La derrota és impossible
2006/05/14 Rementeria Argote, Nagore - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
Els esportistes no sols han de cuidar el cos, el cap també té molta importància. Diuen que el que millor distingeix als esportistes d'elit és el cap. I segurament aquesta dita no està molt lluny de la veritat.
En aquest sentit, la necessitat d'una psicologia esportiva és cada vegada més evident perquè els esportistes donin tot el que tenen i creuen que poden guanyar fins i tot en les situacions més dures. A més d'un li va tocar el futbol. Aquí també es poden realitzar moltes recerques, però en aquesta ocasió cal esmentar una recerca amb nedadors. I és que, segons un estudi realitzat amb alguns nedadors punters, en cas de fracàs en la competició, els costa molt recuperar-se i arribar a marques ja fabricades.
No és fàcil veure la seva pròpia derrota
La recerca s'ha dut a terme al Canadà, utilitzant nedadors no classificats per als jocs olímpics d'estiu. Pel que sembla, el psicòleg que treballa amb nedadors que han sofert una gran derrota estava preocupat. I no és per a menys; en general, treballant amb esportistes que han sofert aquest tipus de derrotes, es va adonar que aconseguia tornar a sentir-se bé, però que difícilment arribaven a competir de nou cim.
A la vista d'això, va decidir veure què passava en el cervell d'aquests esportistes i va començar a treballar amb un equip expert en neurociències. Van ser seleccionats catorze nedadors (deu dones i quatre homes) que estaven a punt de classificar-se per als jocs olímpics i van veure com reaccionaven davant el fracàs.
Al mateix temps, els investigadors van descobrir el que ocorria en el cervell en imatges per ressonància magnètica.
Els investigadors no es van sorprendre molt en veure als nedadors que les imatges del seu fracàs van ser més forts que les dels altres. El descobriment va venir d'una altra manera, ja que les imatges del cervell van demostrar que mentre veien el fracàs es van activar certs espais relacionats amb les emocions (l'hipocamp, entre altres), els mateixos que s'activen en la depressió. I aquells nedadors mai van tenir depressió.
La recerca no va acabar aquí i es van analitzar altres aspectes relacionats amb l'activitat esportiva. Per aquest camí, els esportistes que han fracassat busquen com donar la volta a la situació. I la veritat és que hi ha molt a fer. En qualsevol cas, el treball val la pena si s'aconsegueix una millora. Els esportistes d'elit estan cada vegada més pressionats per a millorar les marques, guanyar partits i ser campions. I per a això és fonamental treballar tant la motivació com el treball en equip (en els esports necessaris), sobretot quan el rendiment d'un esportista disminueix o sofreix alguna lesió.
Diuen que l'esport en si mateix aporta benestar a qualsevol. A més dels beneficis relacionats amb la salut, millora l'estat d'ànim, espanta l'estrès, augmenta la confiança en un mateix... i ajuda a superar la depressió. Però això dels esportistes d'elit és una altra cosa, és clar.
Publicat en 7K.
