}

Neanderthal mirant la dent humana

2006/01/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Neanderthal mirant la dent humana
01/01/2006 | Elhuyar
Imatge d'una dent presa al microscopi electrònic. Les línies horitzontals que se separen representen el creixement de l'esmalt.
Guatelli-Steinberg

L'any passat van concloure que l'home de Neanderthal aconseguia la maduresa ràpidament. No obstant això, l'investigador Guatelli-Steinberg no està d'acord i, analitzant les dents fossilitzades, creu que la infància de l'Home de Neanderthal era tan llarga com l'actual.

L'Home de Neanderthal vivia fa 28.000-150.000 anys i tenia un cervell més gran que l'home actual. En homínids i altres primats, el cervell gran s'associa al creixement lent. Per això, la recerca de l'any passat va sorprendre. De fet, van assenyalar llavors que les dents de l'Home de Neanderthal creixien un 15% més ràpid que els actuals. En considerar el creixement de les dents com un indicador del creixement del cos, els investigadors van concloure que l'Home de Neanderthal aconseguia la maduresa als 15 anys, tres anys abans de l'actual.

No obstant això, l'investigador Guatelli-Steinberg no creu que sigui així. El creixement de les dents s'analitza a través de les capes d'esmalt, on s'aprecia el creixement de la dent, tal com s'observa en els anells dels arbres. Guatelli-Steinberg ha estudiat les dents de diferents orígens i ha conclòs que les dents de l'Home de Neanderthal creixien més ràpid que els de les persones actuals d'Anglaterra o Alaska, però tret que els de Sud-àfrica. A la vista d'això, no creu que hi hagi raons per a pensar que l'home de Neanderthal va tenir una infància curta.

Pel que sembla, entre tots els mamífers, l'ésser humà és l'espècie amb major diferència en el creixement de les dents, la qual cosa dificulta l'obtenció de conclusions.

Notícies breus
Uns altres
1.
216
2006
1.
016
Humanitats