De prop: Enkarni Gómez
Soc Enkarni Gomez Genua i treball a l'Escola de Mines de la Universitat del País Basc. Vaig néixer a Sant Sebastià i el meu treball se situa en el camp de la ciència, el gènere i la tecnologia.
Bé, d'una banda imparteixo classes de física a l'escola de mines de la UPV/EHU de Barakaldo i d'altra banda, treball en l'àmbit de la ciència tecnologia i el gènere. Els dos últims projectes, els dos projectes que tenim, d'una banda el treball que anomenem tecno-ciència i feminisme, i per un altre, hem realitzat una exposició sobre enginyeres, inventores i arquitectes. En aquesta exposició hem intentat, per dir-ho així, rescatar a les dones que han treballat en la tècnica. No tenien una entitat jurídica i no podien patentar en el seu nom, per la qual cosa havien de patentar els treballs en nom d'un home, per la qual cosa resulta difícil rescatar què han fet les dones en el terreny tècnic. Bé, primer vaig estudiar
enginyeria industrial i després vaig fer el doctorat en enginyeria de materials. Mentre escrivia la tesi 1995.urtean, em van passar coses concretes que han marcat una fita per a mi, i van aparèixer com a preguntes. Era una
pregunta el que la meva mare plantejava i això afegia bellesa al món?
Una altra pregunta va sorgir quan estava a Guatemala en campaments de refugiats amb indígenes i quins feixos? I va sorgir una tercera pregunta en la redacció de la tesi, per a què serveix aquest material?Aquestes tres
preguntes em van donar un alt nivell de veritat i amb aquestes preguntes no vaig poder viure tranquil·lament la resposta per desgràcia, que no coincidia amb el que jo almenys vivia ideològica i emocionalment. El nostre
treball serveix sobretot per a reflexionar, és a dir, el nostre treball és sobretot crític; crític amb el món, com està dividit, quins sistemes tenim. I els científics també tenim responsabilitats, la qual cosa realment és el nostre treball i llavors critiquem, o almenys cridem a la reflexió i volem cridar al canvi. En concret, volem denunciar les injustícies que s'han fet amb les dones en el camp de la ciència i la tècnica, i les vies que utilitzem per a això són, d'una banda, el treball de rescat, i per un altre, l'art i la ciència com a formes diferents de mirar al món.
Jo no recordo com m'imaginava de petit, llavors no diria que sigui vocacional. L'ensenyament sí, sento l'ensenyament com una cosa vocacional. Ara mateix visc el meu treball com una afició, des que vaig conèixer aquest camp en el camp del gènere i de la ciència i la tecnologia i les innovacions que estem fent amb l'art, ara el sento més com una afició.
Especialment com a científic i enginyer, per dir-ho d'alguna manera, no em sento molt típic. Jo crec que el camí que hem pres ha estat atípic, no he seguit un camí ortodox i això té els seus aspectes positius. Una és que he triat el que he volgut, i ha estat sobretot que ara puc respondre a les tres preguntes que he esmentat abans, d'una altra manera, és a dir, quin treball fas, per a què serveix i si afegeix bellesa o no al món. Ara mateix viu més tranquil amb la resposta, abans ho sentia com una escissió i ara sento una cosa més completa. Això, d'altra banda, em reivindico com a científic feminista, això porta un mal... la ciència té un halo d'objectivitat i neutralitat. Estàs reivindicant ser feminista. On està la teva subjectivitat, per on estàs fent ciència i això implica que en certa manera la ciència en la comunitat no està tan ben valorada. Jo crec que tots els científics tenim cognom, alguns sabran el cognom, uns altres potser no, però el cognom el tenim tots i jo ho dic clarament.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
