Pla de Recerca Científica i Desenvolupament Tecnològic i Innovació 2000-2003

El centre tecnològic Ikerlan va celebrar el passat 3 de novembre al Kursaal de Sant Sebastià una jornada sobre Innovació Tecnològica amb motiu del seu 25 aniversari. Allí, Julio Guzmán, assessor de l'Oficina de Ciència i Tecnologia de la Presidència del Govern espanyol, va presentar el Pla Nacional de Recerca Científica i Desenvolupament Tecnològic i Innovació (2000-2003). Aquest Pla afectarà directament els grups i empreses de recerca i desenvolupament d'Hego Euskal Herria (universitats, centres tecnològics, centres de recerca). Per això, amb la finalitat de conèixer les línies mestres del Pla, hem formulat una sèrie de preguntes a Julio Guzmán.

Pla de Recerca Científica i Desenvolupament Tecnològic i Innovació 2000-2003


Què és, en definitiva, el Pla Nacional de Recerca Científica i Desenvolupament Tecnològic i Innovació (2000-2003) que s'aprovarà aquest mateix mes? Quines novetats té aquest Pla respecte als anteriors?

La principal novetat del Pla és que no es tracta únicament d'un pla de recerca científica, sinó d'un Pla de Recerca Científica i de Desenvolupament i Innovació Tecnològica (en lloc d'un pla d'I+D, és un pla d'I+D+i). És a dir, el Pla aposta decididament per la participació de les empreses i la generació de coneixements científics i tecnològics que aportin solucions a les necessitats de les empreses, amb la finalitat que els diners destinats a la recerca i al desenvolupament tecnològic (I+D) redundi en una millora social i econòmica. Aquesta és la primera gran novetat. En segon lloc, cal destacar que posa en una sola direcció tots els recursos de l'Administració de l'Estat. Abans existia un Pla Nacional, però estava limitat al sector públic, universitats i institucions públiques de recerca. L'actual Pla abasta totes les actuacions de tots els Ministeris i de tots els implicats en el procés d'innovació: empreses, universitats, centres tecnològics, consultoria, usuaris, etc.

Han participat les administracions autonòmiques en l'elaboració del Pla?

Les Comunitats Autònomes juguen un paper decisiu en l'entramat institucional. La Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia (CICYT) compta amb el suport de diverses comissions especials. Un d'ells és el Consell General de Ciència i Tecnologia, unitat de col·laboració entre l'Estat i les Comunitats Autònomes. Tots els informes i esborranys presentats per l'Administració de l'Estat han estat debatuts en aquest Consell General, en el qual s'ha treballat el consens sobre els objectius, estructura i mitjans del nou Pla. Aquest acord serà ratificat en els convenis de col·laboració que se subscriguin entre l'Estat i les Comunitats Autònomes.

Quins recursos econòmics tindrà el Pla?

El pressupost del pròxim any preveu destinar 507.000 milions de pessetes a recerca i desenvolupament i innovació tecnològica. A més, es compromet al fet que en els pròxims anys l'apartat corresponent a I+D+i en els pressupostos de l'Estat creixi 2 o 3 punts per sobre del creixement general dels pressupostos generals de l'Estat. Això significa que té prioritat sobre la resta de partides pressupostàries.

Existeix en el Pla alguna iniciativa o mesura encaminada a augmentar la col·laboració entre la recerca empresarial i la universitària per a posar en la mateixa direcció tots dos tipus de recerca?

Sí. En aquest Pla, en primer lloc, s'ha tractat de prioritzar i orientar les actuacions d'I+D cap a objectius socioeconòmics concrets, és a dir, s'ha prioritzat el finançament de la recerca en temes científics, científic-tecnològics i sectors. Aquesta priorització permetrà orientar millor les actuacions públiques cap als problemes econòmics i socials de la nostra societat. A més, s'inclouran eines que facilitin la col·laboració. Per exemple, els anomenats convenis de col·laboració. En elles es concediran subvencions conjuntes a grups i grups empresarials d'universitats i organismes públics de recerca per a la realització de projectes en col·laboració.

