Bilatzailea
Viure amb la terra
L'altre dia comencem a aprofundir en les columnes d'opinió sobre la Cultura de la Terra. Xerrem en elles sobre la grandesa amb què es produeix el desarrelament en la nostra societat i la paràlisi que pot produir-lo. També esmentem en què es reflecteix en la vida quotidiana l'arrelament a la terra: en el cultiu d'horts, en l'adaptació de les dietes als cicles naturals, en la cura dels animals, en la deliberació col·lectiva de macroprojectes o en la cultura de consum de la suficiència.
Aquesta vegada, portem una altra pregunta: per a qui és prioritària la Cultura de la Terra?
Voldria esmentar dues referències llegides en les últimes setmanes. El primer és el llibre “Erein, borroka, bizi”, de Maribi Ugarteburu, que recull els testimoniatges de deu dones del sindicalisme pagès i pagès, i un text que gira entorn de la lluita històrica, la identitat i la sobirania alimentària de les persones baserritarras i pageses. La segona, “Els fragments d'una vida”, és un relat íntim recollit per Onintza Enbeita que tracta sobre la memòria, les ferides i els silencis de la vida quotidiana de Feli Madariaga, del caseriu Igertu de Muxika. Dos relats d'un món, un del col·lectiu i un altre de l'interior.
M'han recordat que la lluita dels baserritarras és d'avui; que conrear la terra és construir el poble, i que l'organització és imprescindible per a treballar el vincle entre la terra i la comunitat. També m'ha portat a mirar endins, a entendre els retalls de la vida, a través de petites pèrdues i records. He tornat a ser conscient dels quals viuen en la Cultura de la Terra, i ha estat evident quant queda invisible. La veu de la Cultura de la Terra té un altre volum, un altre ritme, un altre temps.
Per tant, els grangers són els subjectes principals de la Cultura de la Terra. No obstant això, com tots dos llibres es vinculen al passat, també sorgeixen altres preguntes: com s'està transformant el subjecte de la Cultura de la Terra? Quina lectura podem fer ara i d'ara endavant? Preguntes bastant grans.
La maquinària del sistema econòmic actual exclou als vilatans i afebleix la identitat històrica lligada a la terra. Al mateix temps, el tradicional model de família heteronormativa, històricament vinculat al món rural i rural, s'està desintegrant, substituint-lo per la diversitat de formes de vida, de relació, d'identitats i, amb ells, itineraris diversos i noves configuracions de la comunitat.
Així mateix, la Cultura de la Terra va més enllà del caseriu i del camp, i tenim la necessitat de la “agrofortificación social”. La rusticitat social no és necessàriament una volta al caseriu, sinó un canvi radical en la forma de vida, una mirada al sòl i als uns als altres. Es tracta de recuperar la Cultura de la Terra; no sols com a activitat econòmica o com a lloc de residència, sinó com a manera d'estar en el món. La pagesia social cerca construir un vincle que ha trencat la modernitat capitalista, un vincle entre la societat, la naturalesa i la comunitat, i proposa una via per a construir un futur estimulant de manera crítica i radical a partir de la pràctica material quotidiana.
A partir d'aquí, la següent pregunta: com tornar a posar als nostres pobles a viure amb la terra, per un futur habitable per a tots?
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
