Límit de velocitat dels ordinadors

2004/05/03 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Fisika

Quan s'està gravant informació en un disc dur, cadascuna de les parts més petites necessàries per a formar un bit es magnetiza en una direcció o una altra. Algunes de les parts seran a zeros i unes altres a zeros. Per a poder llegir aquesta informació, l'ordinador envia un pols i restaura el procés de magnetisme. Com més ràpid sigui aquest pols, menys temps es triga a recollir i llegir la informació. Els científics han volgut saber quant es pot reduir aquest pols.

Per a això s'ha utilitzat un accelerador de partícules. A l'interior de l'accelerador s'ha col·locat una mostra del mateix material magnètic que s'utilitza en la fabricació de discos durs per al seu posterior bombardeig amb electrons. Els polsos d'energia es van moure gairebé a la velocitat de la llum i només van romandre 2,3 picosegundos, un milió de picosegundos en un segon. No obstant això, a aquesta velocitat el flux de polsos d'energia va ser totalment caòtic, la qual cosa resulta inacceptable quan es tracta d'emmagatzemar informació amb precisió.

Posteriorment, utilitzant la mateixa tècnica, els científics van calcular la velocitat màxima de processament i enregistrament de dades correcta, 435.000 milions de bits per segon. Això significa processar la informació 1.000 vegades més ràpid que els ordinadors actuals. Per tant, en els pròxims anys també apareixeran en el mercat ordenadors cada vegada més ràpids. Però com la frontera és aquí, per a poder fer millors ordinadors hauran de trobar nous materials.