}

Per l'atmosfera de Saturn

2006/10/01 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Saturn té un sistema d'anells espectacular i característic. D'aquí la seva popularitat. Però té altres característiques úniques, com l'atmosfera. Precisament, l'objectiu del grup de Planetaris Científics de la UPV és investigar les atmosferes dels planetes. Els investigadors de la UPV estudien els núvols i les boires, la seva distribució vertical i els seus moviments i, en general, la meteorologia.
Per l'atmosfera de Saturn
01/10/2006 | Kortabitarte Egiguren, Irati | Elhuyar Zientzia Komunikazioa

Imatge de Saturn recollida en 2002 pel Telescopi Hubble.
ANDANA/AQUESTA/HST
Per a investigar l'atmosfera de Saturn s'han utilitzat les imatges preses pel Telescopi Espacial Hubble entre els anys 1994 i 2004. Més de dues-centes imatges. Aquestes imatges, vistes des de diferents longituds d'ona, ajuden a analitzar com és i com és el planeta. Aquest seria, d'alguna manera, l'estudi realitzat pels investigadors a partir de les observacions.

Però també es pot realitzar una simulació numèrica. Per a això utilitzen diversos codis numèrics. Aquests codis reprodueixen l'entrada de fotons a l'atmosfera i la seva propagació en diferents direccions. Alguns fotons són absorbits i uns altres són reexpedits a l'espai, és a dir, són reflectits per l'atmosfera.

L'equip investigador de la UPV porta diversos anys desenvolupant aquests codis numèrics. De fet, en funció de la llum reflectida per l'atmosfera es poden deduir les partícules que es troben darrere d'aquesta reflexió. És a dir, analitzant la llum reflectida es pot determinar el nombre de capes de núvols, la seva extensió, les seves característiques òptiques, etc. Així han estudiat els núvols de Saturn i el seu desenvolupament durant deu anys. És un termini relativament llarg.

Canvi de vents

Una vegada analitzada l'estructura de l'atmosfera, s'ha estudiat l'altura en la qual s'havien mesurat prèviament els vents del planeta gegant. Aquest treball ha estat realitzat per investigadors del mateix grup. Això és imprescindible si es vol entendre la meteorologia del planeta, ja que proporciona una visió tridimensional de l'atmosfera.

En aquest estudi es van comparar les imatges obtingudes pel Telescopi Hubble amb les preses anteriorment per la nau Voyager. L'equip de Ciències Planetàries va observar en 2003 un enorme canvi de vents en l'equador en l'atmosfera de Saturn. Ningú ho esperava.

Hemisferi sud de Saturn, imatge presa per la sonda espacial Cassini. Es veuen nombroses ones, fenòmens meteorològics i petites tempestes.
ANDANA/CASSINI

En la dècada dels 80, la nau Voyager va mesurar vents de 1.700 km/h d'intensitat en l'equador de Saturn. L'any 2003 s'observa un declivi del 40% d'aquest valor, com si els vents es frenessin o frenessin bruscament. En 2004, quan la sonda espacial Cassini va arribar a Saturn, es van adonar que en algunes longituds d'ona els vents eren més lents i en altres més ràpids. Van avançar llavors la hipòtesi que els vents es frenaven amb l'altura. És a dir, que com més alt és el vent, més lent és i viceversa. Això no és un descobriment nou, ja que els vents en general canvien d'altura en l'atmosfera. No obstant això, l'equip investigador de la UPV ha demostrat que aquesta hipòtesi era realment certa, basada en mesuraments d'altura i vent.

A més, van observar un canvi indubtable respecte a les dades mesurades per la nau Voyager. El motiu pot ser: En 1990 es va produir una terrible tempesta en l'equador de Saturn, major que la pròpia Terra. Aquest fenomen ocorre cada trenta anys a Saturn i pertorba gran part del planeta. En l'actualitat s'està investigant, entre altres temes, l'impacte d'aquesta mena de fenòmens en l'atmosfera de Saturn.

Resum del projecte
Anàlisi de l'estructura vertical dels núvols i aerosols atmosfèrics de Saturn, a partir de les observacions rebudes del Telescopi Espacial Hubble.
Director
Agustín Sanchez-Lavega.
Equip de treball
A. Sanchez-Lavega, J. Arregi, S. Baeza, R. Hueso, E. Garcia-Melendo, J. Legarreta, S. Perez-Clots, J. F. Rojas, N. Barrat i J. Peralta.
Departament
Física Aplicada I.
Facultat
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.
Finançament
Ministeri d'Educació i Ciència, Govern Basc i UPV.
Finançament
http://www.ajax.ehu.es/index.euskera.html
Dempeus, començant per l'esquerra: Jesus Arregi, Santiago Baeza, Ricardo Hueso, Enrique Garcia-Melendo i Jon Legarreta. Assegut: Agustín Sanchez-Lavega, Santiago Perez-Clots i José Félix Rojas.
(Foto: S. Perez-Clots)
Kortabitarte Egiguren, Irati
Serveis
224
2006
Serveis
042
Universitats; Astronomia
Difusió del coneixement
Biblioteca