Bilatzailea
A Euskal Herria també el canvi climàtic
Avui parlarem d'un tema que cada vegada té més importància en les agendes de les administracions, els mitjans de comunicació, els científics i per què no? Sobre el canvi climàtic. La pujada dels nivells de les mars, les sequeres, les inundacions… Ens avisen una vegada i una altra durant dècades que els efectes del canvi climàtic poden ser molt greus. Per a mitigar aquestes conseqüències i trobar vies d'adaptació als canvis, centenars de científics estan treballant intensament a tot el món. Al País Basc
també s'investiga el canvi climàtic. en 2008 es va obrir el centre de recerca BC3. L'objectiu principal del centre és la recerca a llarg termini sobre les causes i efectes del canvi climàtic. Ihobe, la Universitat del País Basc i Ikerbasque són els socis del centre de recerca, que compta amb quatre línies de recerca: adaptació al canvi climàtic i coneixement d'impactes; disseny de mesures per a reduir el canvi; cerca de vies per a aconseguir acords polítics internacionals i regionals, i desenvolupament i suport a les recerques que donin suport a les polítiques climàtiques a Euskadi. El centre BC3, situat al País Basc, participa en una àmplia xarxa internacional. En aquest
moment, set investigadors de diferents disciplines treballen en el centre de recerca. Gran Bretanya, el Brasil, Corea, Itàlia, Espanya... formen l'equip de recerca de BC3. També hi ha un basc. Agustín del Prat investiga les conseqüències del canvi climàtic en el medi rural.
Per part seva, el director científic del centre de recerca és el professor Anil Markandya.
Teknopolis, en la seu del centre BC3 de Bilbao, va tenir l'oportunitat de parlar amb ell. El britànic Anil Markandya és doctor en economia ambiental. Ha treballat en centres de recerca britànics, russos, italians, estatunidencs i francesos, i és membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, Premi Nobel de Clima 2007. La seva principal línia de recerca són l'economia ambiental i els recursos.
MAIDER EGÜÉS; TEKNOPOLIS: Hola, Professor Markandya, Què tal?ANIL
MARKANDYA; BC3: Very well, thank you, and
you?Molt bé, gràcies. I vostè?
M. R.: Ha treballat amb les universitats més prestigioses d'Harvard, Princeton, Berkeley... i ha format part del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides. En aquests moments et tenim a Euskal Herria. Una persona amb el teu currículum, probablement, tindrà l'oportunitat d'investigar en qualsevol part del món. Per què en el centre de recerca BC3?A.
M.: Thank you, well, it was a very exciting new challenge which was set up by the Basque Government. They have established a number of centris of excellence, which llauri well funded, and which provide the opportunity to bringresearch és, to establishing your programme, and to develop something which is completely from escratx. This is something I have not doni before, and sota for m'is was a very exciting challenge to do it. I must also say, I have been working a little bit with the Basque(s), in the Basque Country, for the past three years before the centri started, and I have had a very positive experience. The Government is very positive, very interested in climate policy and in environment policy, and sota they gave em this opportunity and I felt "let em try".
Gràcies. Bé, el Govern Basc va plantejar un repte excitant. Van establir centres de qualitat, ben fonamentats, que permetien portar recerques, establir el teu propi programa i desenvolupar alguna cosa que comença des de zero. És una cosa que mai havia fet abans, i per a mi era un repte molt gratificant. Ja vaig treballar amb els bascos durant una temporada, a Euskal Herria, els tres anys anteriors a l'obertura del centre, i vaig tenir una gran experiència. L'actitud del Govern és molt positiva, està molt interessada en les polítiques climàtiques i mediambientals. I com em van donar aquesta oportunitat, em vaig dir: “intentem”.
M. R.: El canvi climàtic és un problema global. El centre de recerca BC3 és petit. Què pot aportar un centre d'aquest tipus a un problema tan greu?A.
