Mètode econòmic de recobriment de xips amb nanopartícules

2002/12/16 Orobengoa, Olatz - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Elektronika
• Nanoteknologia

Per les seves característiques l'or pur és un metall molt apropiat per al seu ús en punts de connexió de xips. No obstant això, l'or de tanta puresa no és fàcil d'obtenir i és molt car. L'or que es troba en la naturalesa sol estar associat a sals i la seva puresa és molt baixa.

Ara, investigadors de la Universitat Purdue han inventat un mètode per a utilitzar aquest or associat a les sals en xips. Els investigadors han comprovat que la dissolució de la sal amb aigua en una solució líquida és suficient que els xips de sílice es mullin en la solució perquè les nanopartícules pures d'or despreses del greix es pegen a ella. Com més temps porti el xip en la solució, més or es pega.

D'aquesta forma es pot aprofitar també l'or obtingut dels residus per a fer xips, amb el que es redueixen dràsticament les despeses. A més, el metall es pega de forma molt especial a la superfície del xip. No crea una superfície llisa sinó aspra, ja que el metall es distribueix en la superfície de forma molt irregular. Això augmenta considerablement la superfície del xip i genera més espai per a retenir molècules.

Els investigadors han fet un pas més en la recerca. Sembla que els xips amb aquesta superfície són aptes per a la unió de molècules orgàniques. L'adhesió al xip de molècules que reaccionen amb substàncies tòxiques permet la realització de biosensores.

Se sap que quan les molècules reaccionen es produeix un intercanvi elèctric. Si les molècules estan en un xip, els metalls del xip poden percebre i transmetre aquest canvi. D'aquesta forma, la molècula pot reaccionar davant un gas tòxic o un contaminant orgànic i el xip pot enviar el senyal, avivar el perill.

Encara que la invenció encara està en fase experimental, sembla que pot tenir més d'un ús.