Forat negre en la via làctia

2001/09/06 Elhuyar Zientzia

• Fisika

El
26 d'octubre de l'any passat, una petita i fosca taca en la constel·lació de Sagitari de la nostra galàxia va emetre a l'espai una llum de raigs X curta i intensa. Això va donar a conèixer als físics que podia tractar-se d'un forat negre en la pròpia via làctia. A pesar que aquests parlen una vegada i una altra de forats negres amb total normalitat, fins ara ningú ha pogut demostrar la seva existència.

La longitud i localització de l'emissió de raigs X d'aquell dia poden ser una prova important de l'existència d'un forat negre en el cor de la nostra galàxia, ja que, segons l'astrònom Fulvio Melia de la Universitat d'Arizona, no hi ha objectes coneguts que puguin emetre aquest tipus de llum en l'univers. Segons els experts, aquesta lluentor podria haver-se produït en absorbir un cometa pel forat negre.

Els astrònoms saben que la part central de la nostra galàxia, coneguda com A Sagitari, és 2.6 milions de vegades més pesada que el sol. D'aquí la seva lluentor, que va durar unes tres hores, amb 10 minuts de descans. El retorn 10 minuts després que desaparegués la lluentor donaria compte de la grandària de Sagitari, que va trigar 10 minuts a recórrer aquesta zona. D'aquí es dedueix que aquesta zona té una amplària inferior als 15 milions de km.

Segons els astrofísics, el forat negre es produeix quan es comprimeix una enorme massa en un petit lloc, donant lloc a una zona d'alta densitat. Aquest forat negre que ha aparegut en la via làctia ha estat molt important. No obstant això, a pesar que aquesta observació ha donat una prova molt sòlida, han volgut eliminar completament el dubte que ha sorgit d'una altra font d'esplendor i l'any vinent Frederick Baganof, responsable d'aquesta primera observació, ha anunciat en la revista Nature d'aquesta setmana la seva intenció de reorientar l'observatori de Chandra cap a aquesta zona.