies, i abans van aparèixer en la literatura.
LITERATURA EN CIÈNCIA
Luisa Etxenike, escriptora: Jo crec que la ciència guanya quan fa seves preguntes i reflexions molt habituals en la literatura, com la pregunta estètica i, probablement, també la dimensió humanística.
LA CIÈNCIA EN LITERATURA
Guillermo Martínez; matemàtic i escriptor: La ficció científica, és a dir, la literatura que utilitza elements de la ciència, amplia el camp de joc de la literatura i afegeix nous temes o àmbits suggerits per la ciència.
Luis Etxenike, escriptor: La literatura ha aconseguit el seu màxim nivell en abordar la seva matèria primera amb la curiositat i el rigor de la ciència.
Agustín Fernández Mallo, físic i escriptor: Encara que sembli una mica rar, utilitzo la ciència per a la recerca poètica, que és gairebé més difícil d'explicar que llegir després aquesta poesia. Investigo la manera de fer metàfores poètiques utilitzant elements de la ciència. Per a això utilitzo la ciència.
ZONES COMUNES
Guillermo Martínez; matemàtic i escriptor: El matemàtic, per exemple, veu models en un cel platònic i porta a un teorema el que veu. L'escriptor, per part seva, veu els comportaments, els personatges, les parts d'un argument i les porta a una novel·la o un conte. El diferent és l'idioma.
Luisa Etxenike, escriptora: La divulgació científica a través de l'art narratiu pot ser interessant des del punt de vista científic.
Agustín Fernández Mallo; físic i escriptor: Quan porto a la literatura els elements de la ciència guanyo amplis espais de llibertat. Posar fora de context un element científic, afegir-lo en una novel·la o poema i donar-li un altre sentit és portar la creativitat al més alt grau de llibertat.
ANTICIPANT-SE AL FUTUR
Alberto Rojo; físic i músic: Podem dir que la història de la humanitat és un procés global de generació de coneixement, en el qual algunes idees primer es van exposar en la literatura i després es van convertir en teoria.
Igual que l'art, la ciència també és subjectiva, és el resultat de la creació humana.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian