Servet, Miguel

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1511-1553)

Metge, filòsof, astrònom i teòleg navarrès, fundat en 1511 a Tudela, morts en la localitat de Villanueva de Sigena d'Osca. Fill d'un notari d'Aragó i seguint els passos del seu pare, va cursar estudis de dret i teologia en la Universitat de Tolosa a partir de 1530. Va col·laborar amb el confessor de Carles I a Valladolid, Alpujarras i Toledo. Aquest càrrec li va permetre realitzar nombrosos viatges per Itàlia i Alemanya, en els quals va mantenir nombroses discussions amb teòlegs catòlics i protestants. Es va establir a Basilea en 1931 i en el mateix any va escriure el llibre De Trinitatis erroribus. Aviat van començar les discussions religioses i va haver d'anar-se a Lió.

Es va ocupar de la geografia de Ptolemeu i en 1535 va recollir les seves teories en el llibre Ptolomaei geographicae enarrationis libri octo.

En 1937 va ingressar en la Universitat de París i es va matricular en la Facultat de Medicina. Va començar a estudiar la circulació sanguínia en els pulmons, però les seves idees no van tenir cap ressò fins que Harvey va publicar una explicació de la sang en tot el cos. En 1537 va publicar el llibre Apologetica disceptatio pro astrologia, que va ser jutjat a París com a herència. D'aquí també va haver de fugir Joan. Va ser mèdic de Charlieu, Lió i Vienne i en 1541 va ocupar la ciutadania francesa. En aquesta època va conèixer a Joan Kalbin i durant molts anys van tenir grans polèmiques. Van ser enemics derrotats, com després van poder demostrar. En 1553 va publicar el tractat de teologia Christianismo restitutio, probablement sense pensar que això acceleraria l'arribada de la seva mort. Servet va exposar en aquest treball la nova visió de la Trinitat Santa, defensant que no és més que tres formes diferents de nomenar a Déu. La resposta de Joan Kalbin va ser immediata: la va acusar d'heretgia i va ser detinguda en Vienne. Va aconseguir escapar i, de camí a Itàlia, va anar novament detingut a Ginebra. Encara que es va defensar bé en el judici, Kalbin es va mostrar en contra del poderós i va aconseguir condemnar a cremar amb vida. Miguel Servet va ser per tant el navarrès, el primer pensador cristià que es va comprometre a morir per l'acceptació de catòlics i reformistes.