Per l'atmosfera de Saturn
2006/10/01 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Però també es pot realitzar una simulació numèrica. Per a això utilitzen diversos codis numèrics. Aquests codis reprodueixen l'entrada de fotons a l'atmosfera i la seva propagació en diferents direccions. Alguns fotons són absorbits i uns altres són reexpedits a l'espai, és a dir, són reflectits per l'atmosfera.
L'equip investigador de la UPV porta diversos anys desenvolupant aquests codis numèrics. De fet, en funció de la llum reflectida per l'atmosfera es poden deduir les partícules que es troben darrere d'aquesta reflexió. És a dir, analitzant la llum reflectida es pot determinar el nombre de capes de núvols, la seva extensió, les seves característiques òptiques, etc. Així han estudiat els núvols de Saturn i el seu desenvolupament durant deu anys. És un termini relativament llarg.
Canvi de vents
Una vegada analitzada l'estructura de l'atmosfera, s'ha estudiat l'altura en la qual s'havien mesurat prèviament els vents del planeta gegant. Aquest treball ha estat realitzat per investigadors del mateix grup. Això és imprescindible si es vol entendre la meteorologia del planeta, ja que proporciona una visió tridimensional de l'atmosfera.
En aquest estudi es van comparar les imatges obtingudes pel Telescopi Hubble amb les preses anteriorment per la nau Voyager. L'equip de Ciències Planetàries va observar en 2003 un enorme canvi de vents en l'equador en l'atmosfera de Saturn. Ningú ho esperava.
En la dècada dels 80, la nau Voyager va mesurar vents de 1.700 km/h d'intensitat en l'equador de Saturn. L'any 2003 s'observa un declivi del 40% d'aquest valor, com si els vents es frenessin o frenessin bruscament. En 2004, quan la sonda espacial Cassini va arribar a Saturn, es van adonar que en algunes longituds d'ona els vents eren més lents i en altres més ràpids. Van avançar llavors la hipòtesi que els vents es frenaven amb l'altura. És a dir, que com més alt és el vent, més lent és i viceversa. Això no és un descobriment nou, ja que els vents en general canvien d'altura en l'atmosfera. No obstant això, l'equip investigador de la UPV ha demostrat que aquesta hipòtesi era realment certa, basada en mesuraments d'altura i vent.
A més, van observar un canvi indubtable respecte a les dades mesurades per la nau Voyager. El motiu pot ser: En 1990 es va produir una terrible tempesta en l'equador de Saturn, major que la pròpia Terra. Aquest fenomen ocorre cada trenta anys a Saturn i pertorba gran part del planeta. En l'actualitat s'està investigant, entre altres temes, l'impacte d'aquesta mena de fenòmens en l'atmosfera de Saturn.
