D'aquest ratolí i dels grossos als bruns i als prims

2003/08/06 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia

• Biologia

Aquests dos investigadors, després de treballar amb el ratolí Agouti Yellow, han vist que els membres d'aquesta varietat tenen una part addicional d'ADN quan som Agouti. Per aquest motiu els descendents s'engreixin i neixin. No obstant això, la ingesta de vitamina B12, àcid fòlic, pujol i betaña abans, durant i després de l'embaràs ha demostrat que neixen cries negres i primes. Per tant, aquestes substàncies, que formen part de l'alimentació durant l'embaràs, aconsegueixen silenciar el gen Agouti unint molècules de carboni i hidrogen. De fet, aquest procés denominat metilació de l'ADN és molt utilitzat per les cèl·lules en els processos d'expressió i silenciament gènic, ja que la cèl·lula controla mitjançant el metilado de l'ADN quins gens han d'expressar-se i quins no; associa el metil als gens que no ho desitgen.

Després d'aquest experiment en el ratolí, els investigadors volen proposar mètodes per a investigar la metilació que es produeix en els teixits humans. De fet, en l'ésser humà, el 40% de la cadena d'ADN està metilada i són molts els gens metilados, entre ells el gen cancerigen p16.

En definitiva, les recerques dutes a terme amb els ratolins d'aquesta singular varietat han servit per a destacar la influència i importància dels agents externs en l'expressió dels gens.

Aquest estudi té gran importància en l'impacte que la nutrició pot tenir en el desenvolupament de l'embrió, entre altres. I pot donar molt a dir, fins i tot en el cas de la clonació. De fet, en la clonació existeix un procés especialment difícil i imprescindible, la reprogramació de cèl·lules somàtiques, en el qual la metilació de l'ADN exerceix un paper important, ja que en funció d'això s'expressaran o no alguns gens.