Julio Ortiz de Barrón

2012/05/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Historia
• Biografiak

A Ane Mirin Ortiz de Barrón se li nota que admira al seu avi Juliol. Per això va venir a Elhuyar a contar la història del seu avi. Segons el seu nét, l'avi Juliol era un home amable i amable, però no sols això, era molt clar i un inventor nat. Entre altres, va inventar i va patentar un d'aquests regadius rotatius que avui dia estem acostumats a veure en jardins i hortes. "Tenia sentit inventor, havia inventat coses pròpies, no havia après en cap lloc", diu Ane Mirin.

La veritat és que Ane Mirin no va passar molt de temps amb el seu avi, ja que després del batalló d'Avellaneda en la guerra el seu pare va haver d'emigrar a Veneçuela amb la seva dona i les seves dues filles. Ane Mirin va néixer a Caracas. "Tots els anys veníem a Bilbao als avis", recorda Ane Mirin. Fins que el seu avi va emmalaltir: "Llavors, la meva mare va decidir, perquè estimava moltíssim al seu sogre, que anàvem a viure a Bilbao. Llavors els avis vivien al carrer del Llicenciat Gorg i vam estar un any amb l'avi fins que va morir".

Julio Ortiz de Barrón, de naixement alabès, va néixer en Barrón en 1878 i va passar la seva infància en Fresneda. El seu pare tenia allí vinyes, ofici de vinificació. "El meu avi contava que de nen anava amb ruc a vendre vi. I quan s'avorreix, emborratxaria el ruc". Ane Mirin vol demostrar que el seu avi va tenir una vida molt senzilla i que no va tenir estudis ni educació especial.

De jove es trasllada a viure a Bilbao. S'instal·la en una pensió i s'enamora de la germana de l'amo de l'allotjament, Julia Araluce. Es van casar en 1902.

Sabia una mica de mecànica i gràcies a això va començar a treballar com a xofera en Udalla (Cantàbria) per als amos d'una fàbrica d'anís d'allí, per als senyors Ocejos. I després de diversos anys de vida a l'Ajuntament, van anar a Getxo, a les Sorres. Es va instal·lar una botiga sota la casa. La vida la feien en aquesta botiga, tenien també la cuina, i només pujaven a dormir.

Més tard Ortiz de Barrón va prendre el negoci de les casetes de la platja. Eren casetes per a dues o quatre persones, pintades de blanc i verd. "Com deia el seu oncle José Luis eren molt bonics", diu Ane Mirin. Disposaven de terrasses amb tendals i un penja-robes de fusta en la riba, on les dones utilitzaven les bates blanques de bany de pelfa per a anar fins a la riba, on els esperaven.

En una nit tràgica totes les cabanyes es van cremar. Va ser un dur cop per a la família, una gran pèrdua. Van vendre la botiga i es van traslladar al barri d'Itzubaltzeta. Al costat d'ells tenien un cavaller, José Luis comptava "amb cavalls espectaculars i ben alimentats", utilitzats pels rics de Neguri per a jugar al pol en les campes de Lamiako.

En aquella època aproximadament Ortiz de Barrón va realitzar la seva major invenció: el regadiu giratori. "Aparell giratori per al reg de jardins i hortes" en la portada del fullet de la patent. Dins vénen les explicacions. "Pot produir un efecte de pluja intensa o fina, depenent de la planta que es vulgui regar", diu el primer punt. Més endavant, destaca l'avantatge de ser portàtil, ja que gràcies a això es podien fundar diversos camps de cultiu amb un solo dispositiu. I segons la pressió de l'aigua també explicava que regava tanta circumferència: "Circumferència de 26 metres a Bilbao; 30 metres en Les Sorres; 28 metres a Santander; 30 metres a Madrid, Retir". "Aquest dispositiu pot fer un volt per minut o fins a quatre-cents amb les ales ajustades", diu unes línies més a baix. I "és tan simple que el dispositiu està a la disposició de qui vulgui regar".

Sembla que aquest invent va tenir bastant bon acolliment. Va guanyar premis i van començar a instal·lar-se en mil llocs. Però va arribar la guerra i la situació familiar dels Ortiz va empitjorar. "Juliol no va poder fer front a la inversió en fabricació de la invenció, publicitat, patents franceses i espanyoles, etc.", afirma Ane Mirin, "i al final no va poder renovar les seves patents". Allí va acabar la connexió entre els polvoritzadors tan habituals en l'actualitat i Julio Ortiz de Barrón.

La família guarda el fullet informatiu d'aquesta patent en forma d'un tresor. I també guarden els records del seu avi. Però l'avi Juliol ha deixat en la família una mica més que un bon record, segons Ane Mirin. "Aquest do va ser heretat pels seus fills. Record al meu pare arreglant tots els rellotges, i la tele sabia arreglar tot el que es trencava i no va aprendre mecànica o res així, era economista. I tinc un nebot que arregla tot el que es trenca a casa des de molt jove".

Així era també l'avi Juliol, que va inventar a la seva casa una màquina de fer cigarrets, "diuen que era petita, molt ràpida i molt fàcil d'usar", diu Ane Mirin. O "a la meva mare, a la seva nora, li va fer la cuina elèctrica per a poder escalfar el biberó de la meva germana, per a no haver d'encendre la cuina de carbó".

La seva mare li compta a Ane Mirin que el seu avi tenia passió pels seus néts. Les dues germanes majors d'Ane Mirin, nascudes a Bilbao, se les emportava tots els dies al parc i després al bar, a menjar olives, perquè eren bones per a fer fam. Ara els néts també parlen amb amor del seu avi. Es nota que admiren al seu avi Juliol.