Premi a la xarxa europea de recerca Pathogenomics; Enterrant amb seguretat els residus nuclears; Ceba, opció natural de conservació d'aliments; Recollint energia en paper

Premi a la xarxa europea de recerca Pathogenomics

La
investigadora navarresa Cristina Latasa Osta ha realitzat la seva tesi sobre la salmonel·la, treball amb el qual ha rebut el premi de la Xarxa Europea de Recerca sobre Patògens. Salmonellak, beste zenbait bakteriok bezala, mikroorganismo-komunitateak edo biofilmak sortzen ditu. L'objectiu de Latasa ha estat aclarir el mecanisme molecular de formació d'aquestes biopel·lícules i ha contribuït a entendre el procés de durada i virulència de la salmonel·la. La investigadora de la Universitat Pública de Navarra rebrà el guardó el pròxim 22 d'abril a Hongria.

Enterrament segur de residus nuclears

L'empresa
finlandesa Posiva ha desenvolupat un sistema innovador amb múltiples barreres de seguretat per a l'emmagatzematge de residus nuclears. El túnel, de cinc quilòmetres de longitud i 500 metres de profunditat, ha estat construït en la zona sud. Sota es troba el magatzem, una xarxa vertical de forats. En aquests orificis s'introduiran galledes de coure especialment creats per als residus i es cobrirà la bentonita amb argila perquè sigui impermeable. L'empresa ha assegurat que els terratrèmols, les aigües subterrànies, els microbis i altres agents externs no podran perjudicar el sistema, que ja ha estat retirat. Si el Govern finlandès dona el vistiplau a la norma, en 2012 seran enterrats els primers residus.

La ceba, una opció natural per a conservar els aliments


Les substàncies de la ceba crua contribueixen a allargar la vida dels aliments. Aquest és el resultat d'un estudi realitzat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Alguns components de la ceba, els flavonoides, realitzen dues tasques: d'una banda retarden l'oxidació dels aliments; i per un altre, impedeixen el desenvolupament d'alguns bacteris que danyen els aliments. Per tant, la ceba crua pot ser una alternativa natural als additius artificials utilitzats per la indústria alimentària.

Recollint energia en paper

Un grup de científics de la Universitat de
Stanford ha creat bateries de paper i condensadors. Xopen el paper amb una tinta especial que conté nanomaterials, l'escalfen i l'emboliquen amb paper d'alumini. Gràcies a aquest mètode, les bateries de paper han sobreviscut a les de liti i, com són de paper, són lleugeres i fàcils de modelar. L'objectiu final és reunir l'energia elèctrica en paper.

Buletina

Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian

Bidali