Text redactat en basc i traduït automàticament per Elia i sense revisió posterior. MOSTRA L’ORIGINAL

Premis CAF-Elhuyar

Els premis CAF Elhuyar van sorgir fa 18 anys amb l'objectiu de promoure la divulgació científica en basca i, especialment, la creació de nous escriptors. Des de llavors, cada any Elhuyar i l'empresa CAF organitzen aquest certamen en col·laboració. Enguany han estat quatre les categories premiades, i aquesta mateixa setmana s'ha conegut la identitat dels autors dels millors treballs.

En l'apartat de periodisme científic, el premi ha estat per a Gorka Zabaleta per l'ampli reportatge "Itsas hondoa eskura" publicat en la revista pública Baleike de Zumaia.

El millor article divulgatiu de la ciència ha estat per a Patricia Navarro, Alfredo Sarmiento i Jone Omar. L'art de la química i la química de l'art. Parla del paper de la química en la societat.

I el premi al millor treball basat en la tesi de l'Autor ha estat per a JON MAKIBAR GOROSTIDI per PIROLISIA I BIOBIRREFINERÍAS.

En la categoria de treballs de narració per a joves no s'han repartit premis, ja que s'han rebut molt poques obres i, segons el jurat, les que s'han rebut no han complert els criteris mínims de qualitat.

A més, en els últims anys, els premis CAF-Elhuyar també han estat guardonats amb el Premi al Mèrit. Es tracta d'un premi molt especial i aplaudit, ja que suposa el reconeixement al treball que un científic ha realitzat al llarg de tot el seu recorregut.

Enguany, el premi al Mèrit ha estat per al químic Joxe Mari Elortza, i nosaltres hem volgut estar amb ell.

Oihana Jauregi, Fundació ElhuyarHem triat un lloc excepcional per a la nostra cita; estem en Bergara, al teu poble natal…

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: No sé si s'hagués pogut triar un millor.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Aquí està el Seminari de Bergara, i allí està la Ikastola Aranzadi. Allí va donar les seves primeres classes com a professor, no és així?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Sí, així és.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Tindràs molts records?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Sí, tinc molts records, però no tots tan bons com aquí.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Uns pocs.

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Li puc dir que vaig acabar la llicenciatura a Valladolid i que vaig començar l'any següent en la ikastola d'aquí, en la Ikastola Aranzadi. I per relacionar-se amb el basc, diria una cosa: en aquella època les eines en basca no eren moltes, hi havia unes poques, però molt poques. I llavors havíem d'adaptar-nos al que hi havia.

Oihana Jauregi, Fundació ElhuyarLa ciència, sobretot la química, i l'ensenyament, són dos dels pilars de la teva trajectòria. Tenies clar des del principi que anaves a tocar per aquí?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:Sí, sens dubte. Record que quan vaig anar a estudiar a Valladolid, el meu objectiu era obtenir la Llicenciatura en Química per a després ser professor. Però estava mal vist que s'esmentés això entre els meus companys, perquè l'objectiu de tots era fer química per a la indústria, per a treballar en la indústria.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar De Bergara a Donostia-Sant Sebastià, en la Facultat de Química, on has estudiat polímers, has estat professor durant més de 30 anys i a més has treballat en el desenvolupament del basc tècnic, el basc científic.

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:Estant en la ikastola de Bergara, vaig prendre una decisió: continuar en l'ensenyament, però en la universitat. Llavors acabava de començar la Facultat de Química de Sant Sebastià, i allí em vaig anar. Era el segon curs quan vaig arribar. I els objectius eren l'ensenyament i el basc. I la veritat és que al principi, en general, no vaig trobar molt bon ambient per part del basc, però sí per part dels alumnes. Hi havia alguns estudiants, també ells, ocupats amb aquest propòsit. I ens reunim amb ells. La veritat és que també hi havia altres professors, i no convé dir que no hi hagués ningú, perquè hi havia alguns. No sé si les nomenaré a totes, però Luis Bandrés era allí, Antton Santamaría, Juanjo Peña i… hi havia algunes.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Llavors van començar a fer classes en basca, no?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Havia començat a donar alguna classe en basca. En el camp de la química no, perquè tots els que he esmentat eren físics o enginyers.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Però, el basc estava completament patoso en el camp de la ciència?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:Sens dubte.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Van començar de zero.

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:Només li ho diré a títol d'exemple. Quan comencem, quin menys que començar a ensenyar química, posar els noms dels elements. I comencem a repassar i… hidrogen. I com direm hidrogen en basc? Hidrogen, clor, brom, iode, àstat, escàner, liti, lantani, actini, crom, molibdè…

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Allí no hi havia molt a tornar, no?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:No estava. I què hi havia en basc? Fot, quan vèiem el ferro, estàvem contents! O l'or, o l'or, o la plata, i això començant només amb els elements. Quan començàvem, el dubte era com dir les dissolucions… tot. I un a un cal analitzar i mirar totes les coses i triar el que ens agrada, o almenys el que a tots ens agradi, la qual cosa ens serveixi a tots.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Això ho feien en grup?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:D'una banda, ho fèiem els de la Facultat de Química, però després ens posàvem en contacte amb Elhuyar, que acabava de néixer, després ens reuníem amb els de Bilbao, i moltes vegades ho fèiem en la Universitat Basca d'Estiu.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Un dels vostres objectius era desenvolupar un idioma que pugueu utilitzar, no?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:Una de les coses més importants per a mi era això. Si dic alguna cosa, si escric alguna cosa, és per a explicar-ho de manera oral, no per a dir quin llenguatge o quines paraules elegants s'usen en un llibre. Les paraules que volíem emprar.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Vostè ha fet una gran feina de búlgar, ha publicat una llarga llista de llibres, incloent-hi articles. Quina és la seva opinió sobre la divulgació científica que es realitza en l'actualitat?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar:El primer que diria és que és terrible, gran, que es divulga molt. Pel costat del basc diria que no existeix la dificultat que existia. Llegir, entendre… Llegir una cosa que passava abans, llegir un paràgraf i… què et diu això? I no per culpa de ningú, només per la situació del basc. I calia tornar a llegir aquest paràgraf per a comprendre què deia!

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Et vas jubilar fa dos anys, però sabem que continues escrivint. Quins feixos?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Jo faig, sobretot, coses de ciència. A mi el que més m'agrada de la química són les coses relacionades amb la física. Esmentaria la termodinàmica i, després, dins de la química física, la química quàntica. I en aquest moment estic fent alguna cosa de química quàntica; dir les traduccions, o, millor, dir a la meva manera les coses que hi ha.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar Reconeixements juntament amb la jubilació. Després de rebre el Premi al Mèrit en els Premis CAF-Elhuyar, com et sents?

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Quan ho vaig saber, va ser una sorpresa terrible. No esperava, ni per un instant, que això ocorregués. Després, va ser una alegria. I quan Jose Mari Rodriguez Ibabe em va enviar l'e-mail i em vaig assabentar que anava a rebre aquest Premi al Mèrit... i crec que és la tercera vegada que es dona. Antes Luis Mari Bandrés i Jose Ramón Etxeberria… i deia que era terrible. No esperava res d'això.

Oihana Jauregi, Fundació Elhuyar És un premi ben pensat, un reconeixement ben pensat, i per això, felicitats, Joxemari!

Jose Mari Elortza, Premi al Mèrit Elhuyar: Gràcies!