"L'educació ambiental és un dels nostres eixos principals"
"L'educació ambiental és un dels nostres eixos principals"
Rewas'99, seminari sobre reciclatge, tractament i minimització de residus es va celebrar el mes passat en el Palau Kursaal de Sant Sebastià. La reunió, organitzada pel centre tecnològic Inasmet, es va celebrar per primera vegada a Europa. Amb motiu de la reunió, que va durar gairebé una setmana, molts experts en matèria de residus i medi ambient es van acostar a la capital guipuscoana. Un d'ells és el director de Política Ambiental del Japó, el japonès Masaru Tanaka. Després d'oferir una roda de premsa, la revista Elhuyar va respondre amb amabilitat a la invitació realitzada a l'entrevista.
En finalitzar l'any que ve tornarem a un altre segle. Quins seran els principals problemes mediambientals?
Tots volem una societat còmoda i saludable, volem anar cap a aquí. Avancem però generem massa residus. XXI. En el segle XX la gestió dels residus serà un dels majors problemes. Com sabem, hem d'afrontar el problema i entre tots. Els consumidors, els fabricants i els governs han de col·laborar per a afrontar el problema. Els fabricants haurien de realitzar dissenys de reciclatge amb productes de menor volum i massa. La valoració del cicle de vida dels productes, la creació d'aquests, la seva recuperació, la durada d'aquests, el grau de reciclabilidad, etc. són responsabilitat dels fabricants.
Els consumidors, en canvi, hauríem de comprar productes amb opcions de reciclatge que durin molt temps quan comprarem alguna cosa. A pesar que els fabricants són més responsables, els consumidors també tenim alguna cosa a fer perquè tots paguem el cost dels residus. Finalment, els governs han d'adoptar mesures contra els fabricants que emeten abocaments il·legals per abaratir costos i facilitar el desenvolupament de tecnologies menys agressives amb el medi ambient.
Gestió de residus XXI. Problema del segle XX. I l'actual?
El mateix.
Per què no se soluciona?
El problema no és l'augment dels residus sòlids, sinó que sempre s'està generant residus. Per tant, construïm abocadors, però com només poden tenir un valor per a 7-10 anys, després cal construir uns altres. I això no té una solució fàcil, perquè és difícil trobar llocs adequats, volem allunyar els residus, com més lluny es col·loquen, més car ens surt… en definitiva, quant millor vivim, el problema és més gran.
Des del punt de vista tècnic i de consciència social, el Japó és un dels països més avançats del món en qualitat de vida i medi ambient. En què es basa?
Bé, primer cal parlar de cultura. De fet, al Japó la qualitat de vida i l'impacte que sobre ella pot tenir un medi ambient net són valors importants de la societat, que la societat té assumits. Aquests valors comencen a ensenyar-se en els centres i tenen continuïtat en les llars. Els nens i nenes de 6 anys tenen un tema mediambiental en el col·legi i aprenen com si fos qualsevol altre tema; se'ls parla de reciclatge, d'ús, de recursos. Si la gent entén el que està passant, respectarà més el medi ambient. Al Japó hem apostat pel futur i l'educació és un dels nostres eixos principals, però l'educació a casa té tanta importància com l'escola, ja que ha de començar per separar els residus i consumir menys. Al Japó tenim el proverbi -modestainai japonès- que recull tota aquesta filosofia, que diu: "Si no malgastes res, no necessites res".
A més de l'educació?
Igual que en molts països europeus, la correcta separació dels residus i la posterior recollida selectiva és important, cada tipus de residu es recull en la seva bossa corresponent i posteriorment es diposita en els contenidors corresponents. D'aquí podem començar a recuperar-nos desenvolupant sistemes de tractament i reciclatge. L'objectiu seria, en tot cas, minimitzar el volum de residus, i la recollida selectiva abans esmentada, o la recollida d'aparells elèctrics i accessoris d'automòbil, són un exemple de minimització de residus. Al Japó en l'actualitat hem arribat a reciclar el 10% dels residus domèstics.
Disposeu d'un únic sistema de gestió de residus?
No, hi ha molts. Cada barri, municipi, vall… pot ser seu. La importància del transport és fonamental, ja que els residus no poden romandre en la llar durant molt de temps, per la qual cosa un transport ràpid i abundant permetrà una millor separació. Paral·lelament, s'ha creat una figura de voluntariat que treballa per oferir alguna cosa a la societat… i al final, la planificació és imprescindible, és a dir, conèixer per a què es recull abans de la recollida i la separació, quins seran reciclables i quins no. De fet, encara que alguns residus són recuperables, altres –piles, fluorescents, etc.– no poden ser reciclats, sinó que després d'un tractament intermedi són rebutjats.
Quin tipus de solucions es donen al problema dels residus en altres llocs del món?
En parlar de solucions cal tenir en compte el grau de desenvolupament dels països. Als països del Tercer Món que no estan desenvolupats, tots els residus, inclosos els tòxics, es barregen i es rebutgen. En altres països desenvolupats, com els Estats Units, aquesta tendència a l'abocament de residus també té força i la utilitzen per a cobrir sòls. Finalment, als països desenvolupats amb certa sensibilitat existeixen diferents sistemes de gestió de residus, però tots ells amb elements comuns: la recollida selectiva primer, la separació i després el reciclatge. Per descomptat, en països com el nostre els costos són majors.
Donaries receptes als altres?
Això seria massa, només puc oferir el que fem nosaltres. D'una banda, la participació d'estudiants i joves en la planificació i gestió, perquè comprenguin el problema i participin en la cerca de solucions. D'altra banda, seleccionar les tecnologies adequades. Finalment, treballar adequadament els recursos disponibles per a reduir els riscos. Així que paga més.
Al costat d'això, s'ha assenyalat que és necessària la col·laboració entre fabricants, consumidors i administració. També cal donar molta importància a la col·laboració entre les diferents administracions; els barris, els municipis, les comunitats… han de treballar conjuntament per a donar resposta als problemes que tenen. Al Japó hi ha molts exemples d'aquesta col·laboració. Per exemple, encara Osaka i Tòquio han començat a treballar junts en la construcció d'un abocador que pot ser important per a tots dos, i que afectarà també altres quatre regions. Sis regions treballen juntes i cadascuna està construint part de l'abocador.
Anteriorment has proporcionat algunes dades del Japó. Tens dades del món?
En el cas dels residus, és difícil proporcionar dades concretes, ja que la definició del residu d'un país a un altre és diferent. No obstant això, per a parlar de les dades s'observa una estreta relació entre les quantitats de residus dels països i el producte interior brut d'aquests. Al Japó i Europa es generen diàriament un quilo de residus per persona —8 quilos d'indústria—, als Estats Units dos quilos i en països no desenvolupats entre 100 i 500 grams per persona i dia. Si es diu que en aquest moment vivim uns 6.000 milions de persones en la Terra, un simple càlcul ens permet veure en breu la quantitat de residus que es generen diàriament. No cal dir que la xifra resultant és realment alarmant.
Coneix el grau de gestió dels residus al País Basc?
La veritat és que no conec molt bé la realitat d'Euskal Herria, però segons sembla i oïda crec que és un país avançat en el tractament i reciclatge de residus, que està utilitzant tecnologia avançada.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian