Escola d'Educació per a la Salut. Situació actual en la CAPV i projecte de futur a Europa
1996/07/01 Oiarbide Begiristain, Amaia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Una de les funcions que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ve desenvolupant des de fa temps és la promoció de la salut infantil a l'escola. En 1986, un informe publicat per OME i UNICEF (Helping a billion children to learn about health) resumeix els resultats d'una consulta internacional sobre l'aprenentatge de la salut. A l'hora de programar l'educació per a la salut a l'escola, entre els conceptes de salut, hem de tenir en compte que la salut ha de ser viure d'una manera cada vegada més autònoma, solidària i dolça. Aquesta visió ens porta a la conclusió que la salut no és en absolut un deure exclusiu de científics i metges, sinó que no és un mer problema científic, ni tan sols una mera absència de malaltia. En la defensa i promoció de la salut han de participar tot tipus de tècnics que aportin els seus coneixements específics, però sobretot la salut és responsabilitat individual i comunitària. El primer responsable de la salut és un mateix i quan el nostre coneixement és massa escàs per a resoldre problemes personals, només llavors hem d'acudir als tècnics. Existeix relació entre salut, resultats escolars, qualitat de vida i productivitat econòmica. Proporcionant un bon estat de salut, coneixements orientats a la consecució, valors, competències i hàbits, s'obriran els llits necessaris per a proporcionar als nens una vida sana i protagonitzar els canvis sanitaris que es produeixin en la comunitat. Estudis recents han demostrat i confirmat l'estreta relació existent entre salut, assistència escolar i resultats. En la Comunitat Autònoma del País Basc, gràcies a la llei de Salut Escolar, s'ha posat en marxa per primera vegada el programa Salut Escolar a les Escoles Públiques, Ikastoles i Escoles Privades (Llei 7/1982, de 30 de juny). "El Govern té la intenció de dur a terme les seves actuacions des del punt de vista integral de la salut. Per tant, els escolars constitueixen una de les majors parts de la població. La Llei de Salut Escolar pretén ser una eina eficaç per a actuar a favor de la salut, vista aquesta en la seva major extensió, i en ella resulten fonamentals les recerques sanitàries, sense oblidar, en tot cas, les relacionades amb la sicoterapia o l'educació per a la salut. Les mesures previstes en aquesta llei són les següents:
Els equips de Salut Escolar es van formar aquest mateix any en els tres territoris, i en aquells municipis en els quals no arribaven els equips també es va comptar amb l'ajuda de metges i infermeres titulars per a dur a terme tot aquest treball. Els desitjos del Departament de Sanitat apareixen clars. En el pròleg del llibre d'Educació per a la Salut, editat pel servei editorial del Govern Basc en 1988, el Conseller de Sanitat de l'època, José Manuel Freire Campo, parla de la col·laboració i el respecte necessaris perquè aquest document pugui ser considerat com una ajuda bàsica en la tasca educativa diària i aconseguir l'objectiu de la salut per a totes les edats, però sobretot per a l'edat escolar en la qual s'està desenvolupant aquest programa. El tercer punt de les funcions esmentades en la Llei, és a dir, els Programes d'Educació per a la Salut, han anat evolucionant i desapareixent al llarg dels anys. Desgraciadament, en el nostre entorn, la realitat de l'educació per a la salut a l'escola està molt lluny de ser ideal. Com a excepció hi ha subprogrames com la SIDA. Però en general, en els objectius i tasques dels programes de salut escolar, l'educació per a la salut té molt poc espai a l'escola; aquests programes tenen com a objectiu la prevenció de determinats problemes de salut i són desenvolupats únicament per grups de professionals sanitaris. D'aquesta manera, professionals com la família i l'educació participen molt poc en el disseny i la pràctica del programa. Aquests programes cada vegada apareixen menys en parlar de la Salut Escolar. Les causes de la seva desaparició poden ser tres: la primera, el passo als centres de salut d'algunes de les competències que apareixien en la Llei de Salut Escolar; la segona, la progressiva desaparició dels equips que es van preparar per a aquest programa; i la tercera, perquè encara no s'ha aclarit quins són o han de ser les competències del Departament d'Educació i del Departament de Sanitat en la programació de l'educació per a la salut. Aquestes reculades en l'educació per a la salut s'han notat també en altres països. Per això, al novembre de 1991 OMS, UNICEF i UNESCO van realitzar una consulta conjunta per a definir els continguts d'educació integral per a la salut en l'entorn escolar i les mesures que els països han d'adoptar per a posar-la en marxa. Des del punt de vista actual de l'OMS, els programes de salut escolar són una eina decisiva en la implantació de la salut per a tots. L'objectiu és mobilitzar i reforçar les iniciatives d'educació i promoció de la salut a nivell mundial i local, nacional i mundial, propostes per l'OMS en 1995. L'objectiu és conjuminar els programes i accions de l'OMS i altres organitzacions, com l'ONU, i posar en marxa escoles de salut. Segons aquesta iniciativa, una escola saludable hauria d'oferir:
Aquesta iniciativa tindrà com a objectiu el desenvolupament d'una xarxa d'escoles de salut com l'europea, i en el nostre cas l'Estat espanyol serà el que identifiqui els centres assistencials i triï un nombre important d'escoles per a participar en aquesta experiència. Seria desitjable que en aquesta experiència hi hagi almenys una escola de cada país de la Comunitat Autònoma Basca. Una vegada finalitzada i avaluada l'experiència, per a la seva integració en el major nombre possible de centres escolars de la Comunitat Autònoma del País Basc. |
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia