Esport saludable i font d'ingressos

2001/11/18 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Osasuna

Per a estar bé físicament s'aconsella que cadascun faci esport en la seva mesura, però també hi ha rumors que agitar els músculs ajuda a estar bé psicològicament. Tanmateix, perquè això sigui així és necessari recuperar forces i per a això no cal menjar ni beure res.

Setembre és un mes propici per a molts per a començar a fer esport, però és freqüent que el treball i la foscor hivernal t'enganxin en l'oficina o que prefereixis estar a la calor del sofà. Perquè sapigueu que en temps estressats o psicològicament penosos és el més convenient fer esport.

El rumor que la pràctica d'exercici és una solució antidepressiva es va estendre fa temps i gràcies a dues recerques recents ha quedat científicament demostrada. Però quina és la relació entre la pràctica esportiva i l'actitud positiva? Totes dues recerques han demostrat que la pràctica esportiva afecta al nombre d'hormones directament relacionades amb l'estrès.

La primera recerca s'ha realitzat amb 20 alumnes sans. Després de 24 hores sense practicar esport els han fet córrer 30 minuts. I gràcies als estudis d'orina previs i posteriors a la pràctica esportiva, tot és una qüestió d'hormona. El cervell utilitza la molècula coneguda com feniletilamina per a regular la quantitat de dopamina i norepinefrina que actuen en l'estrès.

El que passa és que fer esport estimula la producció d'aquesta molècula i, per tant, se sent més feliç. Aquesta molècula és receptada pels metges com a antidepressius quan no es veuen afectats per altres medicaments, per la qual cosa els científics consideren que no seria una mala idea ordenar la pràctica esportiva en lloc de pressionar antidepressius als depressius.

Els investigadors Camille Buting i Homer Tolson de la Universitat de&M de Texas han realitzat la segona recerca amb esportistes i no esportistes d'entre 20 i 49 anys. Aquesta recerca s'ha basat també en estudis d'orina, presentant resultats similars però més precisos. Segons l'investigador Buting, "l'estrès afecta a dos nivells: emocional i físic". És una hormona epinefrina que afecta l'estrès psicològic i una hormona norepinefrina que actua físicament. En les persones amb problemes físics i emocionals també es troba una tercera hormona, el cortisol.

En aquesta recerca els estudis d'orina han demostrat que el número d'aquestes hormones és significativament diferent entre esportistes i no esportistes. Les persones no esportistes han vist que aquestes hormones es troben en un número molt major. Així, s'ha demostrat que la pràctica esportiva no sols beneficia al sistema muscular sinó també al de resposta a l'estrès.

Alimentació de l'esportista

Fer esport és sa, però només en condicions adequades. Per a practicar esport és imprescindible, d'una banda, que cadascun actuï al seu ritme i, per un altre, que s'alimenti bé. De fet, la força de fer esport rep de l'alimentació els cossos i la salut de l'esportista, la capacitat de recuperar forces i curar ferides, estan relacionades amb l'alimentació. Per descomptat, d'aquesta dieta cal reduir al màxim l'alcohol.

No tots els esportistes tindran la mateixa alimentació, però en general cal tenir una alimentació equilibrada. Una dieta de 12-15% de proteïnes, 23-30% de lípids i 55-60% de glúcids és la més adequada per a l'esportista. Les principals fonts de proteïnes són la carn, el peix, la llet, el gas i la soia. Els lípids són la principal font d'energia per als esports de subsistència. Els lípids poden ser d'origen animal (mantega, alguns peixos, ous, gasnas, xarcuteria) o vegetal (olis, olives...).

Els glúcids (sucres) són la principal font d'energia per a esforços elevats. Es distingeixen dos tipus de glúcids: els simples, que es troben en fruits, verdures i caramels, i els complexos glúcids, que es troben en cereals, patates i llegums. És preferible menjar cereals integrals perquè tenen més fibra i són rics en vitamines del grup B.

Cuidar la beguda

Però menjar no és suficient, cal beure. Un esforç físic intens durant una hora pot arribar a perdre tres quartes parts de la quantitat d'aigua que té el cos. Conté sals minerals (principalment sodi i potassi) i glúcids. Si fem esport a mesura, per a recuperar les forces perdudes, n'hi ha prou amb beure aigua i menjar alguna cosa. Però des dels anys 60 els esportistes empedreïts tenen altres productes meravellosos per a recuperar les seves forces: les anomenades begudes energètiques.

Aquestes begudes contenen, a més d'aigua, altres sals minerals, més vitamines, àcids polimèrics complexos i aminoàcids. Malgrat l'intens debat sobre si l'alimentació és equilibrada i millor que l'aigua, el seu consum ha augmentat espectacularment. Segons un nou estudi de mercat, es poden trobar begudes energètiques de més de 30 sabors. El sector de les begudes d'esportistes és el que més ha crescut en la indústria de begudes amb gas i consumeix regularment un terç dels adults estatunidencs. Els reis del màrqueting tenen a més un argument al seu favor. Els estudis demostren que el consum d'aquestes begudes és beneficiós si es practica esport durant més d'una hora.

Publicat en 7K.