Pasteur, Louis

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1822-1895)

Neix en el Dóle de Louis Pasteur Jua el 27 de desembre de 1822. De jove no va ser un bon estudiant. Va mostrar interès per la pintura i alguna cosa per les matemàtiques, però en la resta (per exemple en química) treia males notes.

Sent estudiant, va assistir a les conferències de Jean Baptiste Dumes i en la criança va sorgir la passió per la química. Va estudiar en la universitat i va estudiar la influència de l'àcid tartàric en la llum polaritzada.

En 1848 es van revoltar contra el rei Louis Philipe i va sortir amb els revolucionaris Pasteur. Els revolucionaris van guanyar i es va seguir l'estudi microscòpic del cristall de Pasteur Tartrat. Va dividir els cristalls de tartrat en dos grups. Els cristalls d'un grup giraven el pla de polarització de la llum a un costat i els de l'altre costat a l'altre. Pasteur només tenia 26 anys quan va establir les primeres bases de la polarimetría.

Pasteur va guanyar fama sobretot en biologia i medicina. En 1854, degà de la Facultat de Ciències en la Universitat de Lilla, va descobrir que el vi i la cervesa s'adobaven moltes vegades en el temps. En 1856, un industrial de Lilla va demanar que estudiés el problema.

Pasteur va agafar el seu microscopi i va veure ràpidament zero: el vi que s'adobava i la cervesa tenien cèl·lules fermentables llargues. Hi havia dos tipus de cèl·lules fermentables, les que produïen alcohol (bones) i les que produïen àcid làctic (dolentes).

Pasteur va assenyalar llavors la participació d'organismes vius en la fermentació i el remei per a no adobar vi i cervesa. Quan es feia vi i cervesa, a poc a poc calia escalfar fins als 66 graus centígrads: calia pasteuritzar per a matar organismes microscòpics.

Llavors Pasteur es va ocupar de la creació de la vida microscòpica. Alguns deien que els microorganismes naixien del no-res per si mateixos, però Pasteur era molt religiós i l'autor de la vida era Déu. Pasteur va demostrar la presència d'espores en la pols de l'aire i la proliferació d'organismes.

En 1865 existia un greu problema en la indústria sedera. Els cucs de seda morien per una malaltia i tots van afilar els ulls cap a Pasteur. Pasteur va descobrir un petit paràsit que contaminava els cucs de seda i les fulles de marbre i va ordenar la destrucció immediata de tot el contaminat (cucs de seda i fulles). Així es va salvar la indústria sedera.

Però Pasteur tenia altres idees en ment. Un va pensar que podia haver-hi diferents maneres de contagiar-se a l'altre: esternudant amb gotetes, amb excrements, amb tacte, etc. Aquesta teoria ha tingut una gran importància en la medicina. Els biòlegs llavors van començar a investigar bacteris.

En 1868 Prussia i França comencen la guerra. Preocupat per la falta d'higiene dels hospitals militars, es va encarregar que els metges passessin els seus aparells en aigua bullint. Malgrat no posseir el títol de metge, es va incorporar a l'Acadèmia Francesa de Medicina a la vista dels seus resultats.

Després es va encarregar de la malaltia coneguda com el cuc dels animals. Al microscopi va demostrar que els causants de la malaltia sofrien calor i estaven en espores. Calia retirar els caps de bestiar afectats per la malaltia, però el bestiar que la patia quedava immunitzat. Mig segle abans Edward Jenner va aconseguir immunitzar al malalt mitjançant la inoculació parcial d'una malaltia nociva i Pasteur va preparar per a això petites dosis de crosta (de baixa força). En 1881 va introduir algunes ovelles contra els fils de seda i unes altres no. Després va poder comprovar que l'ovella vacunada no va colpejar malalties i que els altres van morir.

Amb sistemes similars, va preparar vacunes contra el còlera i la ràbia dels ocells en 1885 i en 1888 es va crear l'Institut Pasteur per a curar als malalts de ràbia.

El famós químic Louis Pasteur va morir en Villeneuve-L'etans, al costat de París, el 28 de setembre de 1895.