Estructura més gran afectada per la mecànica quàntica

2001/05/28 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Fisika

Un dels àmbits més característics de la física, la mecànica quàntica, és la que més influeix en el comportament de les partícules. La naturalesa i el moviment de totes les partícules menors que l'àtom i l'àtom només poden estudiar-se aplicant la física quàntica.

Un dels principis de la mecànica quàntica indica que no és possible mesurar la posició i velocitat d'una partícula alhora. Aquesta afirmació comporta una sèrie de problemes filosòfics. De fet, des de l'època en la qual es va desenvolupar la mecànica quàntica s'han emès nombroses opinions a favor i en contra.

No obstant això, aquest efecte i uns altres similars desapareixen en grans estructures. Ara, el físic austríac Anton Zeilinger ha declarat que el límit d'influència de la mecànica quàntica està en molècules més grans de l'esperat. En la seva opinió, poder veure els efectes de la física quàntica en grans estructures és només una qüestió d'habilitat i diners.

Zeilinger ha estudiat un fulereno (molècula en forma de pilota) format per seixanta àtoms de carboni. Un feix d'aquestes molècules es va fer passar per una ranura que es pot ampliar i disminuir. Mitjançant un sensor làser es va intentar mesurar la velocitat de les molècules al mateix temps que travessaven la ranura. Com més petita fos la ranura, més canviant era el moment, la velocitat, de les molècules mesurades en aquest moment.

Sens dubte, això és conseqüència de la teoria quàntica. A més, es pot experimentar amb altres molècules més grans, augmentant progressivament la seva grandària. El límit de grandària, per tant, no està completament definit en mecànica quàntica.