M.: Right, well, of course we llauri small, you llauri llevi right, but it's problem we cannot by ourselves, but it's also a very big problem and needs ragis i different institutes to solve it, sota we llauri one of these centris, we may not be the best uld, but we we ca. And that is our ambition, and it's an ambition to work with other centris, we cannot work alone. Sota we have a... a lot of my estafi is spent trying to develop a network. We have got centris outside, in l'Índia, in la Xina, in Norway, in many countries, including in Spain, in the Catalonia, we llauri working with them also on this issue. Sí,
bo, clar que som petits, tens raó. Però és un problema que no podem resoldre per part nostra, és un problema greu i necessitarem molts centres per a solucionar-lo. Som un dels centres, pot ser que no sigui el més gran, però encara podem ser el millor, o el millor, hauria de dir. I aquesta és la nostra voluntat, volem treballar amb altres centres, no podem treballar solos. Per això, la major part del temps el passo creant una xarxa de treball. També tenim centres en l'exterior, a l'Índia, la Xina, Noruega... en molts països, també a Espanya, a Catalunya, treballem amb ells sobre aquest problema.
M. R.: You llauri in contact all the estafi?
Sempre esteu en contacte llavors?Ah.
M.: Yes, not only in contact, but we llauri developing sometimes, even joined programmes of work with them.
Sí, i no sols en contacte, sinó treballant junts. Tenim amb ells uns programes de treball comuns.
M. R.:El canvi climàtic tindrà conseqüències en la salut de les persones, els recursos hídrics, l'agricultura, els ecosistemes i les infraestructures. Fins fa poc es deia que calia fer front a aquest fenomen. No obstant això, en l'actualitat s'estan investigant vies per a reduir els seus efectes. Aquesta és també una de les principals línies de recerca del BC3. Significa això que estem en una situació que no té marxa enrere? Devem llavors acceptar la realitat i tractar de minimitzar les
conseqüències?Well, I think certainly we llauri now going to face some climate change, whatever we do. We have no way to prevent some happening in the future, the next fifty years and beyond that. But what we ca do is try to limit the amount that we have, we ca limit it it by cing emissions of greenhouse gasos, but alwe ca adapwe ca adapt to ca change we our lives the way we reduve to live, the way w-our reduve, manactivitso they thore adapted... Sota we llauri trying to do research on both this issues. But to understand how to adapt to the new climate, but also to understand how to limit the amount that we have. Bé, la veritat és
que crec que haurem de fer front a alguns canvis climàtics, fins i tot fent el que fem. És impossible evitar alguns canvis futurs en els pròxims cinquanta anys i més endavant. Però podem limitar la grandària d'aquests canvis. Podem limitar-la reduint les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, però també podem adaptar-nos al que ve. Podem canviar la nostra manera de viure, o la nostra manera de portar l'agricultura... podem modelar moltes activitats perquè s'adaptin a aquest clima que serà. Per tant, es tracta d'investigar dos problemes: d'una banda, com adaptar-se al nou clima i, per un altre, com limitar els canvis.
M. R.: Quins poden ser les mesures per a minimitzar les conseqüències?A.
M.: Well, "To mitigate" it's a word be usi in relation with the climate change, redueix the emissions of greenhouse gasos, and for that we have a number of options: of course we have to try redueix greenhouse gas from many sources: we have to redueix transport, which is the major source, when we car. But we also emit greenhouse gasos from our... when we... from the animals, because one of the greenhouse gasos methane, and we also emit greenhouse gasos en whe cut forests, and if we ca and try to redueix the rated which we cut forests, we ca sequep habiti, because ca. Sota we have many different options. There is no such thing I would see "it's the deepest", but we have to do activities on many of them to achieve this mitigation. Bé, quan utilitzem la paraula “reduir” entorn del canvi
climàtic, parlem de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. I per a això, tenim diverses opcions. Per descomptat, caldrà reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de moltes fonts: caldrà reduir-les del transport, que és la major font; conduint un cotxe, estem emetent gasos d'efecte d'hivernacle. Però també a través dels animals s'emeten gasos d'efecte d'hivernacle, ja que el metà és un gas d'efecte d'hivernacle. I també emetem gasos d'efecte d'hivernacle en tallar boscos. Si aconseguim reduir les taxes de tall dels boscos, tindrem la possibilitat d'emmagatzemar el carboni. De fet, els boscos poden emmagatzemar carboni. Per tant, tenim moltes possibilitats. No hi ha una més important que l'altra; en moltes ocasions hem de fer moltes activitats per a aconseguir aquesta reducció.
