Reducció de calories: menjar menys per a viure més?

2018/05/23 Mª Puy Portillo Baquedano - Unibertsitateko katedradunaFarmazia Fakultatea | Leixuri Aguirre López - Nutrizioa eta Obesitatea ikertaldeaFarmazia Fakultatea (EHU) | Iñaki Milton Laskibar - IMDEA Fundazioa eta CIBERobn Carlos III Osasun Institutua Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Dietetika/Elikagaiak
• Anatomia/Fisiologia
• Osasuna

L'envelliment és un procés fisiològic que pot definir-se com l'acumulació de canvis negatius en cèl·lules i teixits al llarg dels anys. Els avanços en el camp de la medicina permeten allargar cada vegada més la nostra esperança de vida. No obstant això, aquests anys que es prolonguen en l'esperança de vida, sovint vivim amb una deterioració física i psicològica. Al llarg de la història s'han proposat diverses teories amb l'objectiu d'explicar el procés d'envelliment i, de pas, fer un volt a aquest procés. Per això, l'home en general i la comunitat científica en particular, porta temps desitjant trobar la fórmula de la joventut de sempre.

I si ens diguessin que tenim aquesta fórmula davant el nostre extrem, i que no cal fer res nou ni inventar-ho? Doncs bé, aquesta fórmula existeix i es diu reducció de calories, o dit amb altres paraules: menjar menys, sense menjar pitjor. Des que McCay i Crowell van demostrar que la reducció a la meitat (sense malnutrició) del menjar a unes rates duplicava pràcticament la seva esperança de vida [1], han estat molts els estudis que s'han realitzat sobre aquest tema. Així, a la vista que en els anys i dècades següents es van obtenir resultats similars en treballs amb diferents éssers vius, des de cucs fins a micos, es va suggerir que en espècies molt diferents entre si es repetia un efecte [2].

Però, com és possible ajudar a viure més i millor les retallades de calories? No hauria de ser el contrari? Les recerques dutes a terme en aquesta matèria s'han enfocat a identificar els mecanismes que expliquen com la disponibilitat de nutrients pot ser beneficiosa per a la salut. En els treballs de laboratori amb llevats, cucs, mosques i rosegadors es van identificar unes proteïnes anomenades sirtuinas com a responsables dels efectes beneficiosos de la reducció de calories [3]. Aquesta família de proteïnes s'ocupa de funcions biològiques diferents i importants. Entre ells cal destacar que en situacions en les quals la disponibilitat de nutrients és reduïda, actua com un “sensor d'energia” i el cos s'adapta a aquesta situació. En el cas dels mamífers, la sirtuina 1 (SIRT1) és la que realitza funcions relacionades amb l'homeòstasi energètica en teixits i òrgans d'importància metabòlica [4]. Per a això, introdueix una sèrie de canvis en els teixits i òrgans per a optimitzar l'ús dels recursos. Entre aquests canvis, a nivell cel·lular, destaquen la creació de nous mitocondris (on les cèl·lules produeixen la major part de l'energia com a ATP), l'augment de la resistència a l'estrès metabòlic i la remoció dels greixos per al seu ús com a combustible (ja que la disponibilitat de glucosa és reduïda).

Aquests canvis a nivell cel·lular es reflecteixen en teixits i òrgans com la protecció de l'hipotàlem enfront de la degeneració provocada per la vellesa; en el teixit adipós, els greixos es destinen a la sang perquè es “cremin” en els fetge i músculs; es garanteix el correcte funcionament del fetge i s'evita l'acumulació excessiva de greix; es protegeix el cor de l'estrès oxidatiu; es protegeix la tolerància cardiovascular a la stress i a l'estrès.

Sabem, per tant, que la reducció de calories és una eina eficaç per a fer front als efectes adversos de l'envelliment, i a més sabem com succeeix. Però quina és la reducció de calories correcta? És suficient menjar la meitat del que com habitualment? En aquest punt convé aclarir el concepte de reducció dietètica, ja que és similar però no igual a la reducció de calories. La reducció de calories, com el seu nom indica, es basarà en la reducció de la quantitat de calories que es menja i es mantindrà la distribució de macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) en una dieta equilibrada. Normalment, les reduccions de calories es realitzen reduint entre un 20 i un 40% les calories que es mengen al dia. Com a conseqüència d'això s'aconsegueix perdre pes i protegir-se de malalties derivades de l'envelliment com la diabetis o les malalties cardiovasculars. En el cas de les restriccions dietètiques, podem trobar dos tipus de dietes: les que es basen en dejú periòdiques (que normalment produeixen una reducció de calories del 30% per dia) o les que es basen en la reducció d'un determinat nutrient (en aquests casos es redueix un determinat macronutrient sense reduir la quantitat de calories que es menja) [2]. Hi ha alguns treballs destacables sobre restriccions dietètiques, però els resultats en humans no són tan clars com en el cas de la reducció de calories [5].