Fins ara això era impossible, ja que les universitats i organismes públics de recerca havien de dirigir-se al Ministeri d'Educació i Ciència, o al Ministeri de Cultura, i les empreses, segons la matèria, al Ministeri d'Indústria, al d'Agricultura o al de Promoció. I era molt difícil sincronitzar diferents ajudes per a diferents destinataris.

Ara, en aquest nou tipus de projectes, existirà una única entitat receptora de la sol·licitud d'ajuda que variarà en funció del tema, i no del sol·licitant. Per exemple, en projectes sobre tecnologies industrials, el Ministeri d'Indústria farà costat a empreses i grups universitaris que realitzin projectes conjunts. D'aquesta manera es vol aconseguir una millor integració entre el món de la ciència i el món de la tecnologia.

En els objectius del Pla es preveu incrementar anualment el percentatge de producte interior brut (PIB) destinat a I+D en un 0,1%, aconseguint l'any 2000 l'1% l'any 2003 el 1,3%. Tenint en compte que el percentatge mitjà dels països que actualment integren la Unió Europea és del 2%, no és un objectiu relativament modest?

En primer lloc, cal destacar que aquest esforç no és exclusiu de l'Administració. Per contra, la despesa en I+D és la suma del que fa l'Administració i el que fan les empreses. Juntament amb l'esforç de l'administració, és necessari que les empreses també ho facin. Per a això, hem establert incentius fiscals molt favorables per a incentivar la participació de les empreses en el finançament de la I+D.

Algú podria pensar que l'objectiu és modest, però cal tenir en compte que aquesta despesa es deu a l'increment del producte interior brut. Espanya està creixent molt, el PIB està creixent entorn del 5%. Per tant, s'està plantejant una pujada molt forta en valors absoluts. Quant als diners públics que s'està utilitzant en I+D, s'observa que des de 1996 s'està incrementant entre un 30% i un 40%. Així que hem de tocar de peus a terra. A més, un creixement desigual suposa una excel·lent orientació dels recursos. El pla és ambiciós, tenint en compte que a la Unió Europea no existeixen altres països que incrementin anualment la despesa en I+D en un 0,1% del PIB. A poc a poc volem arribar a l'altura dels nostres socis europeus. L'objectiu és aconseguir la mitjana europea en 2010, la qual cosa suposa prop del 2% del producte interior brut d'I+D.

En els plans d'I+D fins ara els recursos econòmics es destinaven a l'obtenció d'instrumentació, no a sufragar les despeses dels investigadors. Les ajudes estatals estaven dirigides a institucions de recerca i universitats públiques, és a dir, a llocs en els quals es troben els investigadors funcionaris. Canviarà el nou Pla? Podran els centres de recerca privats, com els centres tecnològics, a més de l'ajuda per a l'adquisició d'equips, accedir a ajudes per al pagament de salaris d'investigadors?

L'anterior Pla Nacional d'I+D estava limitat a l'entorn públic. Gestionat pel Ministeri d'Educació i Ciència, i posteriorment pel de Cultura, estava dirigit a universitats i organismes públics de recerca. Però aquest Pla estava compost per plans i iniciatives d'altres ministeris. Per exemple, un pla del Ministeri d'Indústria subvencionava a empreses, centres tecnològics o usuaris que treballaven en I+D. Per tant, es concedien ajudes per a sufragar les despeses de personal de les entitats privades, però sempre que les despeses de personal es trobaven en projectes concrets, és a dir, no es tractava d'un finançament bàsic destinat a tota mena d'activitats. El nou Pla Nacional recull aquesta visió. De fet, atès que el Pla contempla a tots els agents, no es limita al finançament dels investigadors dels organismes públics de recerca a través dels seus pressupostos, sinó que també finançarà les despeses de personal investigador, tecnòleg i altre personal dedicat a la I+D en les empreses a través de projectes. Per tant, les empreses dedicades a la I+D podran optar a subvencions en funció dels projectes.

A més, hi ha un altre aspecte important: Reduccions fiscals per esforços en activitats d'I+D. En aquest àmbit s'han preparat incentius fiscals molt atractius per a les empreses, que aconsegueixen el 60% de reducció fiscal de les societats.

Buletina

Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian

Bidali

Bizitza