El planeta Plutó, fins quan

1999/02/14 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Astronautika

Dos astrònoms estatunidencs van donar per primera vegada notícies sobre Plutó, ja que en 1915 van pensar i van dir que el novè planeta podria estar en funció de diversos mesuraments. No obstant això, fins a 1930 no es va identificar el nou planeta. Aquell any, el jove investigador Clyde Tombaugh, ajudant de l'observatori Lowell d'Arizona, va descobrir el que altres dos astrònoms van pensar i van anunciar 15 anys abans.

Des del mateix moment en què es va descobrir, va sorgir la preocupació per Plutó per a decidir si es podia considerar un planeta. No obstant això, calia decidir i es va prendre la decisió. Es tracta, per tant, del novè planeta que va incloure al petit planeta en la llista de planetes del Sistema Solar.

Els descobriments que s'han realitzat en les dues últimes dècades han donat lloc al fet que els dubtes inicials hagin ressorgit. Sorgeix el debat i és possible que en breu Plutó perdi una categoria de planeta tan digna. En l'actualitat, dos grups de l'Associació Astronòmica Internacional, que determina els noms dels objectes de l'espai, estan treballant per a decidir la categoria de Plutó.

Malgrat el seu propi satèl·lit, Plutó té un diàmetre menor que la Lluna. Encara no es coneixen massa coses sobre Plutó -la sonda que està a punt d'arribar a ella portarà més informació de la que hi ha–, però sembla que té una certa atmosfera que mostra certa activitat quan s'acosta al Sol. La seva òrbita respecte al pla de circulació de la resta de planetes és molt exposada

ntrico i corb. Gira al voltant de l'eix en 6 dies, 9 hores i 18 minuts i realitza l'òrbita al voltant del Sol en 248 anys. Sol El planeta més allunyat del sistema és Plutó, a 5.913 milions de quilòmetres de mitjana del Sol.

A més de ser el més llunyà, Plutó és el planeta més petit del Sistema Solar, amb només 2.200 quilòmetres de diàmetre. Per la seva trajectòria, a vegades també entra en l'òrbita de Neptú, que continua funcionant. A més, molts astrònoms creuen que Plutó seria el satèl·lit de Neptú, que va quedar fora de l'òrbita per algun cataclisme planetari. Plutó té un satèl·lit anomenat Caront, descobert en 1978. Pel fet que la seva grandària és similar a Plutó, molts investigadors també han dit que és un planeta doble durant molts anys. El Caront està a 19.000 quilòmetres del planeta i en volum és la meitat del planeta. A causa de la seva baixa densitat (0,5-0,9 g/cm³), molts astrònoms creuen que el metà compacte pot ser el principal component del planeta. En 1989 la sonda espacial Voyager II va trobar tres cèrcols al voltant de Plutó.

D'altra banda, cal tenir en compte que últimament s'han trobat asteroides que es desplacen més enllà de Neptú i Plutó, més que roques, que semblen estructures de gel, per la qual cosa Plutó només és el major d'aquests asteroides, el més gran dels que s'han trobat fins ara. Altres astrònoms han anat més enllà i -altres barbar- han considerat a Plutó com un asteroide. Ja s'han trobat gairebé 10.000 asteroides i hi ha una proposta concreta: Aplicar aquest número a Plutó en trobar l'asteroide 10.000.

Com es veu, no és fàcil detectar què passarà a Plutó a partir d'ara, si l'Associació Astronòmica Internacional prendrà l'una o l'altra decisió.

La pròpia decisió tampoc és fàcil, ja que difícilment es pot dir exactament què és el planeta, quant ha de ser el límit de la massa per a considerar o no un planeta. Per exemple, el planeta Terra en el qual vivim, si el comparem amb Júpiter, no seria més que un asteroide simple, com la lluna de Júpiter. No obstant això, ningú nega a la Terra cap categoria de planeta, ningú la qüestiona. Per la seva petitesa, sembla que el futur de Plutó pot ser diferent. Per tant, és possible que en el futur en parlar del Sistema Solar a les escoles calgui esmentar vuit planetes.

Publicat en 7