Bilatzailea
Penyes d'Aia
Aiako Harria és la muntanya més antiga de Guipúscoa: va néixer fa 250 milions d'anys. En aquella època van emergir unes roques magmàtiques i van transformar els materials de l'exterior. A causa de l'erosió i el temps, la massa granítica de tres pics coneguda com Aiako Harria va quedar al descobert amb 800 metres d'altura. En les proximitats del gegant de
pedra es troben les antigues coves que van ser refugi de l'home primitiu, les coves d'Aitzbitarte. Segons la llegenda, allí vivien els gentils. En les coves s'han trobat eines per a la caça de caçadors de fa 30.000 anys. Aiako Harria
és el principal ben geològic del País Basc i s'estructura en bandes alternes de diferents materials. Entre altres, hi ha venes importants amb materials miners. Prova d'això és la mina d'Arditurri, que en l'època romana s'extreia la plata, en l'Edat mitjana el ferro, en l'Edat Moderna el blenda, i en el segle XX l'espat de fluor. Finalment, la mina es va tancar
en 1986. En el paisatge queden restes de la mina: galeries, abocadors... També el “Castell de l'Anglès”, que va ser la casa d'un anglès que explotava mines en l'Edat mitjana. Penyes d'Aia
i els seus voltants s'han convertit en un parc natural, amb un total de 6.913 hectàrees, que ocupen les comarques del Bidasoa, Oarsoaldea i Donostialdea de Guipúscoa. Aquesta última franja pirinenca presenta àmplies
valls, pendents abruptes i precipicis escarpats de cascades. El clima, a més, ha inundat la zona de fortes pluges torrencials, que han afectat diversos rius.
Les deus naturals banyen les terres. Formen part del paisatge l'embassament d'Añarbe i la fageda de roureda de la zona; i el d'Endara i la seva roureda amargada. La
fauna eurosiberiana habita en les proximitats, amb 170 espècies de vertebrats: voltor, àguila petita, àguila fogosa... En Aiako Harria viu la major comunitat d'ocells de Guipúscoa.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
