Bilatzailea
Analitzant la salut de la mar
13 de novembre de 2002 El petrolier del Prestige, d'un sol casc, es va enfonsar en la costa gallega amb 77.000 tones de cru. Teñió 1600 quilòmetres del Cantàbric i de l'Atlàntic de costa negra i va causar el major desastre ecològic de la nostra història.
A l'hora de mesurar els danys, els científics a penes sabien de la contaminació i la salut de la costa cantàbrica. Per tant, difícilment podrien dir fins a quin punt eren els danys i quant podien durar.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: Comencem llavors, fa 10 anys, amb tota intensitat fent exàmens, va haver-hi finançament per a treballar durant tres o quatre anys, vam obtenir dades molt bones i nombrosos i haig de dir que vam ser capaços de fer un retrat, dir que el mal ha arribat fins aquí…
Una vegada finalitzades les ajudes públiques, les recerques es van paralitzar i els científics es van limitar a realitzar recerques puntuals.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: De prestigi, no sabem fins quan es va superar i a mi el que més em preocupa és el que més m'angoixa si estigués en aquest moment, i segur que hi haurà un altre Prestige, tornaran els polítics i els que han de prendre decisions sobre el medi ambient i ens preguntaran com estem i què fem i desgraciadament la resposta serà la que va ser fa deu anys, no ho sabem, no tenim dades.
Port d'Arriluzea en Getxo. Un equip d'investigadors de la Universitat del País Basc pren mostres per a obtenir dades sobre l'estat de salut actual del port.
Els musclos seran recollits i traslladats a l'Estació Marítima de Plentzia per a la seva anàlisi.
Els resultats seran classificats, catalogats i custodiats en el banc d'espècies ambientals en les condicions adequades. Aquest banc és un arxiu que recull l'estat de salut de la nostra costa.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: dins de 60 anys jo no seré aquí, però si succeís alguna cosa vindria algú i vull musclos, o korrokones, o llenguados, d'Urdaibai, de 2012, d'aquesta època, i apliquessin les tècniques d'aquella època, en aquests materials i seran capaços de fer aquesta recerca retrospectiva i dir que la situació ha canviat i així arribarà.
La contaminació del Prestige va ser puntual, però avui dia hi ha molts nous contaminants que també afecten els ecosistemes i a les espècies marines.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: Avui dia la principal preocupació són els medicaments, els medicaments que utilitzem. No ens adonem però les utilitzem en tones i al final van dels nostres lavabos a la costa… i això té el seu efecte. La identificació d'aquests compostos és molt difícil per la seva concentració en la mar, en el sediment, en l'aigua, però en aquestes baixes concentracions tenen efectes potencialment seriosos. Estem aprenent a identificar aquests efectes, a quantificar aquests nous contaminants i tenim nous reptes per a entendre'ls.
En un edifici de 2500 metres quadrats situat en la riba de la mar, les infraestructures singulars de l'Estació Marítima de Plentzia permeten investigar les espècies en les millors condicions possibles. Aules, laboratoris, aquaris… tot per a conèixer l'estat de la salut de la mar.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: Aquí tenim 300.000 litres d'aigua al dia. Enormes aquaris, equipaments molt adequats, de gran control, amb els quals podem treballar amb espècies més grans, a treballar amb espècies petites o de petita grandària que abans estàvem limitades, i també podem fer experiments de més llarga durada
En l'exterior de l'edifici es troba l'aquari en condicions naturals, el mesocosmos. Aquí poden fer experiments de dos o tres anys. Els laboratoris es troben prop de l'aquari. Les mostres sofreixen les mínimes variacions possibles fins que s'inicien les anàlisis.
IONAN MARIGOMEZ; upv/ehu: També tenim aquí una oportunitat que fins ara no hem pogut tenir per a realitzar experiments en patologia experimental. Els experiments patològics es realitzen en el laboratori amb condicions molt cuidades i precises, que no existien allí, i amb aquaris de seguretat biològica. Quan ho tens, s'obre un altre gran univers per a la salut de la mar, és a dir, tens la tocinalidad, els contaminants, però també els patògens i la possibilitat d'analitzar-los i les seves combinacions. I llavors, tenir al costat laboratoris ben equipats per a la biologia molecular, els cultius, la histologia, la química preparativa i això ha estat i és necessari.
A més d'analitzar la salut dels oceans, en l'Estació Marina de Plentzia s'investiga què pot aportar l'oceà a la salut humana.
Imparteixen cursos de màster i post-doctorat i realitzen experiments de projectes en laboratoris.
També s'organitzaran visites guiades i els visitants podran realitzar preguntes a través de l'intèrfon als investigadors en actiu.
L'objectiu del centre és motivar i atreure als futurs científics.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
