Esport entre lesions i salut

1999/03/28 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Osasuna

Practicant d'Afició o Ofici. El primer responsable de la seva salut és el propi esportista. La frase, encara que sembli senzilla, té una importància profunda: el propi esportista ha d'intentar fer esport de manera segura, deixant a un costat els factors de risc en la mesura que sigui possible durant i quan no ho estigui.

Si s'opta per practicar esport diàriament i de manera segura, s'han d'adoptar les mesures de seguretat mínimes: evitar els hàbits tòxics -com l'alcohol i el tabac–, complir estrictament les hores de descans i cuidar l'alimentació.

Material i protecció

Les mesures per a fer front a les lesions que poden ser descartades mitjançant la pràctica esportiva tenen una gran importància els materials adequats i les mesures de protecció. L'ideal seria prendre tots els esports un a un i fer un repàs, però com aquestes pàgines no tenen tant d'espai, podem esmentar algunes coses bàsiques a tenir en compte a l'hora de triar el material. Quant a la indumentària, cal recórrer a teixits que absorbeixen bé la suor i que no produeixin cremades per fricció. Les sabates hauran de ser de bona adherència al sòl i de protecció contra cops, assegurant al mateix temps la flexibilitat de les articulacions i l'estabilitat del cos.

Els materials de protecció no poden oblidar-se en la prevenció de lesions esportives. Existeixen materials de protecció per a cada esport, especialment dissenyats, homologats i normalitzats. El seu ús en algunes competicions s'estableix legalment, però no està regulat per a les sessions d'entrenament. En cas contrari, l'esportista hauria d'actuar com si fos obligatori utilitzar-lo en els entrenaments, adoptant les mesures necessàries.

Entrenament

Des del punt de vista de la medicina esportiva, per a aconseguir els millors resultats i garantir la bona salut dels esportistes, és necessari adoptar una sèrie de comportaments bàsics en l'entrenament:

1. Càrregues progressives perquè el cos accepti a poc a poc el treball que realitza. D'aquesta forma s'evitaran problemes de sobreentrenament i lesions per fatiga.
2. Una adequada periodicitat, és a dir, un descans actiu que permeti que el cos torni a prendre energia.
3. Entrenament especialitzat, adaptat a les característiques de cada persona, ja que no tots som capaces d'afrontar les mateixes càrregues de treball. També quan és costum entrenar en equip.
4. Per a garantir la bona salut de l'esportista és necessari cuidar l'entrenament general per a poder desenvolupar les capacitats físiques generals de l'esportista. A més, cada esportista haurà de realitzar un entrenament especial adaptat a l'esport que practiqui.
5. Treballar adequadament la tècnica, especialment amb els joves, perquè el cos s'acostumi a certs moviments.
6. Escalfament abans de les sessions esportives per a assegurar el desenvolupament de tots els músculs i no sols dels que treballen en un determinat esport.
7. Treballar el camp psicològic perquè l'entrenament no sigui el que es realitza de cara a la competició, sinó que sigui un instrument que pot ajudar en la vida quotidiana.

Esport i salut

A més del que s'ha dit, existeixen més aspectes que es poden tenir en compte per a la prevenció de les lesions i la salut, com són les instal·lacions esportives, l'equip mèdic, etc., però els que més directament corresponen a qui vol fer esport serien els anteriors. Sabem, per tant, que abans de fer esport cal prendre mesures de seguretat. Però per què l'esport? És bo per a la salut?

Sens dubte sí. Per a adonar-se d'això pot ser suficient mirar l'evolució de l'ésser humà. Durant milers d'anys els homes van ser nòmades i caçadors, i més tard pagesos, i l'activitat diària era suficient per a treballar el cos. En els últims temps, la disminució de l'activitat física en la vida quotidiana ha estat evident. I és que han arribat màquines i transports moderns al servei de l'home.

La forma física dels quals vivim en societats industrials és cada vegada més precària, ja que l'activitat física ha desaparegut gairebé del treball diari. Una de les conseqüències directes de la nova forma de vida, en termes de salut, ha estat l'enorme increment de malalties del cor. La situació demostra que la vida sedentària pot ser perjudicial per als individus i molt costosa per a la societat.

No obstant això, els estudis realitzats no indiquen una relació directa entre l'activitat física i les malalties cardíaques, mentre que l'epidemiologia demostra que l'activitat física només té beneficis, tant per a evitar malalties mentals com per a l'estat general de les persones. L'esport millora el flux sanguini, adapta la pressió arterial, millora la respiració, facilita el control del pes i ajuda a evitar altres riscos.

Per a tenir una bona forma física és imprescindible practicar esport de manera regular. No serveix prendre de tant en tant una gran fartanera esportiva i després romandre una temporada sense fer res. Qualsevol persona amb bona forma física afronta bé els reptes físics que poden sorgir en la vida quotidiana, mentre que la persona amb una forma física deficient -cansament medio- no serà capaç de fer front a les tasques quotidianes, la qual cosa pot provocar la interrupció de l'activitat.

No obstant això, la forma física i la bona salut no són el mateix. Poden ser compatibles però no el mateix. Si calgués definir una bona salut, bastaria amb dir absència de malaltia. La forma física, més que amb la bona salut, pot relacionar-se amb l'energia, amb el repte d'afrontar les dificultats físiques que poden aparèixer en la vida i de no dependre físicament dels altres.

Quan escoltem formes físiques, teràpies, etc., la majoria associem directament a les sessions d'entrenament, suor i hàbits saludables. Aquest vincle té sentit, ja que molts ho entenen així, amb sessions d'entrenament quotidià violentes. Quan es parla des del punt de vista mèdic -almenys així ho veu la Federació Internacional de Medicina de l'Esport- el pla pot ser tou. Segons la citada entitat, per a aconseguir una forma física adequada seria suficient amb realitzar una activitat aeròbica de 3 a 5 vegades per setmana, durant almenys mitja hora i com a màxim una hora: caminar, córrer, nedar, caminar amb bicicleta, remar, patinar o esquiar. Tampoc exclou els esports en grup, però sempre amb poca intensitat i lentitud. Així que anima't, no et farà mal!

Publicat en 7