Pot dir-se llavors que la reducció de calories és una eina terapèutica eficaç que pot tenir efectes beneficiosos en l'estat de salut, sempre que no existeixi desnutrició (quant a energia obtinguda en el menjar i a micro i macronutrients). No obstant això, el que encara no està del tot clar és si en els éssers humans és absolutament aplicable aquest tractament que ha demostrat ser eficaç en diferents models d'experimentació. De fet, pot ocórrer que els efectes descrits en els animals no es produeixin en l'ésser humà, o que per diverses raons (socials, mèdiques, econòmiques…) els éssers humans no segueixin aquest tractament.

Si donem un cop d'ull a la literatura, trobarem un exemple que la reducció de calories funciona en humans i, de fet, contribueix a allargar l'esperança de vida. Aquest exemple és el cas dels habitants de la ciutat japonesa d'Okinawa. Estudis sobre la quantitat de calories que menjaven els habitants de la ciutat durant les dècades dels seixanta i setanta van mostrar una reducció calòrica mitjana del 20% respecte a les persones d'altres llocs del Japó de la mateixa edat i sexe. Aquesta reducció calòrica explicaria la major esperança de vida existent en Okinawa i la menor incidència de malalties relacionades amb l'envelliment [6].

D'aquesta manera, s'ha pogut comprovar que la reducció de calories durant un any per part de persones sanes no obeses ajuda a reduir el pes corporal i el contingut en greix. A més, aquesta pèrdua de pes i grassa és comparable a la provocada per l'activitat física que iguala el dèficit energètic que genera la reducció de calories [7]. No obstant això, tant per problemes d'infraestructura com per limitacions ètiques, és molt difícil analitzar la influència de la reducció de calories en l'esperança de vida dels éssers humans. Per això, en els treballs que es realitzen sobre aquest tema en períodes de temps concrets, s'investiguen biomarcadores relacionats amb la longevitat [8].

Tenint en compte aquests exemples, sembla que el principal problema de reducció de calories seria que les persones no reduïssin. I és que avui dia, al no tenir problemes per a aconseguir els aliments que volem (sempre dins de les nostres possibilitats), qui vol deixar de menjar? Per això, en les últimes dues dècades, la cerca de compostos moleculars denominats “imitadors de la reducció de calories” ha estat una espècie de passivitat per a la comunitat científica. La teoria és senzilla: si els efectes de la reducció de calories es poden aconseguir prenent una píndola, menjant el que vull i sense esforç, per a què “sofrir”? En principi es tractaria d'una solució a tots els problemes, però aquest tema donaria suficient per a escriure almenys un altre article, per la qual cosa no el tocarem.

Per tant, es pot concloure que reduir la quantitat de calories de la dieta no ens farà immortals ni mantenir-nos per sempre joves. No obstant això, el coneixement adquirit sobre aquest tema des dels primers descobriments de McCayk suggereix que reduir la quantitat de calories que mengem pot ajudar-nos a protegir-nos de malalties directament relacionades amb l'envelliment. Es pot dir, per tant, que la reducció de calories és la forma més senzilla d'arribar sana al dia en què s'inventa la fórmula de la joventut per sempre.

 

Bibliografia

1. McCay, C.M. ; Crowell, M.F. ; Maynard, S. a. The effect of retarded growth upon the length of life span and upon the ultimate bodi size. 1935. Nutrition 1989, 5, 155-171, discussion 172.

2. Llegeix, C.; Longo, V. Dietary restriction with and without caloric restriction for healthy aging. F1000 Cap de bestiar 2016, 5.

3. Guarente, L. Calorie restriction and sirtuins revisited. Gens & development 2013, 27, 2072-2085.

4t Cantó, C.; Auwerx, J. Caloric restriction, sirt1 and longevity. Trends Endocrinol Metab 2009, 20, 325-331.

5. Mirzaei, H.; Suarez, J.A. ; Longo, V.D. Protein and amino acid restriction, aging and disease: From yeast to humans. Trends Endocrinol Metab 2014, 25, 558-566.

6è Willcox, B.J. ; Willcox, D. C.; Todoriki, H.; Fujiyoshi, A.; Yano, K.; He, Q.; Curb, J.D. ; Suzuki, M. Caloric restriction, the traditional okinawan diet, and healthy aging: The diet of the world's longest-lived people and its potential impact on morbidity and life. Ann N I Acad Sci 2007, 1114, 434-455.

7. Racette, S.B. ; Weiss, E.P. ; Villareal, D.T. ; Arif, H.; Steger-May, K.; Schechtman, S.A. ; Fontana, L.; Klein, S.; Holloszy, J.O. ; Group, W.O.S.o.M.C. One year of caloric restriction in humans: Feasibility and effects on bodi composition and abdominal adipose tissue. J Gerontol A Biol Sci Med Sci 2006, 61, 943-950.

8è. Trepanowski, J.F. ; Canale, R.E. ; Marshall, K.E. ; Kabir, M.L. ; Bloomer, R.J. Impact of caloric and dietary restriction regimens on markers of health and longevity in humans and animals: Llegir més Nutr J 2011, 10, 107.