Text redactat en basc i traduït automàticament per Elia i sense revisió posterior. MOSTRA L’ORIGINAL

Vall de la sal

El bon temps i la calor són a prop, i amb la pujada de les temperatures ha arribat l'hora de recollir la collita d'enguany. En aquest treball han començat els romanents a la vall alabesa d'Añana. Añanan és un ofici tradicional, però durant anys ha estat en declivi, ja que les infraestructures de la salina estaven molt deteriorades, la qual cosa afectava enormement la producció de la sal. No obstant això, en els últims 10 anys, la Fundació Vall Salada d'Añana ha treballat intensament en la restauració de la salinera i ho ha aconseguit. Des que van començar les labors de restauració, enguany començaran a produir sal per segona vegada. I, pel que sembla, les novetats han beneficiat al producte, ja que cada vegada són més les que valoren la bona qualitat de la sal d'Añana.

Edorta Lloma, el machola vida del saliner és molt trist de comptar, tota la vida treballant per a no tenir un real!

Edorta Lloma, el mascle Els meus avis i els meus pares tenien eres, i jo també. Ara estem en la Fundació, intentant aixecar-la i arreglar-la. tinc 52 anys, per tant, 52 anys, és fàcil, tota la meva vida.

El
cant de l'aigua que arrosseguen els canals, l'augment de la temperatura sota el sol, la sal que s'acumula en els horts. És una vall salada d'Añana. Un lloc on la naturalesa fa aflorar la sal.

Leire Arana, Fundació Vall Salada d'Añana: Antigament aquí hi havia una mar que es va assecar i va aparèixer diapiro salí.

Es pot comparar amb una gegantesca roca salina abandonada en el subsol per la mar dessecada dels segles. Les aigües subterrànies erosionen i descomponen la roca salina, i l'aigua barrejada amb la sal surt fugint de les deus.

Aquest és la deu de Santa Engracia, una de les tres fonts principals de la vall. Han passat segles des que es van construir entorn d'ell estructures de fusta per a sostenir les hortes. La sal es produeix en aquestes eres. En l'última dècada, aquestes estructures s'han vingut reconstruint. El resultat d'aquest treball són les 135 pells que ja estan disposades a produir sal.
Els primers en peus eren més de 5.500.

Leire Arana, Fundació Vall Salada d'Añana: Nosaltres utilitzem materials antics, ja que antigament usaven pins, per exemple. Això per a col·locar els entramats, i nosaltres utilitzem el mateix, i després utilitzem la vaga. La vaga és fang. Per a la producció utilitzem la llosa, per a obtenir una sal més neta, i també utilitzem formigó o ciment. Això és el que utilitzem.

Edorta Lloma, el mascle Aquest treball el realitzaven sobretot les dones. Donem un cop amb les nines. Amb el contrapès pugem l'embús i tirem salmorra.

Així s'omplien antigament les eres d'aigua. En l'actualitat, la salmorra, l'aigua salada, es canalitza des de la deu cap als pous a través de canals i posteriorment s'aboca en l'era amb mànegues.

En els pous viu un diminut crustaci anomenat artèmia salina. Aquest animal que creix en aigua quallada, amb la vitalitat del seu color vermell, explica als nàufrags quin és el grau de sal i la temperatura de l'aigua.

Leire Arana, Fundació Vall Salada d'Añana: L'artèmia partenogenètica és la que sali, sola, pot ser femella o mascle; canvia de sexe quan ho necessita, i per això manté l'espècie durant el temps.

Una vegada que les eres estan plenes d'aigua, cal escalfar la salmorra per a iniciar el procés de producció de sal. A la calor del sol, calia esperar.

Quan l'aigua aconsegueix una temperatura d'uns 20 graus, ja està preparada. Llavors, el ganxo agita l'aigua una vegada i una altra perquè es formin les primeres capes de sal.

Edorta Lloma, el mascle: El que es mou aquí, la qual cosa s'està posant tot blanc, és com a llet de calç. Són flors que pugen.

Les
flors de sal són les primeres a crear-se. S'eleven a la superfície de l'aigua i, a mesura que avança l'hora, el gruix d'aquestes capes de sal augmenta. És una sal de millor qualitat de l'habitual, ja que no toca fons i, per tant, no es barreja amb sediments.

Edorta Lloma, gazkin: Pot prendre flors de sal molt fines o bé, després de deixar-les gordear, agafar capes gruixudes. Quina és la dificultat? Que no s'agafen amb el corró. Es prenen amb una sèrie de plataformes, en leban. No fa falta molt temps per a agafar-los, però cal anar amb compte perquè es trenquen molt fàcilment.

Les flors de sal que no es reben per la superfície de l'aigua, al cap d'unes hores, tocaran fons. Quan l'aigua de l'era s'evapora per complet, la sal que s'acumula és la sal mineral habitual.

Edorta Lloma, el mascle És bastant fosc... la sal que recollim a l'estiu la guardem en aquest magatzem. Ho portarem aquí en les cistelles. I la sal que recullen en les pastures de dalt la tiraran per aquest forat. S'apilarà aquí entre octubre i novembre. Posteriorment, des d'aquí, es traslladarà als grans magatzems per a la seva posada a la venda.

Però hi ha sal que no es posa a la venda. La sal de major qualitat. Com és molt escàs, només uns pocs privilegiats ho reben en regals.

Són fanfarrons. Són les estalactites salines que creixen pegades als canals a causa de la filtració de l'aigua dels canals. Necessiten condicions meteorològiques molt concretes per a créixer: sol, vent sud, i pluja.

Edorta Lloma, el mascle L'imagineu? Filtració pura i saludable de la fusta, gota a gota, lentament. Perfectament net. No té brutícia, el que procedeix de la deu cau directament fins que aquest es produeix, net.

Aquesta és la segona collita de sal que rebran des que la Fundació Vall Salada va iniciar la seva labor d'innovació a la vall. Avui dia, el poble i la vall d'Añana, a més de ser productors de sal, és un lloc de visita per a gent curiosa.

Leire Arana, Fundació Vall Salada d'Añana: Ara mateix l'expectativa és molt àmplia, però per a nosaltres és important que la gent surti d'aquí molt contenta quan ve aquí i que surti un nou sentiment, perquè això no és només pedra i fusta, perquè això té una història, és una història d'aquí, és molt bonica, encara que no és misteriosa ni màgica.

Edorta Lloma, el mascle Darrere de mi ha de venir més gent.

Compten amb l'aval d'alguns dels nostres millors cuiners i amb ganes i valor de continuar treballant.