A la vista del poble fenici
El centre cultural Amaia s'ha convertit en punt de trobada de desenes d'espectadors, directors i arqueòlegs durant la Setmana de Cinema Internacional d'Arqueologia del Bidasoa. Allí hem trobat a Diego Bravo, un català de 54 anys. És el director del documental Tir, una de les 37 pel·lícules presentades a aquest festival. Amb una
llarga trajectòria en el món audiovisual, no és la primera vegada que s'embarca en una aventura entorn de l'arqueologia. En aquesta ocasió es tracta de comptar veritats sobre el món
fenici. DIEGO BRAVO; DIRECTOR DOCUMENTAL: Tota la història m'ha agradat molt, la part fenícia ja que és un tema que no, no està molt ben documentat, no hi ha documentals sobre Fenicis.
El Documental Tir ens compta més que res el tema de l'excavació que s'està fent en Albass en la zona de Tir, i és el procediment funerari que feien els fenicis en aquella època.
Hem volgut afegir una mica més el tema de la vida quotidiana que gràcies a aquestes excavacions i altres que s'han fet s'ha pogut saber més o menys com era la vida dels fenícia d'aquella època en Tir.
Sempre m'ha agradat la història antiga, especialment la de la civilització fenícia. De fet, no hi ha molta documentació sobre aquest tema, no hi ha documentals sobre els fenicis. El documental
Tir representa l'excavació que s'està duent a terme en Albass, en la zona de Tir, i explica el ritu funeral que feien els fenicis en aquella època. Utilitzant les dades que s'han pogut conèixer gràcies a aquesta i altres excavacions, hem volgut parlar també de la vida quotidiana dels fenicis. El documental s'ha basat en una excavació de la necròpoli que ha posat en marxa un grup d'arqueòlegs de la Universitat
Pompeu Fabra a la ciutat Libanesa de Tir. Han treballat durant vuit mesos en la pel·lícula. Reconstruccions tridimensionals acosten a l'espectador les característiques d'aquesta antiga civilització.
DIEGO BRAVO; DIRECTOR DOCUMENTAL: Aporta una visió de coses i el cas de les quals ja no estan, més que res està dedicat a això, de fet a gràcies a la reconstrucció virtual, molts elements del vaixell Fenici, no elements que hagin pogut gaudir d'aquesta tecnologia.
Ajuda a donar una visió d'alguns elements que no existeixen en l'actualitat. Gràcies a les reconstruccions virtuals, hem pogut representar moltes dades sobre els vaixells fenicis, la qual cosa només es pot fer amb aquesta tecnologia. Fenícia és el nom d'un
antic país de l'Orient Mitjà, bressol de les civilitzacions fenícies i canaanas. Allí vivien des de començaments del tercer mil·lenni abans de Crist, en les actuals terres de Síria, Líban i
Israel. MERTXE URTEAGA; ARQUEÒLEG:Cal tenir en compte que les seves principals ciutats van ser fundades en l'est del Mediterrani, on es troben Tir, Biblos, Sidon... on avui dia es troba l'estàtua de Líban. Aquestes ciutats, molt pròximes a la mar, van aprofitar sempre aquesta sortida, les possibilitats que oferia la mar. Van mantenir
relacions directes amb el món egipci, primer van vendre fusta, la fusta dels seus arbres, el cedre, i després van utilitzar aquesta fusta per a construir els seus vaixells, i així van començar a travessar la mar Mediterrània. Es tractava d'una zona muntanyenca, per la qual cosa
no era apta per a l'agricultura. Això va fer que els ciutadans miressin cap a la mar. Els fenicis, per sobre de tot, van ser bons
navegadors. Van actuar com a intermediaris entre els territoris occidentals i orientals, estenent les seves colònies pel Mediterrani: Des de Sicília, Malta, Sardenya i Eivissa, fins a Gades, actual província de Cadis, en la Península Ibèrica.
MERTXE URTEAGA; ARQUEÒLEG: A destacar les principals característiques del món fenici: les ciutats protegides, molt protegides, després les seves relacions amb la mar, la construcció de vaixells i el món comercial. Es repitían coses que eren
molt hàbils i es fomentava així el seu comerç, replicant i venent mercaderies que agradaven en tot el Mediterrani. Era una societat dinàmica, amb estructura
patriarcal i monógamas. La societat estava molt escalonada, i entre tots els sacerdots tenien una gran importància la
casta dels sacerdots. En l'actualitat, l'arqueòloga María Eugenia Aubet investiga aquestes excavacions en Tir. aquesta necròpoli de l'Edat del Ferro va ser descoberta en 1997 i la seva recerca ha donat nombroses dades sobre els costums funeraris dels
fenicis. DIEGO BRAVO; DIRECTOR DOCUMENTAL: Porten com vuit anys treballant, de fet ara estan treballant, han trobat uns 250 enterraments, amb les seves urnes, amb els seus plats, tot el que es veu en el documental és un típic enterrament fenici.
Porten vuit anys treballant i encara segueixen allí. han trobat 250 cadàvers amb les seves caixes i els seus plats. Tot el que es veu en el documental és un ritu fenici comú. Tal com explica el documental del director català
Diego Bravo, les troballes de Tir apunten al fet que, al costat dels cadàvers, també es cremaven ceràmiques i altres objectes personals. Els cofres plens de cendres eren enterrats individualment, en parelles o en grups.
DIEGO BRAVO; DIRECTOR DOCUMENTAL: Es cremaven en una pira funerària, i després es ficaven en urnes amb cendra i tot, sempre era el mateix joc, eren dues urnes grans, dues basijas que allí ficaven unguentos i perfums, un plat i escarabeos i coses del mort.
Els cossos eren cremats i, posteriorment, les cendres eren introduïdes en una urna. Sempre es comportaven de la mateixa manera: introduïen aromes en dues grans caixes, un plat, i escarabats sagrats i altres objectes del difunt. A pesar que
les dades recollides són molts, encara hi ha milers de dubtes sobre aquesta civilització. El Tir Documental amb tecnologia tridimensional és el reflex
dels últims descobriments fets entorn del món fenici. Un pas endavant en la reconstrucció de la història d'aquest poble.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
