Manuel Martín Lomas: "Em fa una mica de por tenir una gran esperança a curt termini"
bioBASK 2010 és una estratègia per al desenvolupament d'un nou sector empresarial relacionat amb les biociències, alhora que es tracta d'una aposta per posicionar a la CAPV en un àmbit de baixa presència. L'objectiu d'aquesta estratègia és impulsar el sector biotecnològic i el relacionat amb les ciències de la vida en la CAPV, partint del coneixement i la innovació.
CIC biomaGUNE suposa un pas més dins de l'estratègia bioBASK 2010, dirigida a impulsar les biociències i el sector biotecnològic al País Basc.
CIC biomaGUNE, igual que CIC bioGUNE, és un centre creat per a dur a terme una recerca bàsica orientada d'alta qualitat. L'objectiu d'aquest centre és generar, produir, fomentar i, per descomptat, aplicar coneixement científic i tecnològic en matèria de biomaterials.
Els biomaterials són materials funcionalizados biològicament per a complir una determinada funció en l'organisme. El sector dels biomaterials és molt ampli i s'ha anat estenent any rere any. Els biomaterials poden ser polímers bioactivos o biodegradables, com a implants en odontologia o cirurgia. Es tracta, en definitiva, de materials biocompatibles o utilitzats en el camp de les ciències de la vida en general.
Les principals línies de recerca que es treballen en el centre es poden resumir en tres paraules clau: biomaterial, bionanociencia i biotecnologia. En aquest sentit, les principals línies de recerca dels laboratoris se centren en l'estudi de nanomaterials biofuncionales i biosuperficies.
Els nanomaterials biofuncionales són materials de dimensions nanométricas orientats al compliment d'una determinada funció biològica. En el cas de les biosuperficies aquesta funcionalización es realitza sobre una superfície nanométrica estructurada. Aquesta és, d'alguna manera, la diferència entre tots dos. La preparació de biosuperficies pot realitzar-se de diverses formes i la seva realització és important en alguns aspectes dels biomaterials utilitzats en la societat. Per exemple, com reacciona una cèl·lula viva amb un material inorgànic? El cas del titani, utilitzat en els implants, és un exemple.
D'altra banda, els nanomaterials biofuncionales poden ser biosuperficies.
El laboratori de la professora Soledad Penadés porta diversos anys investigant els fenòmens de l'estudi molecular. És a dir, investigar com una molècula biològica coneix una altra molècula biològica en el mitjà fisiològic. Aquesta interacció genera una resposta. Sembla que aquesta adhesió o interacció entre cèl·lules es produeix, en gran manera, entre els carbohidrats presents en l'exterior de la cèl·lula. Durant la recerca d'aquesta interacció o adhesió es van preparar diferents biomaterials. Aquests biomaterials són capaços de substituir aquesta estructura externa de la cèl·lula. És curiós, però així comencem a treballar en biomaterial.
En l'actualitat tenim entre mans un important projecte sobre la sida en el laboratori de Gliconanotecnología de CIC biomaGUNE, dirigit per la professora Soledad Penadés. En el laboratori preparem nanoestructuras funcionalizadas amb diferents motius estructurals d'una proteïna que recull el virus de la sida. El virus de la sida està envoltat per la gp-120. L'estructura d'aquesta glicoproteïna es compon de diversos hidrats de carboni en l'exterior. Existeixen més de vint-i-quatre motius estructurals. Aquest és un dels problemes que té el virus de la sida. Per això, treballem en el desenvolupament de nanopartícules d'or amb diversos motius de la gp-120. Pot ser que més d'un pregunti: i per què l'or? La seva preparació és molt senzilla i té propietats adequades. Aquest nanomaterial substitueix a la coberta exterior del virus de la sida i pot ser utilitzat per a evitar l'entrada de virus en la cèl·lula.
Una altra línia de recerca d'aquesta unitat se centra en la preparació, caracterització i aplicacions de nanopartícules magnètiques. Les nanopartícules magnètiques biofuncionales es poden preparar de diverses formes i tenen aplicacions interessants com a contrast o biosensor. Curiosament, les nanopartícules d'or de menys de dos nanòmetres funcionalizadas amb hidrats de carboni presenten un magnetisme propi i a temperatura ambient. Investiguem l'origen i les conseqüències de tot això.
Tenim en marxa diversos projectes sobre biosuperficies, però encara no podria parlar molt d'ells o dels seus resultats. Els experts estan estudiant diferents aspectes de les biosuperficies i preparant-les de manera diferent. Alguns treballen amb lípids, tant en superfícies metàl·liques com de silici o micres. Intenten identificar les membranes biològiques i comprendre els seus aspectes.
Per a estudiar les propietats i aplicacions d'aquestes superfícies és important l'ús del microscopi de força atòmica. És una eina molt potent que permet visualitzar la molècula gairebé íntegrament en mostres biològiques. Per exemple, ajuda a veure on se situa una proteïna, com està unida, com reacciona...
Potser dins d'un any podem parlar més sobre el desenvolupament i la trajectòria d'aquests projectes.
La nova Unitat d'Imatge Molecular serà la major plataforma tecnològica creada fins al moment, no sols al País Basc, sinó també en l'Estat espanyol.
En aquesta unitat pretenem desenvolupar productes i tècniques capaces d'observar els fenòmens biològics dels animals vius a nivell cel·lular i preferentment molecular.
Per a això, la Unitat d'Imatge Molecular de CIC biomaGUNE s'estructura en tres eixos principals: ressonància magnètica per imatge, tomografies i ciclotró o secció de radioquímica.
Quant a la ressonància magnètica per imatge, el desenvolupament de nous contrastos serà un tema important. El contrast és, en definitiva, alguna cosa que s'utilitza per a fer veure l'interior. Per això, abans de fer una ressonància magnètica ens fan prendre un contrast, per exemple.
En el cas de les tomografies PET i{, s'utilitzen com a contrast productes radioactius. Per això, aquesta última està estretament relacionada amb la secció de radioquímica. De fet, per a dur a terme aquest tipus de recerques és imprescindible la preparació d'isòtops radioactius en el ciclotró. Aquests isòtops radioactius, una vegada incorporats a la molècula corresponent, són injectats en animals per a realitzar experiments.
Sembla que aquesta política científica ha despertat un gran interès en el Govern Basc, i això, per exemple, és molt exemplar per a mi. No obstant això, em fa una mica de por tenir una gran esperança a curt termini. I és que, en general, un centre de recerca necessita 10 anys per a consolidar-se. Intento donar aquest missatge sempre que puc.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
