Cèl·lules semblants a les neurones han estat creades a partir de cèl·lules mare de polpa humana
2025/05/07 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Investigadors de la UPV/EHU han demostrat que les cèl·lules mare extretes de la polpa poden convertir-se en cèl·lules neuronals excitants. També han subratllat que es pot obrir una nova via per a investigar diverses malalties neurodegeneratives i avançar en la teràpia cel·lular. El treball ha estat publicat en la revista Stem Cell Research & Therapy.
Una neurona adulta no es pot dividir i el cervell té poca capacitat de regeneració natural a causa de l'escassetat de cèl·lules mare. Per això, els científics busquen la manera de crear neurones funcionals per a trasplantar-les i així superar els dèficits en patologies neurodegeneratives (traumes cerebrals, ictus, etc.). Però la integració de les cèl·lules trasplantades en el cervell en el circuit cerebral afectat i la substitució de les neurones perdudes requereixen que aquestes cèl·lules siguin capaces de generar impulsos elèctrics.
En concret, les cèl·lules obtingudes pels investigadors de la UPV/EHU a partir de la polpa humana són capaces de generar impulsos elèctrics com les neurones. El principal assoliment és que les cèl·lules que han creat tenen una excitació funcional i sintetitzen un tipus de neurotransmissor que regula l'activitat neuronal, sense transformar-lo genèticament, ja que han adquirit les cèl·lules dentals originals i les han conreat directament amb factors de diferenciació, generant estímuls concrets per a crear cèl·lules amb activitat neuronal electrofisiológica.
Les cèl·lules que han creat són capaces de sintetitzar el neurotransmissor GABA. És un tipus d'inhibidor de la senyalització, és a dir, controla que la neurona que rep el senyal no generi impulsos elèctrics. Els investigadors destaquen que això és molt important, ja que en algunes malalties neurodegeneratives com la malaltia d'Huntington o l'epilèpsia, aquest tipus de cèl·lules moren només en determinades zones del cervell, per la qual cosa el circuit cerebral s'excita més del necessari.
Gaskon Ibarretxe Bilbao i José Ramón Pineda, professors del Departament de Biologia Cel·lular i Histologia de la UPV/EHU, s'han mostrat molt optimistes amb els nous mètodes que es podran explorar gràcies a aquest descobriment. Es creu que aquestes cèl·lules poden entrar en els circuits cerebrals danyats i reemplaçar a les neurones perdudes. D'aquesta manera, es podrien tornar a connectar amb neurones ja existents en el cervell i regenerar tota la zona perduda perquè funcioni de nou correctament. Aquesta troballa proposa un enfocament diferent del de la teràpia cel·lular tradicional aplicada al sistema nerviós, fins ara l'objectiu principal de les teràpies era reduir la inflamació, és a dir, protegir el que quedava viu, però no renovar el que s'havia perdut. Això obre una nova porta a la futura medicina personalitzada, segons els investigadors.
Indiquen que el següent pas serà trasplantar aquestes cèl·lules en animals vius i comprovar si s'integren en el circuit cerebral i es reconnecten amb les neurones de l'hoste. Han obtingut cèl·lules que produeixen impulsos elèctrics que caracteritzen a les neurones no totalment madures, però que han de formar cadenes elèctriques d'impulsos i que s'integrin correctament en el circuit neuronal. Els investigadors han assenyalat que el camí serà llarg, però creuen que existeix una gran possibilitat d'implementar aquestes cèl·lules en la clínica. El trasplantament en fase incompleta pot facilitar la flexibilitat i la integració en circuits cerebrals ja desenvolupats. De fet, els investigadors diuen que aquestes cèl·lules tenen un avantatge propi: No tenen tendència a la formació de tumors; per contra, han demostrat que són cèl·lules molt estables i que es diferencien millor que altres tipus de cèl·lules mare humanes