M. R.: Alerten de la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la qual cosa exigirà un acord mundial. En el nostre món, no obstant això, el conflicte és present. Realment creu que es poden reduir les emissions de gasos? Es pot arribar a un ampli consens sobre aquest tema?A.
M.: Well I realize it is very difficult to menja to such an agreement, but we have made some progress, because in 1997 we had the very famous Kyoto Protocol, Kyoto Agreement, which a lot or countries signed, and not immediately, but in the wot few they accyears. Not big ones, but some. And of course, we, and the European Union, were one of these groups that signed, and then gradally big countries like Russia also signed. Sota, unfortunately in this agreement we did not get the united states and Austràlia, and some others, but we llauri getting habiti agreements, little by little, and we hope this year in December in Copenhagen, when we start the negotiement nations.
Bé, m'adono que és molt difícil arribar a aquests acords, però hem fet alguns avanços. De fet, en 1997 ja vam tenir el Protocol de Kyoto, que van signar molts països. I no de manera immediata, però sí en anys successius, van reconèixer que anaven a fer alguns canvis. No gaire grans, però sí algunes. I per descomptat, vam ser alguns dels grups que van signar nosaltres i la Unió Europea, i després, a poc a poc, ho van signar també uns altres grans països, com Rússia. Desgraciadament, en aquest acord no aconseguim l'entrada dels Estats Units, ni d'Austràlia, ni d'uns altres. Però estem aconseguint més acords, a poc a poc, i esperem que enguany, quan comencem les negociacions a Copenhaguen per a l'any que ve, encara tinguem més suports, però és un procés molt difícil.
M. R.:Ha comentat que si en 30 a 50 anys les emissions es redueixen entre el 70 i el 80% els riscos seran acceptables. Què són els riscos admissibles?
A. M.: Well, that’s also a very difficult question... At the moment... we say acceptable if we ca keep the increase in global pixen temperatures down to about two degrees Celsius. Two degrees less, we could say, is acceptable in the sense that the risks associated with it llauri perhaps management. But even with that level of increase we could still have some small-small probability of very large damages, but those probabilities become very small small. But if we allow the greenhouse gasos to continue to increase and not to have this big reduction, then we face the possibility of very large risks, risks of increases of maybe six or eight degrees even Celsius, which will make much of the planet inhabitable. Sota that would be very bad, that’s what we try to avoid with this policy of very sharp
declini. Bé, això també és difícil. En aquest moment... “acceptable” seria que l'augment de les temperatures a nivell mundial no superi els 2 °C. Podem dir que és acceptable per sota dels dos graus, ja que els riscos associats a aquest augment són acceptables. No obstant això, amb aquest nivell de pujada també tindríem una petita probabilitat de sofrir grans danys, però molt baixa. Però si permetem augmentar la quantitat de gasos d'efecte d'hivernacle i no s'aconsegueix una gran reducció, tenim grans possibilitats de trobar-los davant riscos molt greus. El risc d'una pujada de sis o vuit graus provocaria que la majoria dels territoris del planeta no fossin habitables. Seria molt perjudicial. Això és el que volem evitar amb aquesta política de reducció dràstica.
M. R.: Not habiti than two degrees
No més de dos graus
A. M.: Two degrees is what we say... is our kind of rule of thumb that we llauri using.
Diem dos graus... és alguna cosa semblança a la norma principal que utilitzem habitualment.
M. R.: Quins són els arguments necessaris perquè l'Administració comenci a adoptar mesures eficaces?A.
M.: Absolutely it’s a political decision, they llauri the ones who have to push for these policies. And sota the reasons we ca give them, we ca tell them that the evidence is getting stronger. Even last week we met in Copenhagen to discuss the latest evidences in climate change and it’s… looking that we had underestimated the rate of the see level is rising. We llauri seeing the melting of the hissi caps in the Antarctic and the Artic, this causing an increase already. And sota politicians llauri seeing these things llauri having a big effect, a bigger effect than they were thinking a few years ag. Now, of course, politics is not long term, most politicians llauri thinking of then next elections, which is maybe three or four years. But even politicians have a sense of the importance of long term things, and this is where they have to be convinced. And they llauri beginning, I think, to understand that they llauri putting the planet at risk if they don’t act.
La decisió és estrictament política. Són ells els que han d'impulsar aquestes polítiques. I la raó que podem donar-los... podem dir-los que l'evidència és cada vegada més forta. La setmana passada ens vam reunir a Copenhaguen per a parlar de les últimes evidències del canvi climàtic i sembla que hem subestimat la taxa de pujada del nivell de la mar. Estem veient com es fundin les capes de gel de l'Antàrtic i de l'Àrtic, la qual cosa ja està provocant una pujada. Per tant, els polítics estan veient que aquest tipus de coses tenen un gran efecte, més efecte del que es pensava fa uns anys. Però, clar, la política no és a llarg termini. La majoria dels polítics estan pensant ja en les pròximes eleccions, que seran entre tres i quatre anys. Però els polítics també saben l'important que són les polítiques a llarg termini i han de convèncer-los d'això. Crec que estan començant a entendre que si no fan res, posaran en perill al planeta.
M. R.: Vostè ha advocat per quantificar els costos de les conseqüències del canvi climàtic. Només es prendran mesures si afavoreixen les butxaques dels decisores?A
M.: Well, we have to try to make it as attractive as possible to people to take action. Of course, we don’t want to hurt the economy, already we llauri in an economic crisi, and sota we don’t want to make things es worse and habiti difficult, sota if we ca achieve what we call reductions in greenhouse gasos without having bad economic effects, we must try to that. We call these kinds of policies “no regrets”, because they llauri policies which llauri beneficial to the climate, but also maybe beneficial to the economy. There llauri some policies like that, but some llauri not in that category and some will have some cost. And we want to do it in a way which keeps that cost as low as possible, that is very important.
Bé, perquè la gent participi, hem de fer el més atractiva possible. No volem fer gens dolent a l'economia, per descomptat, ja estem en una crisi econòmica i no volem fer-la encara més difícil. Però és possible aconseguir reduccions en els gasos d'efecte d'hivernacle sense que això comporti efectes econòmics negatius, cal intentar-ho. A aquesta mena de polítiques les denominem “sense penediment”, perquè són beneficioses per al clima, però també per a l'economia. Hi ha polítiques d'aquest tipus, però hi ha unes altres que no estan a aquest nivell i tenen costos. I volem que tinguin el menor cost possible, això és molt important.
M. R.: No es coneixen els efectes concrets del canvi climàtic en el món. I, no obstant això, BC3 vol investigar les conseqüències que tindrà aquest fenomen al País Basc. Es pot saber què passarà a nivell local?
