Obre el cor

2011/07/01 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Anatomia/Fisiologia
• Giza zientziak
• Medikuntza

La força del gremi mai ha estat petita. I també funciona en ciència. És cert que al llarg de la història molts investigadors no professionals han fet grans aportacions a la ciència, fins i tot fora del gremi. Però, al mateix temps, és cert que, en la majoria dels casos, la comunitat científica no accepta aquestes obres de manera immediata, precisament perquè han nascut fora del gremi. Es tracta d'una trobada entre dos mons, l'investigador amateur i el de la comunitat científica, i tots dos tenen motius per a actuar com juguen.

Hi ha exemples espectaculars. El metge espanyol Francesc Torrent Guasp va trigar més de 20 anys a acceptar públicament les recerques dutes a terme a la seva casa. Quan ho va aconseguir va morir d'un atac al cor en un congrés ple de cardiòlegs. No van poder fer res. Irònic.

El descobriment de Torrent era sorprenent. Coïa els cors de vaca i "destolaba" el múscul amb les mans. Així va descobrir que tot el cor està format per una sola fibra, enrotllada en forma d'hèlix, per a tenir forma de cor. Origami era com un treball, però no de paper, sinó de fibres musculars.

Com tradicionalment s'ha entès la sístole i el diàstole, és difícil explicar, per exemple, com aconsegueix la sang el desplaçament fins als peus. Una bomba convencional no ho aconseguiria. Per contra, l'estructura oposada per Torrent explica. El cor bomba la sang en la sístole com quan una baieta de la cuina s'estreny per a llevar l'aigua i realitza una relaxació activa per a absorbir la sang de tornada. És el resultat de tenir un sol múscul retorçat.

A més, el model de Torrent proporciona un mapa del cor per a buscar la localització exacta de qualsevol problema. El treball de Torrent també tenia molta informació per als cirurgians. En operacions amb vàlvules cardíaques, per exemple, serveix per a saber per on es talla el múscul per a causar la mínima invasió i mal possible.

El problema era publicar tots aquests resultats. En realitat, a més dels professionals, els investigadors amateurs també tenen la possibilitat de publicar articles en revistes especialitzades que són acceptades pels editors. No obstant això, és difícil mantenir actualitzada la bibliografia, mantenir debats científics i apropiar-se del llenguatge de la ciència.

Les ocurrències d'un geni

El treball d'Albert Einstein és un exemple. Quan va enviar quatre prestigiosos articles de 1905 que van revolucionar el món de la física, treballava en l'oficina de patents de Berna. Estava lluny de l'ambient acadèmic, però se li van acceptar els articles en la revista Annalen der Physik i a poc a poc es va posar en marxa la revolució d'Einstein.

Torrent tenia la comunitat científica més lluny que Einstein. Tampoc veia la possibilitat de publicar en revistes especialitzades, per la qual cosa va decidir escriure unes monografies amb els resultats de la recerca i publicar-les pagant de la seva butxaca. "Perquè quedessin constància", va dir Paco Torrent, el seu fill, en un documental realitzat en TV3.

No obstant això, la forma més habitual de difondre el treball era a través de xerrades. Va impartir nombroses conferències als Estats Units i Espanya. L'acolliment del públic no sempre era bona. Torrent no sabia defensar el descobriment de manera científica. Presentava davant el públic el model d'un cor i mostrava com desplegar una única fibra perquè quedés visible, aquest era el seu principal argument. El públic el criticava amb freqüència i a vegades fins i tot el ridiculitzava.

Segurament aquesta crítica era a vegades un abús. Però els científics professionals no tenen un treball fàcil en aquests casos. Davant una teoria suposadament revolucionària, han de ser prudents.

En aquest sentit, el cas de William Herschel pot comparar-se amb el de Torrent. XVIII. Astrònom amateur del segle XIX, dedicava hores al telescopi. Una nit va descobrir a Urà, el primer planeta que no es veu a simple vista. Va presentar el seu descobriment en la Royal Society de Londres, sense saber molt bé què era aquell astre, i li van posar grans obstacles. D'una banda, no era fàcil reconèixer que pot haver-hi nous planetes si no es veuen. I d'altra banda, en una carta anterior el propi Herschel deia que havia vist boscos en la Lluna (i els científics ja sabien que la Lluna no tenia atmosfera, no podia haver-hi arbres).

Els científics tenien motius fundats per a descartar l'observació d'Herschel, encara que realment va trobar a Urà. I es trobaven en una situació similar a la de Torrent.

En 1959, Torrent va començar a investigar als Estats Units, però temia que li robessin els resultats i va tornar a Espanya amb totes les dades sota el seu braç. Posteriorment s'arrepentió d'aquesta decisió, però era tard per a això. Només va haver de mantenir la recerca a casa, amb molt lentitud i pocs recursos.

El cas de Torrent és un tema de reflexió profunda, ja que les seves idees encara no s'han estès del tot. Els científics han interioritzat la relativitat i l'existència d'Urà, per exemple, però el nou model del cor només té 30 anys.