Som el que mengem?

2010/12/12 Aulestiarte Lete, Izaro - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Eboluzioa
• Genetika
• Mikrobiologia
• Dietetika/Elikagaiak

Quant als bacteris que viuen en els nostres intestins, diuen que no som el que mengem.

Bruce Tuten

Els nens neixen estèrils i després comencen a recollir els bacteris de la seva mare. Aquests microbis es multipliquen i omplen els intestins; en el ventre d'un adult poden viure mil espècies. La veritat és que fins ara no ha quedat clar quina afecta a la composició d'aquesta comunitat. És a dir, quina espècie de bacteris hi ha en el nostre intestí i en quina quantitat? I per què?

Aquesta composició pot dependre del que rebem de les nostres mares, però també del que mengem o d'algun altre factor. Fins ara hi ha hagut un debat sobre la suposada causa de les variacions internes de les comunitats microbianes, que molts defensen que els factors més decisius són precisament la dieta i l'hàbitat.

Els bacteris oposats en l'intestí humà són més similars a les dels ximpanzés que a les dels goril·les.

William Warby

Els científics porten anys utilitzant noves tècniques genètiques per a intentar esbrinar si diferents espècies d'animals posseeixen diferents comunitats microbianes. Alguns estudis anteriors suggereixen que els animals amb una alimentació similar solen tenir comunitats microbianes similars. No obstant això, els membres de la Universitat de Yale (els EUA) han comprovat recentment que la diversitat de la composició de les comunitats intestinals està molt condicionada per l'espècie del seu hoste.

Relació evolutiva també en els nostres intestins

Amb l'objectiu de comprovar si la clau és l'alimentació, els investigadors de Yale han analitzat 26 mostres de femta, totes elles recollides en l'hàbitat natural dels animals: tres subespècies de ximpanzés, dues espècies de goril·les i excrements de dos éssers humans, una d'Arizona i una altra de la República Central Africana.

Fins ara els bacteris intestinals no s'han investigat molt. En la imatge, il·lustració del microbi intestinal humà.

J. Hurd/Environmental Health Perspectives

Van seqüenciar l'ADN dels bacteris de cada mostra i es van centrar en un gen concret, la seqüència del qual varia d'una espècie a una altra. En les mostres corresponents als primats es va observar que en el seu intestí hi havia diferents tipus de bacteris i que el nombre de bacteris de cada tipus era diferent. Amb aquestes dades, els investigadors van crear l'arbre corresponent a les relacions bacterianes entre primats; van establir junts primats amb el mateix tipus i quantitat de bacteris intestinals i viceversa.

Per a sorpresa dels investigadors, van veure que aquell arbre coincidia amb la relació evolutiva dels primats: els bacteris oposats en l'intestí humà, per exemple, són més similars a les de les dues subespècies de ximpanzés que a les dels goril·les. Consideren que l'alimentació no és probablement un factor determinant, ja que els dos éssers humans analitzats compartien bacteris intestinals, encara que pertanyien a dues zones diferents del món.

“Els bacteris són realment importants per a la salut humana. Milloren el sistema immunitari, ens protegeixen de les toxines i contribueixen al procés de maduració i renovació de les cèl·lules intestinals, ha assenyalat un dels responsables de l'estudi. El nombre de microbis intestinals és deu vegades superior al de les nostres cèl·lules. La veritat és que no sabíem exactament com i per què arriben al nostre ventre”.

Els resultats de l'estudi poden donar certa llum a aquesta qüestió. “Observant la composició intestinal és possible separar els ximpanzés dels humans. La novetat és que els microbis intestinals han seguit l'evolució dels seus hostes durant milions d'anys”.

Publicat en 7K.