Wifi: desplegament de connexions sense cables

2003/10/01 Araolaza, Oier - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Komunikazioak
• Internet

El Servei d'Informàtica de la UPV/EHU (CIDIR) ha estat pioner en la implantació d'àrees sense fils. En Donostia, a la biblioteca de la Facultat d'Informàtica, en la cafeteria i fins i tot en el camp, alumnes i professors poden connectar-se a la xarxa sense cables. (Foto: O. Araolaza).

La xarxa Internet ha cobert per complet tots els racons de la Universitat de Twente. La universitat holandesa és un exemple dels canvis que suposaran els wireless o les zones sense fils. Els alumnes i professors poden connectar-se a la xarxa d'ordinadors des de qualsevol lloc de les 140 hectàrees que té el campus universitari en el curs que acaba de començar. Per a això, han habilitat 650 hotspots o punts d'accés distribuïts pel campus. Els 6.000 alumnes de Twente poden accedir a Internet des de la biblioteca, piscina o camp, instal·lant una targeta Wifi en el seu portàtil i sense cables ni cables. Alumnes i professors tindran a la seva disposició la major xarxa de wireless d'Europa.

Les grans companyies informàtiques han considerat el campus de Twente com un probadero, per la qual cosa han preparat una zona de wireless única de moment. Però més enllà de les proves, l'expansió de les xarxes Wifi és una realitat òssia i després de la crisi de Puntucom ha portat nous vents, o almenys ha ressuscitat il·lusions de negoci a la indústria. En els aeroports, grans empreses i hotels, universitats i palaus de congressos s'han establert les primeres zones. A Euskal Herria també es van realitzar les primeres sessions a través de la universitat. El campus de Donostia de la Universitat del País Basc va ser un dels pioners i la xarxa sense fil posada en marxa en la Facultat d'Informàtica porta funcionant un any i mig.

Als carrers Wifi

Però al costat de les grans universitats i empreses, els grups de ciutadans organitzats en associacions també han assumit la iniciativa de fer arribar Internet a qualsevol lloc i estan preparant els punts d'accés de manera autònoma. En això estan treballant grups com Euskal Wirelesss, Donosti-Wireless, Bilbowireless o Anuestroaire de Vitòria. Col·loquen punts d'accés als carrers de les ciutats i permeten navegar per Internet sense endollar-se a cap lloc en l'espai d'uns 100 metres que ocupen les ones.

El 31% de les llars de la CAPV disposa d'accés a Internet. Dit d'una altra manera, el 69% de la població basca no té accés a internet en la seva llar.

A les ciutats hi ha iniciatives en marxa, però també als pobles petits. Per exemple, en la localitat navarresa d'Aiegi s'ha instal·lat la xarxa Wifi entre els seus veïns. En poblacions petites i, per tant, poc rendibles econòmicament, no tenen molta esperança que els arribi el cable. Per tant, sense esperar que arribin les empreses de comunicació, anticipar-se i la ciutadania ha començat a treballar en el desplegament de xarxes Wifi.

De fet, Wifi s'ha convertit en una bona solució per a oferir accessos a Internet en barris, pobles i regions que s'estaven quedant al marge de les principals xarxes de comunicació. Al sud del Pacífic, en la petita illa anomenada Niue, viuen 1.700 persones. L'illa té 260 km 2 i a partir d'aquí només la mar. En estar completament aïllat en el que a la Terra es refereix, s'entén la passió dels seus habitants per accedir a Internet. Han creat una associació d'afeccionats a Internet i han establert punts d'accés que ofereixen connexió fins a cobrir tota l'illa.

Evitar la bretxa digital

Les organitzacions han vist el wireless com un recurs interessant per a reduir la bretxa digital i han abordat de ple els esforços de difusió de la tecnologia sense fil. La bretxa digital es defineix com l'interval que es produeix entre els qui tenen i no tenen accés a les noves tecnologies de comunicació. Per exemple, segons les últimes dades ofertes per Eustat, el 31% de les llars basques disposa d'accés a Internet. Aquesta taxa de connexió és escassa respecte a països com Dinamarca, Holanda o Suècia, líders en aquest camp, on prop del 65% de la població té accés a Internet en la seva llar.

Si mirem les dades pel mirall, la preocupació pot augmentar. De fet, en dir que en el 31% de les llars de la CAPV hi ha connexió a Internet, estem indicant que el 69% de la població no té accés des de casa. Alguns d'ells segurament tindran una altra manera d'accedir a Internet, en el treball, a l'escola, en els cibercafés o en els Kzgunea, però uns altres no el tenen, i aquesta és la bretxa digital que preocupa molts experts.

L'estàndard 892.11b funciona amb una freqüència àmplia de 2,4 GHz i una velocitat màxima de transmissió d'11 Mbps. (Foto: J. Mendiburu).

De fet, diverses organitzacions han començat a veure la tecnologia Wifi que pot portar la xarxa Internet a qualsevol carrer i el seu entorn, una de les vies per a reduir la bretxa digital. Spri ha concedit ajudes per a la instal·lació de xarxes sense fils amb tecnologia Wifi en llocs públics i el Govern Basc ha qualificat l'àrea de wireless com una línia de recerca estratègica. Diverses entitats han començat a oferir la possibilitat de connectar-se a Internet als carrers de les ciutats creant espais wireless. A Zamora, per exemple, l'empresa Wireless Satellite Networsk ha cobert ja el 75% del nucli urbà.

Comunicació en ràdio

Un wireless o xarxa sense fil és, bàsicament, una xarxa que connecta ordinadors entre si sense utilitzar cables. Les xarxes sense fils són comunes en la nostra vida quotidiana. Per exemple, no cal dir que la comunicació entre la televisió i el comandament a mà es realitza de manera sense fil. La televisió i el comandament a mà es comuniquen mitjançant raigs infrarojos. També s'utilitzen infrarojos entre ordinadors portàtils PDA o telèfons GSM.

Els raigs infrarojos permeten enviar i rebre informació a una velocitat màxima de 4 Mbps. Però perquè la comunicació entre els raigs infrarojos pugui dur-se a terme és necessari que tant l'emissor com el receptor es revisin entre si i no hi hagi obstacles entre si. Per això, amb el comandament a mà, és necessari fer punteries a vegades per a poder canviar de canal de televisió.

Silicon Valley ha desenvolupat recentment nous xips per a poder realitzar connexions sense fils ràpides i potents. AG100 ofereix 108 Mbps d'amplada de banda.

La radiofreqüència està cada vegada més present en els electrodomèstics. A més dels senyals de ràdio i televisió ja esteses, ara, en alguns cotxes, les claus que obren a distància funcionen per radiofreqüència, les portes dels garatges, els telèfons sense fils de la casa i, per descomptat, els telèfons mòbils tipus GSM.

En els últims anys s'han llançat diversos estàndards per a xarxes wireless, entre ells el 802.11, regulat pel IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineers). Una de les seves versions, la 802.11b, és la que més s'ha estès i entorn d'ella s'ha creat el nom comercial Wifi, abreviatura per a Wireless Fidelity. L'estàndard 802.11b funciona a 2,4 GHz d'ample de freqüència i té una velocitat de transmissió màxima d'11 Mbps. Una vegada instal·lat el punt d'accés, es poden connectar al voltant de 10 ordinadors a través d'aquest hotspot o accés i depenent de les parets i obstacles de l'entorn, estarà disponible en un radi d'uns 100 metres.

L'estàndard 802.11b és el que major difusió ha aconseguit i entorn del qual s'ha estès el nom de Wifi, però el nou espai de negoci ha atret inversions i està contínuament comercialitzant noves eines que milloren les capacitats de l'anterior. Per exemple, 802.11g ofereix una amplada de banda de 56 Mbps. El xip AG100 presentat en Silicon Valley a l'agost de 2003 anuncia un nou salt en les xarxes sense fils. Aquesta nova tecnologia, denominada MANYAGA, ha anunciat una velocitat màxima de transmissió de 108 Mbps. A més, la zona que pot cobrir pot ser fins a sis vegades major.

La targeta Wifi s'introdueix en el portàtil i l'ordinador es connecta a la xarxa mitjançant radiofreqüència. La connexió ofereix un bon resultat entorn de 100 radis en funció dels edificis que hi ha voltant. (Foto: G. Rosegui).