M.: Well, you know we say sometimes that you ca think globally, but you have to act locally. Sota that is where the actions have to take plau at a local level, and sota in this casi, in the Basque Country, we have to design policies here, and it is better that these policies llauri designed with the context of the people in mind, with their wishes, their interests, and this ca doni. Sota we hope that is the direction in which policy will be made. Now some policies have to be made at a higher level, policies such as… a trading system for carbon emissions, that will not be taken here, that will be taken in the European Union and will be supported through the government, the Spanish Government for the Basque Country. But there llauri also things that the Basque Country ca do and there is a very activi climate change programme, which the last government preparet. And this programme needs some support, some research, and we hope that we ca do some research which will have to develop, programme further. Bé, a vegades
es diu: es pot pensar globalment, però cal actuar localment. Les activitats han de realitzar-se a nivell local i, en aquest cas, a Euskal Herria, les polítiques les hem de dissenyar aquí. És millor dissenyar aquestes polítiques tenint en compte el context de la gent, els seus desitjos, els seus interessos... i és millor fer-ho a nivell d'economia local, a nivell regional. Esperem que aquest sigui el camí que marca la política. Moltes altres polítiques han de ser dutes a terme en un nivell superior. Polítiques per a la constitució d'un sistema de negociació per a les emissions de carboni, per exemple. Això no s'abordarà aquí, es treballarà a la Unió Europea i serà secundat pel Govern espanyol per a la Comunitat Autònoma Basca. Però hi ha coses que es poden fer a Euskal Herria i l'últim govern va fer un programa molt actiu sobre el canvi climàtic. Aquest programa necessita suport, recerca i esperem poder realitzar algun tipus de recerca per a poder desenvolupar més aquest programa.
M. R.:Als qui diuen que en la història de la Terra el clima ha canviat molt i que això no és un fenomen nou, és a dir, que posen en qüestió el canvi climàtic provocat per l'ésser humà i les preocupants previsions que s'han fet fins ara, què els diries?
A. M.: Well, I would say two things. One is “yes, you llauri absolutely right”, we have had previous climate changes, big changes, in the history of the planet. But some of them have been llevi disastrous changes. There were not many people around to suffer them, but the species that existed some disappeared, that’s a result of some of those changes. Now, if you want to take the risk that Homo sapiens also goes out of the window, then maybe you ca take that risk, but maybe we don’t to take that risk. And second, is the climate, is this an anthropogenic phenomenon that we llauri experiencing? I would say that the evidence is now getting stronger, and stronger, that it is. You will always have people who llauri sceptical. After Galileu said that the world is round, it is not flat, and it goes round the sun, the sun does not go round the Earth… many people still didn’t believe for a long estafi, it took a few… maybe centuries before people all convinced.
Bé, els diria dues coses. La primera, “sí, estàs molt bé”, ja abans hem tingut canvis climàtics, grans canvis en la història del planeta. Però alguns d'ells han estat canvis molt desafortunats. No hi havia molta gent en la zona per a patir-los, però algunes de les espècies que existien en aquella època van desaparèixer per aquest tipus de canvis. Ara, si volem córrer el risc de tirar també d'Homo sapiens per la finestra, podem arriscar-nos, però és possible que no vulguem córrer aquest risc. I segon: aquest clima, el que estem sofrint, és un fenomen antropogènic? Jo diria que sí, que cada vegada és més evident. Sempre hi haurà gent escèptica. Quan Galileu va dir que el món és rodó i no pla i que gira al voltant del Sol, no al voltant de la Terra, molta gent no li va creure durant molt de temps. Van ser molts anys, segles enrere, fins a convèncer a la gent.
M. R.: But we don’t have centuries…
Però no tenim segles...
A. M.: We don’t have centuries,
no. No tenim segles.
M. R.: Thank you very much, professor Markandya, good luck in the Basque Country, enjoy your job here. Gràcies,
professor Markandya, sort a Euskal Herria, i que el treball que realitzes aquí sigui d'utilitat.
A. M.: Thank you, I look forward to it, and I hope we have some success in our centri, both nationally, globally, but also at a local level.
Gràcies, espero. I espero que tingui èxit en el centre, tant a nivell global com local.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
